Vidal Pérez, José Luis2020-02-042020-02-0420140210-1343https://hdl.handle.net/2445/149373Valeri Flac, en el seu poema èpic Argonautica, té com a models visibles, en quant a la matèria, el poema èpic hel·lenístic d'Apol·loni de Rodes i, en quant a la forma, el model indiscutible de L'Eneida de Virgili. Pel que fa al tema, Valeri intenta acomodar-lo als interessos romans del moment inserint en el relat mític referències contemporànies. Pel que fa a la forma, la voluntat neoclàssica o, si es vol, neovirgiliana de Valeri, com la dels altres èpics flavis, és indiscutible. Valeri llegeix Apol·loni a través de la lent de Virgili, però els impulsos que havia aportat a la literatura romana la generació anterior, la de l'època neroniana, especialment Sèneca i Lucà, actuen de forma latent en el seu poema Argonautica i s'oposen, amb major o menor violència, o s'adapten, amb major o menor equilibri, a la conscient vocació neoclàssica. Aquesta ten7 p.application/pdfcat(c) Universitat de Barcelona, 2014Literatura èpicaEpic literatureValeri Flac, Gai, actiu segle I. Argonàuticainfo:eu-repo/semantics/article6549172020-02-04info:eu-repo/semantics/openAccess