Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/12047
Title: Towards a theory of the credit-risk balance sheet
Author: Vallverdú Calafell, Josep
Somoza López, Antonio
Moya Gutiérrez, Soledad
Keywords: Fallida
Risc (Economia)
Risc de crèdit
Cobrament de comptes
Bankruptcy
Risk
Credit risk
Collecting of accounts
Issue Date: 2006
Publisher: Universitat de Barcelona. Facultat d'Economia i Empresa
Abstract: This article designs what it calls a Credit-Risk Balance Sheet (the risk being that of default by customers), a tool which, in principle, can contribute to revealing, controlling and managing the bad debt risk arising from a company¿s commercial credit, whose amount can represent a significant proportion of both its current and total assets. To construct it, we start from the duality observed in any credit transaction of this nature, whose basic identity can be summed up as Credit = Risk. ¿Credit¿ is granted by a company to its customer, and can be ranked by quality (we suggest the credit scoring system) and ¿risk¿ can either be assumed (interiorised) by the company itself or transferred to third parties (exteriorised). What provides the approach that leads to us being able to talk with confidence of a real Credit-Risk Balance Sheet with its methodological robustness is that the dual vision of the credit transaction is not, as we demonstrate, merely a classificatory duality (a double risk-credit classification of reality) but rather a true causal relationship, that is, a risk-credit causal duality. Once said Credit-Risk Balance Sheet (which bears a certain structural similarity with the classic net asset balance sheet) has been built, and its methodological coherence demonstrated, its properties ¿static and dynamic¿ are studied. Analysis of the temporal evolution of the Credit-Risk Balance Sheet and of its applications will be the object of subsequent works.
En este artículo procedemos a diseñar el que hemos denominado Balance de Crédito-Riesgo (de incobrabilidad de clientes), un instrumento que, en principio, puede contribuir a la revelación, control y gestión del riesgo de incobrabilidad derivado del crédito comercial de la empresa, cuyo importe puede representar una parte relevante tanto de su activo corriente como de su activo total. Para su construcción se parte de la dualidad que se observa en toda operación de crédito de esta naturaleza, cuya identidad básica se sintetiza en Crédito = Riesgo. El ¿crédito¿ es el concedido por la empresa a sus clientes, clasificable por su calidad (sugerimos el sistema de credit scoring), y el ¿riesgo¿ es tanto el asumido (interiorizado) por la propia empresa como el transferido a terceros (exteriorizado). Lo que da robustez metodológica al planteamiento que conduce a que podamos hablar con propiedad de un verdadero Balance de Crédito-Riesgo es que la visión dual de la operación crediticia no es, tal y como demostramos, una mera dualidad clasificacional (doble clasificación riesgo-crédito de la realidad), sino una verdadera relación causal, es decir, una dualidad causal riesgo-crédito. Una vez construido dicho Balance de Crédito-Riesgo, que guarda cierto isomorfismo con el balance patrimonial convencional, y demostrada su consistencia metodológica, se estudian sus propiedades, en sus aspectos estático y dinámico. Sería objeto de trabajos posteriores el análisis de la evolución temporal del Balance de Crédito-Riesgo, así como sus aplicaciones.
En aquest article es dissenya el que hem anomenat balanç de crèdit-risc (d'incobrabilitat de clients), una eina que, en principi, pot contribuir a revelar, controlar i gestionar el risc d'incobrabilitat derivat del crèdit comercial de l'empresa, l'import del qual pot representar una part rellevant tant de l'actiu corrent com de l'actiu total. Per construir aquesta eina s'ha partit de la dualitat que s'observa en tota operació de crèdit d'aquesta naturalesa, la identitat bàsica de la qual se sintetitza en crèdit = risc. El «crèdit» és el que l'empresa concedeix als seus clients, classificable per la qualitat (suggerim el sistema de credit scoring), i el «risc» és tant l'assumit per l'empresa (interioritzat) com el transferit a tercers (exterioritzat). El que dóna consistència metodològica al plantejament que permet parlar amb propietat d'un veritable balanç de crèdit-risc és que la visió dual de l'operació creditícia no és, tal com demostrem, una mera dualitat classificatòria (doble classificació risc-crèdit de la realitat), sinó una veritable relació causal, és a dir, una dualitat causal risc-crèdit. Un cop construït el balanç de crèdit-risc, que presenta un determinat isomorfisme amb el balanç patrimonial convencional, i demostrada la seva consistència metodològica, se n'estudien les propietats, en els seus aspectes estàtic i dinàmic. L'anàlisi de l'evolució temporal del balanç de crèdit-risc, així com de les seves aplicacions, seria objecte de treballs posteriors.
Note: Reproducció digital del document publicat a http://www.ere.ub.es/dtreball/E06148.rdf/view
It is part of: Documents de treball (Facultat d'Economia i Empresa. Espai de Recerca en Economia), 2006, E06/148
URI: http://hdl.handle.net/2445/12047
Appears in Collections:Documents de treball / Informes (Empresa)
UB Economics – Working Papers [ERE]

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
148.pdf230.3 kBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons