Barcelona coma subjecte literari: entre la crònica i la recerca d'identitat

Abstract

Aquest treball analitza la construcció de Barcelona com a subjecte literari. A partir de l'estudi de La febre d'or de Narcís Oller, Vida privada de Josep M. de Sagarra, La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda i El temps de les cireres de Montserrat Roig es reflexiona sobre la manera com la representació literària configura la idea de la ciutat. Prenent com a base el concepte de ciutat moderna, s'observen en les quatre obres estudiades dues poètiques radicalment diferents a l'hora de construir el subjecte que donen com a resultat la creació d'imaginaris diferents de la ciutat de Barcelona.