Mundó Blanch, Jordi2017-09-212017-09-2120020210-587Xhttps://hdl.handle.net/2445/115687La nostra època es caracteritza per la fragmentació del coneixement institucionalitzat. Ens hem acostumat a pensar en els sabers com a unitats escindides: a un costat hi ha les ciències naturals i a l'altre les ciències socials i les humanitats; dins de les ciències naturals, la física, la química i la biologia tenen elements comuns, però en la pràctica es desenvolupen en compartiments relativament estancs; i dins de cadascuna de les disciplines hi ha un grau d'hiperespecialització tal que ja no sols els que es dediquen a l'estudi de l'ADN saben poc o gens del que fan els que indaguen en la genètica de poblacions, sinó que entre els mateixos que escruten el món de la doble hèlix n'hi ha que dediquen la seva vida al desvelament dels misteris que hi ha dins d'una sola proteïna.8 p.application/pdfcat(c) Mundó Blanch, Jordi, 2002Filosofia de la ciènciaCiències socialsCiència i humanitatsPhilosophy of scienceSocial sciencesScience and the humanitiesinfo:eu-repo/semantics/article5030862017-09-21info:eu-repo/semantics/openAccess