Vilanou, Conrad2013-01-292013-01-2920060214-7351https://hdl.handle.net/2445/33588Sembla evident que la qüestió socràtica -que en gran mesura depèn de la qüestió platònica des del moment que es fa difícil distingir entre el Sòcrates històric i el Sòcrates platònic- no està tancada del tot. De fet, sempre sorgiran hermenèutiques que reobriran el debat a l"entorn d"una figura com la de Sòcrates, mestre de la paraula que no va deixar res escrit, per la qual cosa només tenim fonts indirectes sobre la seva vida, pensament i acció pedagògica. Sobre Sòcrates no hi ha, doncs, documents sinó interpretacions de manera que la seva figura -certament simbòlica- romandrà oberta per sempre més. Al marge de disputes i controvèrsies, Sòcrates ha estat considerat un dels homes més savis d"Occident, per bé que del seu magisteri sempre oral només ens hagi quedat els records d"alguns dels seus deixebles -Plató, principalment- i les referències dels seus enemics -Aristòfanes, en primer terme- que inaugurava la línia antisocràtica.12 p.application/pdfcatcc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2006http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/esCivilització clàssicaCivilització gregaClassical civilizationGreek civilizationSobre la saviesa nascuda en el temple de Delfosinfo:eu-repo/semantics/article5656942013-01-29info:eu-repo/semantics/openAccess