Patios coeducativos: reconstruir los espacios de recreo desde una mirada coeducativa inclusiva

Abstract

El patio escolar es uno de los lugares más importantes y esenciales de la escuela, ya que muchos de los conocimientos de nuestra vida los adquirimos jugando, con el contacto con la naturaleza y el aire libre, a través de las relaciones sociales y de la resolución de conflictos entre iguales que se dan en el día a día, en este espacio educativo. Sin embargo, el tipo de patio más habitual es un lugar que acostumbra a estar dejado al azar, a la costumbre y también al olvido. La mayoría de colegios actuales tienen un patio androcéntrico y futbolcéntrico, es decir, más del 70% del espacio, es para aquellas niñas y mayormente niños, que juegan al fútbol o al básquet. El resto de criaturas, a las que no les gustan estos deportes, la mayoría de niñas y algunos niños, tienen que resignarse e irse a jugar a las esquinas del campo o bien a observar desde las gradas. Muchos de ellos también tienen que apartarse para no recibir un balonazo, un empujón o bien para no entrar en conflicto con aquellos que dominan el espacio, un espacio que debería ser de todos y de todas. Partiendo del marco teórico, del análisis de tres experiencias de patios coeducativos implementados, de entrevistas a cuatro docentes expertos del tema y de una observación participante del patio de una escuela, se ha creado un conjunto de criterios que pueden ayudar y guiar la transformación de un patio hacia un lugar más igualitario e inclusivo. También se incluye una propuesta pedagógica de patio cuyo espacio y programación intenta satisfacer al máximo las necesidades del alumnado y presentar oportunidades reales de juego y de aprendizaje para todos y todas y no solo para un pequeño porcentaje.

El pati escolar és un dels llocs més importants i essencials de l'escola, ja que molts dels coneixements de la nostra vida els adquirim jugant, al contacte amb la natura i l'aire lliure, a través de les relacions socials i de la resolució de conflictes entre iguals que es donen en el dia a dia, en aquest espai educatiu. No obstant això, el tipus de pati més habitual és un lloc que acostuma a estar deixat a l'atzar, al costum i també a l'oblit. La majoria de col·legis actuals tenen un pati androcèntric i futbolcèntric, és a dir, més del 70% de l'espai, és per a aquelles nenes i majorment nens, que juguen al futbol o al bàsquet. La resta de criatures, a les quals no els agraden aquests esports, la majoria de nenes i alguns nens, han de resignar-se i anar-se a jugar a les cantonades del camp o bé a observar des de les graderies. Molts d'ells també han d'apartar-se per a no rebre un cop amb la pilota, una empenta o bé per a no entrar en conflicte amb aquells que dominen l'espai, un espai que hauria de ser de tots i de totes. Partint del marc teòric, de l'anàlisi de tres experiències de patis coeducatius implementats, d'entrevistes a quatre docents experts del tema i d'una observació participant del pati d'una escola, s'ha creat un conjunt de criteris que poden ajudar i guiar la transformació d'un pati cap a un lloc més igualitari i inclusiu. També s'inclou una proposta pedagògica de pati, en la qual l'espai i la programació del qual intenta satisfer al màxim les necessitats de l'alumnat i presentar oportunitats reals de joc i d'aprenentatge per a tots i totes i no sols per a un petit percentatge.

The school playground is one of the most important and essential places of the school, many of the knowledge of our life is acquired by playing, with contact with nature and the outdoors, through social relations and resolution of conflicts between equals that occur in everyday life, in this educational space. However, the most common type of playground is a place that is used to being left to chance, to custom and also to oblivion. Most of the current schools have an androcentric and soccercentric playground, that is, more than 70% of the space is for boys and girls and mostly boys, who play football or basketball. The rest of the creatures, who do not like these sports, most girls and some boys, have to resign themselves and go play at the corners of the field or watch from the stands. Many of them also have to depart to not receive a ball hit, a push or not to enter into conflict with those who dominate the space, a space that should belong to everyone. Starting from the theoretical framework, from the analysis of three experiences of implemented coeducational playgrounds, from interviews with four expert teachers of the subject and from a participant observation, a set of criteria has been created that can help and guide the transformation of a patio towards a more egalitarian and inclusive place. Also is included a pedagogical playground proposal whose space and programming tries to satisfy the students' needs to the maximum and present real opportunities for play and learning for everyone, not just for a small percentage.