Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/59889
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.advisorFurió, Vicenç, 1957--
dc.contributor.authorPrieto Villanueva, Jesús-Àngel-
dc.date.accessioned2014-11-21T10:20:35Z-
dc.date.available2014-11-21T10:20:35Z-
dc.date.issued2014-02-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2445/59889-
dc.descriptionMàster Oficial en Estudis Avançats en Història de l'Art. Facultat de Geografia i Història de la UB. Curs: 2013-2014, Tutor: Dr. Vicenç Furióca
dc.description.abstractA mida que anava avançant el segle XX l'artesania, com a tendència general, patia una pèrdua de valoració social: la davallada del seu ús en els àmbits de l'arquitectura, l'aparició d'un gust burgès de caire racionalista i funcionalista, la irrupció d'uns corrents artístics de caire immaterial, i la industrialització amb la producció mecànica d'objectes i imatges, poden ser considerades les causes generals d'aquest fenomen. Poc a poc, l'artesania és arraconada als espais rurals o de caire etnològic, tot abandonant el seu protagonisme en les arts decoratives. A més, les noves metodologies projectuals i productives del disseny industrial la converteixen en sinònim d'obsolet, no modern. Malgrat això, l'artesania, els oficis artístics (oblidat ja el terme de "bells oficis"), mantenen el seu fer, els seus petis nínxols de mercat i un petit públic fidel. I les escoles, dites d'arts i oficis, són llocs on encara s'ensenyen (amb una certa inèrcia) les diferents tècniques i les seves formalitzacions, tot transmetent el seu coneixement en un ambient de vegades decimonònic i, àdhuc, entranyable (en aquest sentit és simptomàtic que l’Escola Massana tingui, a l'any 1940, la denominació de Conservatorio de Artes Suntuarias Massana). Òbviament, l'art modern era el prestigi - l'espai privilegiat en la consideració de la excel·lència i del bon gust (o de la intel·ligència i la contemporaneïtat) -. L'art modern, l'art dels artistes, els genis que mostraven el camí d'una nova manera de entendre el món, de la nova sintonia amb la burgesia industrial. I en aquest context també anaven apareixent, enmig d'una fascinació pels processos mecanitzats i pels nous materials, els objectes de disseny. L'artesania estava atrapada entre una tradició que és negava a desaparèixer, i una modernitat que li negava un reconeixement. Entre els anys 50 i 80, però, observarem com la ceràmica té una bona presència en un àmbit de reconegut prestigi: el camp artístic. 8 Quins van ser els mecanismes per obtenir aquesta bona reputació? Quines relacions va procurar amb el camp artístic? Potser l'Escola Massana va complir algun paper? Amb quines eines va tenir la capacitat d'actuar? És la ceràmica un cas digne d’estudi? Quines personalitats van destacar? Quin tipus de connexió van establir amb els móns de l'art? Quins fruits va donar? Això va afectar al territori de l'art? I del disseny? I de la propia ceràmica? Va ser un procés que va consolidar definitivament aquesta nova consideració?..ca
dc.format.extent148 p.-
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocatca
dc.rightscc-by-nc-nd (c) Prieto Villanueva, 2014cat
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/-
dc.sourceMàster Oficial - Estudis Avançats en Història de l'Art-
dc.subject.classificationArtesaniacat
dc.subject.classificationCeràmicacat
dc.subject.classificationTreballs de fi de màstercat
dc.subject.otherHandicrafteng
dc.subject.otherPotteryeng
dc.subject.otherMaster's theseseng
dc.subject.otherEscola Massana (Barcelona, Catalunya)-
dc.titleEl paper de l'Escola Massana en el reconeixement de l'artesania: el cas de la ceràmicacat
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/masterThesisca
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccessca
Appears in Collections:Màster Oficial - Estudis Avançats en Història de l'Art

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
TFM_Prieto_Villanueva.pdf1.13 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons