Matas Pons, Álex2023-04-212023-04-212020-12-301957-0201https://hdl.handle.net/2445/197095Paul de Man es va convertir després de la seva mort en l'objecte d’una enorme polèmica desencadenada pel descobriment del jove investigador Ortwin de Graef: el prestigiés professor de literatura de Yale havia estat collaborador del diari Le Soir, en francès, i del diari Het Vlamsche Land, en flamenc, durant els anys de l'ocupació alemanya de Bèlgica, i com a mínim un dels seus articles, “Els jueus en la literatura contemporània”, presentava una orientació evidentment antisemita. Aquesta troballa va ser prou rellevant perquè se'n fes càrrec el New York Times en la seva primera plana i se'n derivessin un reguitzell d’invectives de tota mena. El reputat professor era ara un mentider gens exemplar, un hipòcrita que hauria amagat el seu terrible secret des de la seva arribada als Estats Units, tot just després de la Segona Guerra Mundial, fent-se passar per un altre sense admetre mai cap culpa ni responsabilitat.7 p.application/pdfcat(c) Matas Pons, Álex, 2020DesconstruccióAnàlisi del discursDialècticaHipocresiaIdeologiaTeoria de l'artDeconstructionDiscourse analysisDialecticHypocrisyIdeologyArt theoryDe Man, Paul. Allegories of Reading: Figural Language in Rousseau, Nietzsche, Rilke, and ProustDerrida, JacquesBenjamin, Walter, 1892-1940. EinbahnstrasseFontcuberta, Joan, 1955-. Constel·lacions [exposició]Azoulay, Ariella. Fotografies que no es poden mostrar [exposició Errata]El 'joc seriós' del desmentiment i els camuflatges sense frauinfo:eu-repo/semantics/article7069072023-04-21info:eu-repo/semantics/openAccess