Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/169849
Title: Determinants of the demand for education in Spain and Catalonia
Author: Fernández Felguera, Agustin
Director/Tutor: Sanromà, Esteve
Keywords: Economia
Estadística educativa
Economia de l'educació
Treballs de fi de grau
Economics
Educational statistics
Education-Economic aspects
Bachelor's thesis
Issue Date: Jul-2020
Abstract: [eng] The objectives of this work are to identify the determinants of demand for secondary and higher education in both Spain and Catalonia and to analyse whether there is a certain intergenerational determinism in education. The database analysed is the Labour Force Survey for the 2007-2019 period. A logistic regression model is used to determine the function of educational demand, while intergenerational educational mobility is estimated using mainly transition matrices. The main results, referring to both the demand for post compulsory secondary and higher education, give a key and positive role to the parental education and to the gender of the individual, while the size of the household and the unemployed in the home have a negative influence. Moreover, differences between autonomous communities and between different years are found. On the other hand, and in relation to mobility, it can be seen for the Spanish case that children are more likely to achieve higher levels of education than their parents and that the fact that the parents have achieved higher education determines to a large extent that the children do too
[cat] Els objectius d’aquest treball són identificar els determinants de la demanda d’educació secundària post obligatòria i superior tant a Espanya com a Catalunya i analitzar si hi ha un cert determinisme intergeneracional en l’educació. La base de dades analitzada és l'Enquesta de Població Activa del període 2007-2019. S’utilitza un model de regressió logística per determinar la funció de la demanda educativa, mentre que la mobilitat educativa intergeneracional s’estima principalment mitjançant matrius de transició. Els principals resultats, referits tant a la demanda d’educació secundària post obligatòria com a la superior, donen un paper clau i positiu a l’educació dels pares i al gènere de l’individu, mentre que la mida i l’atur de la llar tenen una influència negativa. A més, es troben diferències entre comunitats autònomes i entre diferents anys. D’altra banda, i en relació a la mobilitat, es pot veure pel cas espanyol que és més probable que els fills assoleixin nivells d’educació més elevats que els seus pares i que el fet que els pares hagin assolit una educació superior determina en gran mesura que els nens també ho facin
Note: Treballs Finals del Grau d'Economia, Facultat d'Economia i Empresa, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020 , Tutor: Esteve Sanromà
URI: http://hdl.handle.net/2445/169849
Appears in Collections:Treballs Finals de Grau (TFG) - Economia

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
TFG_ECOEUS_FERNANDEZ_AGUSTI_JUL20.pdf2.74 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons