Els autòmats de Grosz al Berlín de Weimar

Abstract

El període de Weimar fou una època de fortes crisis econòmiques i de gran inestabilitat política i social . Com sol ocórrer, aquesta situació va tenir un gran impacte en la vida cultural del país. Concretament al Berlín d’aquella dècada, es pot observar una gran correspondència entre el que fou la ciutat en sí i els moviments artístics que en ella es generaren. Autors com Hans Richter definiren l’atmosfera de Berlín com irreal, histèrica i confusa1. L’art berlinès no pogué ser aliè a aquesta atmosfera. En un Berlín derrotat primer per la guerra i després per la crisi i la misèria, no resulta en absolut estrany que certs col·lectius o moviments artístics es polititzessin. De fet, la situació de crispació que vivia el país ho feia inevitable. Es podria dir que Dadà a Berlín nasqué en i com a conseqüència d’aquesta crispació. Com va dir Hülsenbeck, <<quedar-se tranquil·lament assegut a Suïssa era molt diferent a anar-se’n a dormir damunt d’un volcà, com feien a Alemanya>>2. L’orientació que Dadà va prendre a Alemanya va tenir molt en compte el problema de les masses, noves protagonistes d’aquest escenari de postguerra. Sovint aquestes foren representades enfront a un poder sense rostre, però també, en alguna ocasió, foren representades elles mateixes com autòmats...