Bestard Camps, Joan2020-07-202020-07-2020050211-5557https://hdl.handle.net/2445/169180És relativament recent la visualització del fetus a traves de la tècnica de l'ecografia. De fet, des que el 1965 apareix la primera fotografia d'un fetus a la revista Life, feta pel fotògraf suec Lennart Nilsson, ens hem anat habituant a la representació visual d'una part del cos que havia quedat invisible, encara que es podia imaginar i sentir. Aquesta fotografia prefigura, com diu Boltanski (2002), l'entrada del fetus a l'ordre social; una entitat que havia estat allunyada de la mirada esdevé centre de debat sobre el seu estatut. Aquestes tècniques de visualització han provocat un debat sobre el sentit de la mirada sobre l'interior de l'úter femení. Què es veu quan es fa visible l'interior del cos amb el fetus? Els grups antiavortistes utilitzen les imatges del fetus per remarcar la persona humana a l'úter. Remarquen la individualitat de la imatge. Els grups partidaris de l'autonomia de la dona han dut a terme un treball de deconstrucció de la imatge. Remarquen que les imatges del fetus no fan visible una persona com a part de persones. Es tracta d'una guerra d'imatges entre els qui creuen que la fotografia del fetus és una imatge realista i els qui diuen que la mediació de la tècnica "construeix" l'objecte de la mirada.17 p.application/pdfcat(c) Bestard Camps, Joan, 2005Antropologia visualPercepció de les imatgesFetusParentiuVisual anthropologyPicture perceptionFetusKinshipinfo:eu-repo/semantics/article5600892020-07-20info:eu-repo/semantics/openAccess