Bisbe de la Fuente, LuisAzara, PedroLlinàs Soto, GabrielUniversitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts2026-02-172026-02-172026-02-04https://hdl.handle.net/2445/226956[cat] Atopia. Interseccions crítiques entre art i arquitectura a la Barcelona global planteja una anàlisi transdisciplinària de les complexes relacions entre la ciutat contemporània i l'ecosistema artístic des d'una perspectiva situada. Per a això, la recerca s'articula al voltant de dos pilars de la ciutat, l'habitatge i el treball, que modulen no sols el seu metabolisme urbà, sinó també les expectatives i trajectòries dels individus que s'hi inscriuen. A partir d'unes coordenades situades entre la fenomenologia de l'arquitectura i les pràctiques artístiques, la tesi embasta un recorregut rizomàtic (inspirat en la teoria dels acoblaments de Manuel DeLanda), a través d'una sèrie d'espais, institucions i agents contraposats que obren marcs per a posar en comú les tensions que subjeuen en la globalització que dona lloc a la Marca Barcelona. Una vegada desplegat aquest fenomen cultural, urbanístic i econòmic, s'aborda l'encaix de determinades pràctiques artístiques en ell, en diàleg amb referències teòriques que aborden problemàtiques urbanes que travessen la vida quotidiana. En unes ciutats globals cada vegada més asimètriques, marcades per la mercantilització de l'habitatge, la gentrificació i la precarització laboral, aquesta recerca proposa una genealogia que desplega i analitza l'espacialització de la desigualtat des de l'òptica d'un artista que porta més de dotze anys residint a la ciutat. En aquesta indagació entre la perspectiva històrica i la història de vida, es contrasten les narratives hegemòniques amb altres mirades laterals que assenyalen que si bé determinades patologies semblen naturals, responen a dispositius alineats amb el poder polític i econòmic.[spa] Atopía. Intersecciones críticas entre arte y arquitectura en la Barcelona global plantea un análisis transdisciplinario de las complejas relaciones entre la ciudad contemporánea y el ecosistema artístico desde una perspectiva situada. Para ello, la investigación se articula alrededor de dos pilares de la ciudad, la vivienda y el trabajo, que modulan no solo su metabolismo urbano, sino también las expectativas y trayectorias de los individuos inscritos en ella. A partir de unas coordenadas situadas entre la fenomenología de la arquitectura y las prácticas artísticas, la tesis hilvana un recorrido rizomático (inspirado en la teoría de los ensamblajes de Manuel DeLanda), a través de una serie de espacios, instituciones y agentes contrapuestos que abren marcos para poner en común las tensiones que subyacen en la globalización que da lugar a la Marca Barcelona. Una vez desplegado este fenómeno cultural, urbanístico y económico, se aborda el encaje de determinadas prácticas artísticas en él, en diálogo con referencias teóricas que abordan problemáticas urbanas que atraviesan la vida cotidiana. En unas ciudades globales cada vez más asimétricas, marcadas por la mercantilización de la vivienda, la gentrificación y la precarización laboral, esta investigación propone una genealogía que despliega y analiza la espacialización de la desigualdad desde la óptica de un artista que lleva más de doce años residiendo en la ciudad. En esta indagación entre la perspectiva histórica y la historia de vida, se contrastan las narrativas hegemónicas con otras miradas laterales que señalan que si bien determinadas patologías parecen naturales, responden a dispositivos alineados con el poder político y económico.[eng] Atopia. Critical intersections between art and architecture in global Barcelona presents a transdisciplinary analysis of the complex relationships between the contemporary city and the artistic ecosystem from a situated perspective. To this end, the research is structured around two pillars of the city, housing and work, which modulate not only its urban metabolism, but also the expectations and trajectories of the individuals who inhabit it. Based on coordinates situated between the phenomenology of architecture and artistic practices, the thesis weaves a rhizomatic journey (inspired by Manuel DeLanda's assemblage theory) through a series of contrasting spaces, institutions and agents that open up frameworks for sharing the tensions underlying the globalisation that gives rise to the Barcelona Brand. Once this cultural, urban and economic phenomenon has been unfolded, the thesis addresses the fit of certain artistic practices within it, in dialogue with theoretical references that address urban issues that permeate everyday life. In increasingly asymmetrical global cities, marked by housing commodification, gentrification, and job precarity, this research proposes a genealogy that unfolds and analyses the spatialisation of inequality from the perspective of an artist who has been living in the city for more than twelve years. In this inquiry between historical perspective and life history, hegemonic narratives are contrasted with other lateral views that point out how certain natural-sed pathologies, respond to mechanisms aligned with political and economic power.366 p.application/pdfspacc by-nc-sa (c) Llinàs Soto, Gabriel, 2026http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/GlobalitzacióGentrificacióPolítica de l'habitatgeHistòria de l'urbanismeInstal·lacions (Art)Barcelona (Catalunya)GlobalizationGentrificationHousing policyHistory of city planningInstallations (Art)Barcelona (Catalonia)info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/openAccesshttp://hdl.handle.net/10803/696732