Pòrtulas, Jaume2019-02-142019-02-1420050017-1417https://hdl.handle.net/2445/1282621Recensió de Christiane Sourvinou-Inwood, Tragedy and Athenian Religion, Lanham-Boulder-New York-Oxford, Lexington Books, 2003, xviii + 547 pp.L'ambició d'aquest estudi és considerable: es tracta de passar d'una interpretació política de la tragèdia a la seva valoració com a part del 'discurs religiós', de 'les exploracions religioses' de la polis. Podríem dir que es tracta d'un autèntic canvi de paradigma. No cal insistir que, si se n'accepta la tesi principal, la llista de damnificats és tan llarga com il.lustre: Jean Pierre Vernant, P. Vidal-Naquet, Christian Meier, fins i tot Karl Reinhardt i Bernard Knox (almenys en un cert sentit: vide Appendix 1, pp. 410-14); però la víctima més il.lustre de totes, sense punt de comparació, és el vell Aristòtil. (Tampoc Aristòfanes o més ben dit, els seus intèrprets en surten gaire ben parats: cf. pp. 294-7).4 p.application/pdfcat, 2005Tragèdia gregaReligióGreek drama (Tragedy)Religioninfo:eu-repo/semantics/article5659892019-02-14info:eu-repo/semantics/openAccess