From a musical protolanguage to rhythm and tonality

Abstract

[eng] Music and language are two faculties that have only evolved in humans, and by mutual interaction. As Darwin (1871) suggested, before speaking, our ancestors were able to sing in a way structurally and functionally similar to what birds do. At that stage, a musical protolanguage with beat yielded a common basis for music and language. Hierarchical recursion along with grammar and lexical meaning joined this musical protolanguage and gave rise to language. Linguistic recursion, in turn, made meter possible. Rhythm therefore would have preceded tonality. Subsequently, in parallel to the emergence of grammar, harmony and tonality were added to the meter. That beat is more primitive than meter is suggested by the fact that some animals perceive but do not externalize it. Crucially, they are all vocal learners. Externalization, either in musical rhythm or language, requires a complex social behaviour, which for rhythm is already present in the drumming behaviour of certain primates. The role of vocalizations, in turn, goes even further: their harmonic spectrum underpinned the tones of our musical scales. Thus, driven to a large extent by language, music has turned out to be as we know it nowadays.

[cat] La música i el llenguatge són dues facultats exclusivament humanes que han evolucionat alimentantse mútuament. Com Darwin (1871) ja va suggerir, abans de parlar, els nostres ancestres tenien cants similars funcionalment i estructuralment al cant dels ocells. En aquest estadi, un protollenguatge musical amb pulsació es consolidà com a base comuna de la música i el llenguatge. La recursió jeràrquica, juntament amb la gramàtica i el significat lèxic, es van afegir a aquest protollenguatge musical i van donar lloc al llenguatge. Aquesta recursió lingüística féu possible el metre. El ritme, doncs, va precedir la tonalitat. Ulteriorment, en paral·lel al sorgiment de la gramàtica, l’harmonia i la tonalitat s’afegeixen al metre (compàs). Que la pulsació és més primitiva ho indica el fet que certs animals la perceben però no l’externalitzen espontàniament. Crucialment, tots són vocal learners. L’externalització, tant del ritme com del llenguatge, requereix una conducta social complexa, que ja s’observa en el conducta percutiva (drumming) de certs primats. El paper de les vocalitzacions, per la seva banda, va encara més enllà: l’espectre harmònic que presenten és el fonament de les notes a les escales musical. Així doncs, a remolc del llenguatge, és com s’arriba a la música tal i com l’entenem avui en dia.

[spa] La música y el lenguaje son dos capacidades exclusi vamente humanas que han evolucionado alimentándose mutuamente. Como Darwin (1871) ya sug irió, antes de hablar, nuestros ancestros, tenían cantos similares funcionalmente y estructura lmente al canto de los pájaros. En este estadio, un protolenguaje musical con pulsación se consolidó com o la base común de la música y el lenguaje. La recursión jerárquica, junto con la gramática y el sig nificado léxico, se añadieron a este protolenguaje musical y dieron lugar al lenguaje. Esta recursión l ingüística hace posible el metro. El ritmo, pues, precedió la tonalidad. Ulteriormente, en paralelo a l surgimiento de la gramática, la armonía y la tonalidad se añaden al metro (compás). Que la pulsa ción es más primitiva lo indica el hecho de que ciertos animales la perciben pero no la externaliza n espontáneamente. Crucialmente, todos son vocal learners . La externalización, tanto del ritmo como del leng uaje, requiere una conducta social compleja, que ya se observa en la conducta percutiva ( drumming ) de ciertos primates. El papel de las vocalizaciones, por su parte, va aún más allá: el e spectro armónico que presentan es la base de las notas en las escaleras musicales. Así, a remolque d el lenguaje, es como se llega a la música tal y como la entendemos hoy en día