Flors-Mas, Avel·lí2019-02-142019-02-142018-120212-5056https://hdl.handle.net/2445/128274Aquest article parteix d'un model participatiu d'anàlisi de la política lingüística que considera docents i estudiants com a actors de les polítiques lingüístiques educatives i, doncs, com a subjectes amb agència i capacitat de decidir sobre les tries pròpies i d'intervenir sobre les de la resta d'actors. A partir dels discursos d'una mostra d'estudiants de 4t d'ESO de Mataró i Manlleu (Catalunya) i Castelló de la Plana (País Valencià) sobre els usos lingüístics a les aules, s'hi analitza en quina mesura les pràctiques reportades reprodueixen o qüestionen les polítiques lingüístiques educatives implantades a cada territori, i l'impacte que tenen sobre la institucionalització del català. L'anàlisi indica que el català està raonablement institucionalitzat a les aules de Mataró i Manlleu a pesar que el castellà hi manté una certa presència, bàsicament en converses al marge. En canvi, el català pateix un dèficit important d'institucionalització a Castelló, on tant estudiants com alguns docents incorporen el castellà en espais vehiculats a priori en català.14 p.application/pdfcatcc-by-nc-nd (c) Flors Mas, Avel·lí, 2018http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/esPolítica lingüísticaPolítica educativaEducació secundàriaÚs lingüísticCatalunyaPaís ValenciàLanguage policyEducational policySecondary educationLinguistic usageCataloniaValencian Communityinfo:eu-repo/semantics/article6843202019-02-14info:eu-repo/semantics/openAccess