Gilabert Barberà, Pau2010-04-192010-04-192008https://hdl.handle.net/2445/12189Podeu consultar la versió en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12187 ; i en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12186L'objectiu d'aquest article és mostrar com, malgrat declarar-se materialista o presocraticoaristotèlic, l'emotivitat poètica de Luis Cernuda és clarament platònica o idealista, de manera que la tensió entre la realitat i el desig que sempre ha definit la seva poesia es referma també gràcies a l'anàlisi de la seva obra des d¿una òptica més filosòfica que no pas literària.11 p.137342 bytesapplication/pdfcatcc-by-nc-nd, (c) Gilabert, 2008http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/Filosofia gregaPresocràticsCernuda, Luis, 1902-1963Heràclit, ca. 544-ca. 483 aCEmpèdoclesAristotelismePlatonismeTradició clàssicaGreek philosophyPre-Socratic philosophersCernuda, Luis, 1902-1963Heraclitus, of EphesusEmpedoclesAristotleClassical traditionPlatonisminfo:eu-repo/semantics/workingPaperinfo:eu-repo/semantics/openAccess