Nogué Serrano, Neus2019-03-222019-03-222018-121135-416Xhttps://hdl.handle.net/2445/130804Aquest article presenta sumàriament els primers resultats d'una recerca en curs que té com a objectiu estudiar l'evolució de les estratègies lingüístiques i discursives utilitzades per a la referència als participants en el Parlament de Catalunya en el perí-ode 1932-38 (durant la Segona República Espanyola) i en el període que va des de la recuperació de les institucions democràtiques catalanes, el 1980, fins al 2013. L'anàlisi combina els mètodes qualitatius amb els quantitatius i mostra diverses tendències en l'evolució de l'ús de les diferents formes i estratègies. La incorporació dels marcs par-ticipatius de Goffman (1981) a l'anàlisi proporciona un conjunt de dades que, un cop descrites i interpretades, permeten respondre d'una manera més precisa als interrogants plantejats que si només s'haguessin analitzat les formes díctiques de persona i els trac-taments honorífics. I això és rellevant, no només per als debats parlamentaris, sinó per a qualsevol esdeveniment comunicatiu en què adoptin el rol d'enunciadors més de dos participants.26 p.application/pdfcatcc-by-nc-nd (c) Nogué Serrano, Neus, 2018http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/esTractaments de cortesiaPolíticaDixiCatalunyaForms of addressPractical politicsDeixisCataloniainfo:eu-repo/semantics/article6865792019-03-22info:eu-repo/semantics/openAccess