Bueno i Torrens, David, 1965-2018-10-012018-10-012018-09-292014-0118https://hdl.handle.net/2445/124968Segons el Balanç de seguretat i activitat policial fet públic pels Mossos d'Esquadra a principis del 2018, l'any 2017 es van registrar a Catalunya més de 45.000 actes de violència contra persones, inclosos assassinats i homicidis consumats o en temptativa, agressions i abusos sexuals, lesions, amenaces i maltractament i violència física o psíquica en l'àmbit de la llar. Són, evidentment, molts casos, però representen un percentatge similar al d'alguns països de l'entorn i sensiblement inferior a molts d'altres. Com a comparació, per exemple, en el mateix període a Suècia es van registrar uns 275.000 episodis de violència, en una població de poc més de 9 milions d'habitants. Entendre les arrels de la violència és un pas necessari per dissenyar actuacions més efectives per combatre-la i, sobretot, per prevenir-la abans no es manifesti, i evitar així fins on sigui possible els efectes sobre les víctimes i també les actuacions policials. En aquest context, un equip de científics encapçalat per Bárbara Arias i Hannelore Ehrenreich, de diverses universitats i centres de recerca alemanys i espanyols, incloent-hi investigadors de les universitats de Lleida (UdL), Barcelona (UB) i Jaume I de Castelló, han demostrat que determinats factors ocorreguts durant la infantesa i l'adolescència incrementen significativament la probabilitat de manifestar conductes violentes en l'edat adulta. Segons han publicat a Molecular Psychiatry, un dels principals factors és viure en una gran urbs, i es veu molt accentuat en les persones que, a més, han patit abusos físics o sexuals o que han consumit cànnabis o alcohol durant l'adolescència.1 p.application/pdfcat(c) Edició de Premsa Periòdica Ara, 2018ViolènciaGenèticaCiutatsViolenceGeneticsCities and townsinfo:eu-repo/semantics/contributionToPeriodical6822412018-10-01info:eu-repo/semantics/openAccess