Bueno i Torrens, David, 1965-2022-04-202022-04-202022-04-092014-0118https://hdl.handle.net/2445/185059En molts àmbits de la cultura, el nom de Francesc Tosquelles evoca imatges de canvi i de renovació, de compromís social amb els llavors anomenats malalts mentals i de crítica i de transformació dels paradigmes establerts en psiquiatria a finals de la primera meitat del segle XX. La seva tesi doctoral, que va presentar a la Universitat de París el 1948, ja va ser tota una declaració d'intencions. Va proposar la necessitat d'establir un paradigma interdisciplinari per a la psiquiatria, que va anomenar psicoteràpia institucional. En part, es basava en la psicologia de la Gestalt, segons la qual la ment configura els elements que li arriben a través de la percepció i de la memòria, inclosos el pensament, la intel·ligència i la resolució de problemes. També hi va integrar la psicoanàlisi, molt de moda a mitjans del segle XX, la fenomenologia -que aborda el tema de la consciència- i la neurobiologia, per reviure la noció hipocràtica del metge filòsof, el clàssic iatros philosophos.1 p.application/pdfcat(c) Edició de Premsa Periòdica Ara, 2022EpigenèticaXarxes neuronals (Neurobiologia)EpigeneticsNeural networks (Neurobiology)info:eu-repo/semantics/contributionToPeriodical7230172022-04-20info:eu-repo/semantics/openAccess