Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona
El Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona és el repositori institucional que conté en format digital els materials derivats de l'activitat docent, investigadora i institucional de la comunitat universitària.
Enviaments recents
AltresAnatomia interactiva del sistema locomotor. Volum I: Generalitats i membre superior(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) Torres, Begoña- AltresAnatomia interactiva del sistema locomotor. Volum II: Cap, coll i tronc, i membre inferior(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) Torres, Begoña
- AltresAnatomía interactiva del sistema locomotor. Volumen I: Generalidades y miembro superior(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2006) Torres, Begoña
- AltresAnatomía interactiva del sistema locomotor. Volumen II: Cabeza, cuello y tronco, y miembro inferior(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) Torres, Begoña
- TesiDopaminergic neuromodulation: a novel targeted therapy for pancreatic cancer(Universitat de Barcelona, 2026-02-05) Caruana Santiago, Pablo; Céspedes Navarro, María Virtudes; Universitat de Barcelona. Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular[cat] El càncer de pàncrees (CP) és la tercera causa de mort per càncer al món, amb molts pacients diagnosticats en estadis avançats a causa de l’absència de símptomes precoços i de mètodes de cribratge efectius. El CP sovint progressa ràpidament i mostra resistència a les teràpies estàndard, fet que el converteix en un dels més difícils de tractar. Les opcions actuals, incloent-hi la cirurgia i la quimioteràpia, ofereixen només beneficis marginals i poden comportar efectes adversos significatius. És, per tant, imprescindible desenvolupar noves estratègies terapèutiques que permetin avenços prometedors en el tractament i responguin a aquesta necessitat clínica no coberta. En aquest treball, hem explorat un enfocament terapèutic innovador per a l’adenocarcinoma ductal de pàncrees (PDAC), centrant-nos en el paper de la senyalització dels receptors dopaminèrgics en el creixement i la disseminació tumoral. Els nostres estudis han demostrat que la dopamina (DA), però no la noradrenalina (NE) ni l’adrenalina (E), redueix la proliferació cel·lular tumoral in vitro en les línies PANC-1, MIA PaCa-2 i M2 derivada de pacient. Aquest efecte citotòxic es produeix mitjançant l’activació de receptors de tipus D1, la qual cosa indueix apoptosi i autofàgia en els tres models. Cal destacar que l’activació de la senyalització dopaminèrgica amb agonistes selectius va ser capaç d’inhibir la migració cel·lular tumoral en les línies PANC-1 i MIA PaCa-2. In vivo, l’activació selectiva dels receptors dopaminèrgics es va mostrar eficaç en la reducció de la progressió tumoral. El tractament amb fenoldopam (agonista del receptor D1) i bromocriptina (agonista del receptor D2) en models murins subcutanis va disminuir la càrrega tumoral, va potenciar les vies de mort cel·lular i va reduir l’angiogènesi sense evidència de toxicitat. A més, en un model ortotòpic metastàtic, ambdós fàrmacs —administrats sols o en combinació— van reduir significativament la incidència de disseminació metastàtica. De manera interessant i complementària, la inhibició de la via D2-like amb domperidona (antagonista del receptor D2) va reduir la proliferació in vitro i va frenar la progressió tumoral in vivo, també sense induir toxicitat. Addicionalment, tant l’activació de la via D1 com la inhibició de la via D2 en esferoides —un model ric en cèl·lules mare canceroses (CSC)— va disminuir la mida i el nombre d’esferoides derivats de les tres línies pancreàtiques, i la seva combinació va amplificar encara més l’activitat antiproliferativa. En paral·lel, i en col·laboració amb l’equip del Dr. J.L. Corchero, vam iniciar la implementació de nanopartícules com a vehicles d’alliberament de fàrmacs, en concret nanovaults, per potenciar el valor terapèutic dels fàrmacs dopaminèrgics. Els nanovaults ofereixen una plataforma excel·lent per encapsular molècules bioactives, assegurant un alliberament controlat i protegint-les de la degradació prematura. Alhora, es van dissenyar dos nanocossos per dirigir-se selectivament als receptors dopaminèrgics, reduint la capacitat proliferativa de les tres línies cel·lulars pancreàtiques amb dosis fins a 100 vegades inferiors a les requerides pels lligands farmacològics convencionals. En conjunt, aquests enfocaments aporten un avantatge translacional en vincular l’eficàcia farmacològica amb mètodes d’administració clínicament rellevants. En conjunt, aquests resultats proporcionen una sòlida evidència preclínica que la modulació dopaminèrgica —mitjançant agonistes, antagonistes o estratègies combinades específiques de receptors— representa una via prometedora per al tractament dirigit del PDAC. Aquest treball estableix les bases per a futurs estudis encaminats a millorar el pronòstic d’una malaltia que actualment manca de tractaments efectius i ha experimentat pocs avenços en la seva gestió clínica.