Miró Meda, José M. (José María), 1956-García de la Mària, CristinaGarcía González, JavierUniversitat de Barcelona. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut2025-12-052025-12-052025-07-04https://hdl.handle.net/2445/224703[cat] INTRODUCCIÓ: L’endocarditis enterocòcica ha incrementat de manera progressiva la seva incidència als darrers quaranta anys fins a convertir-se a la tercera causa d’endocarditis. Entorn a un 90% dels episodis són causats per Enterococcus faecalis, un 5% per Enterococcus faecium i un 5% per altres espècies d’enterococ. L’endocarditis enterocòcica és molt difícil de tractar. Per la seva erradicació requereix de tractaments antibiòtics intravenosos perllongats i de combinacions sinèrgiques i bactericides. Les combinacions d’ampicil·lina més ceftriaxona o gentamicina són les recomanades. Buscar noves opcions de tractament per casos que no poden rebre aquestes combinacions o són resistents és un gran repte. La daptomicina podria ser una nova alternativa terapèutica, però els enterococs tenen una capacitat elevada de perdre-hi la sensibilitat i per aquest motiu es recomana administrar-la combinada amb beta-lactàmics o fosfomicina, tot i que hi ha pocs estudis preclínics o clínics amb aquestes combinacions. D’altra banda, hi ha estudis com el POET que proposen una desescalada al tractament antibiòtic intravenós, i completar-ho amb teràpia oral. Una limitació d’aquest estudi va ser la selecció dels antibiòtics, que no es va basar en criteris microbiològics. Finalment, existeix molt poca informació de l’eficàcia d’ampicil·lina més ceftriaxona per a les endocarditis enterocòciques per espècies diferents a E. faecalis i E. faecium. HIPÒTESIS: 1.1.-1.2. La combinació d’ampicil·lina i ceftriaxona serà sinèrgica in vitro i serà eficaç al tractament davant d’espècies d’enterococ diferents a E. faecalis i E. faecium. 1.3.-1.6. La combinació in vitro de daptomicina i fosfomicina o beta-lactàmics serà sinèrgica davant d’espècies d’E. faecalis i d‘E. faecium amb o sense alts nivells de resistència a aminoglicòsids (HLAR), i sensibles o no a vancomicina i daptomicina. Les combinacions de daptomicina i fosfomicina o ceftarolina seran efectives in vivo pel tractament de l’endocarditis experimental per aquestes espècies. 1.7. Les combinacions d’amoxicil·lina i moxifloxacina, linezolid o rifampicina i les de linezolid i rifampicina o moxifloxacina seran sinèrgiques in vitro davant de soques d’E. faecalis sensibles als antibiòtics estudiats. OBJECTIUS: 2.1.-2.2. Estudiar la combinació d’ampicil·lina i ceftriaxona in vitro i a pacients amb endocarditis davant d’espècies d’enterococ diferents a E. faecalis i E. faecium. 2.3.-2.6. Estudiar la combinació de daptomicina i fosfomicina o beta-lactàmics in vitro davant d’espècies d’E. faecalis i d‘E. faecium HLAR o no-HLAR, i sensibles o no a vancomicina i daptomicina; i, estudiar les combinacions de daptomicina i fosfomicina o ceftarolina al model in vivo pel tractament de l’endocarditis experimental per aquestes especies. 2.7. Estudiar les combinacions d’amoxicil·lina amb moxifloxacina, linezolid o rifampicina i les de linezolid amb rifampicina o moxifloxacina in vitro davant a soques d’E. faecalis sensibles als antibiòtics estudiats.228 p.application/pdfcat(c) García González, Javier, 2025Malalties cardiovascularsEndocarditisMalalties infecciosesModels matemàticsCardiovascular diseasesCommunicable diseasesMathematical modelsinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/openAccesshttp://hdl.handle.net/10803/695806