Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/125014
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.advisorNarotzky, Susana, 1958--
dc.contributor.authorFont Carbó, Martí-
dc.date.accessioned2018-10-02T14:57:45Z-
dc.date.available2018-10-02T14:57:45Z-
dc.date.issued2017-02-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2445/125014-
dc.descriptionTreballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Susana Narotzkyca
dc.description.abstractLa pràctica del contraban entre Andorra i Espanya ha estat una constant històrica des de l’establiment de la línia fronterera als Pirineus a mitjans del segle XVII. Molt vinculada a la realitat econòmica i social de cada època, aquesta activitat ha experimentat moments de més plenitud o de més inactivitat, però sempre ha estat percebuda per les poblacions frontereres com un recurs estratègic de cara a la supervivència en moments d’escassetat i penúria econòmica. El caràcter silent i clandestí d’aquesta pràctica, al mateix temps, ha donat peu a una infinitat d’anècdotes i històries que han alimentat durant anys la memòria col·lectiva dels habitants de la regió. La present recerca s’ubica en el context de la Seu d’Urgell, capital de comarca, i en l’entorn d’un grup de joves d’entre 25 i 35 anys, a través dels quals s’ha pretès reflexionar sobre la influència del passat i la memòria en les explicacions actuals sobre la pràctica del contraban. L’anàlisi de les narratives d’aquests joves suggereix l’existència d’un marc interpretatiu basat en la oposició entre dues formes de fer contraban, d’una banda aquella que s’ajusta als cànons del contraban de post-guerra, i de l’altra, aquella que s’identifica principalment amb el que havien practicat les màfies portugueses i gallegues a la dècada dels noranta a la mateixa regió. L’existència d’aquest marc interpretatiu, que té el seu origen en la memòria col·lectiva, permet pensar i ordenar la realitat actual, a la vegada que s’articula com un factor de cohesió i reproducció social per la continuïtat que estableix entre el passat, el present i el futur de la col·lectivitat.ca
dc.format.extent28 p.-
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocatca
dc.rightscc-by-nc-nd (c) Font Carbó, 2017-
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/*
dc.sourceTreballs Finals de Grau (TFG) - Antropologia Social i Cultural-
dc.subject.classificationAntropologia culturalcat
dc.subject.classificationContrabancat
dc.subject.classificationFronterescat
dc.subject.classificationHistòriacat
dc.subject.classificationMemòria col·lectiva-
dc.subject.classificationJoves-
dc.subject.classificationSeu d'Urgell (Catalunya)-
dc.subject.classificationTreballs de fi de grau-
dc.subject.otherCultural anthropologyeng
dc.subject.otherSmugglingeng
dc.subject.otherBoundarieseng
dc.subject.otherHistoryeng
dc.subject.otherCollective memory-
dc.subject.otherYouth-
dc.subject.otherSeu d'Urgell (Catalonia)-
dc.subject.otherBachelor's theses-
dc.title"Això aquí s'ha fet tota la vida". Una aproximació antropològica a les narratives dels joves i les joves de la Seu d'Urgell sobre la pràctica del contrabanca
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesisca
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccessca
Appears in Collections:Treballs Finals de Grau (TFG) - Antropologia Social i Cultural

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
TFG_Font_Carbó_Martí.pdf4.7 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons