Romanticisme i positivisme en l'obra de José de Manjarrés

Abstract

Es justifica l'estudi de l'obra de José de Manjarrés y de Bofarull (Barcelona, 1816 – 1880), catedràtic de l'assignatura de Teoría é Historia de las Bellas Artes a la barcelonina Academia Provincial de Bellas Artes, un dels principals intel·lectuals a tenir en compte per conèixer la teoria de l'art a la Catalunya de mitjans de segle XIX i un dels pioners de la historiografia positivista a casa nostra. La voluntat de reincidir en el pensament estètic d'una època coneguda a partir de l'obra de Manjarrés es porta a terme per enriquir un coneixement parcel·lat, mancat de casos concrets que en puguin donar una visió de conjunt amb tantes cares diferents com hi calgui comptar. Ara bé, també volem reivindicar les aportacions d'un intel·lectual que creiem en la gènesi del positivisme historiogràfic; per tant, aquest treball no és només una revisió sinó que també un esforç per treure a la llum part dels fonaments per ara desconeguts que van possibilitar la fundació d'una manera d'historiar que, al seu torn, és la font primigènia del sistema actual. La tria de José de Manjarrés es deu, doncs, a la seguretat de trobar en ell un punt clau de la història de la teoria de l'art i de la història de la història de l'art a Catalunya. El fet d'enfrontar-nos a un autor amb un corpus literari ben delimitat va acabar per confirmar aquesta elecció i descartar-ne d'altres, com ara l'obra de l'historiador Joaquim Fontanals del Castillo, que a causa de la dispersiñ dels seus treballs era molt més difícil de valorar en la seva totalitat i extreure'n conclusions clares en un estudi amb uns tempos molt marcats, com és el present.