Rodríguez Samaniego, Cristina, 1979-2024-10-072024-10-0720091133-0341https://hdl.handle.net/2445/215593[ca] El 1927 fou testimoni del naixement d’una agrupació d’artistes força peculiar. Es tractava de la denominada Associació d’Escultors, presidida per Enric Casanovas, la qual tingué, inopinadament, una vida ben curta. En efecte, tan sols un any després, tot just celebrada la segona mostra del grup, l’Associació d’Escultors aturà la seva activitat. En aquest article pretenem revisar la gènesi, trajectòria i fortuna crítica de l’Associació, a través de la participació en ella d’un escultor català, Joaquim Claret i Vallès (Camprodon, 1879 – Olot, 1964). De la mà de Claret tractarem de treure a la llum una de les aventures expositives més peculiars del que hom coneix com a Segon Noucentisme. Aquesta és, en definitiva, la història d’una agrupació insòlita, efímera i sense pràcticament solució de continuïtat en l’univers de l’escultura catalana contemporània. [en] Barcelona witnessed the creation of a peculiar new Association of Artists in 1927. They were referred to as Asso c iac ió d’Escultors (Association of Sculptors) and where leaded by the famous sculptor Enric Casanovas. However, the Associació had a remarkable short life. Indeed, only one year after its creation and right after their second exhibition, their members were to break apart. This article wills to overview the genesis, evolution and critical fortune of the Asso c iac ió, focusing on one of its members: the Catalan sculptor Joaquim Claret i Vallès (Camprodon, 1879 – Olot, 1964). The following is the story of an ephemeral and unusual artistic association, so far unequalled in contemporary Catalan sculpture.16 p.application/pdfcat(c) Rodriguez-Samaniego, C., 2009EsculturaEscultura catalanaNoucentismeCatalunyaSculptureCatalan sculptureNoucentismeCataloniainfo:eu-repo/semantics/article5706642024-10-07info:eu-repo/semantics/openAccess