Treballs Finals de Grau (TFG) - Pedagogia
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/103743
Treballs Finals del Grau de Pedagogia de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona.
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 20 de 37
Treball de fi de grau
Pedagogies de resistència feminista a Palestina: estudi de cas de la Unió General de Dones Palestines(2026) Gómez Castañer, Alba; Scotton, Paolo, 1989-[cat] Aquesta recerca analitza la trajectòria de la Unió General de Dones Palestines (UGDP) com un espai de pedagogia contrahegemònica i construcció identitària. Des d’un marc teòric que fusiona la teoria de la identitat amb el feminisme postcolonial, el treball documenta com l’acte d’educar esdevé una eina d’alliberament que facilita el trànsit del subjecte femení de l’ésser-per-als-altres cap a un ésser-per-a-nosaltres amb agència política conscient. S’argumenta que, en un context d’opressió, el manteniment de la vida quotidiana i la cultura no són actes neutrals, sinó pràctiques educatives de resistència. Mitjançant l’anàlisi de les conferències nacionals de l'entitat, s’identifica el sumud (fermesa) com una categoria pedagògica crítica que sosté la identitat nacional davant l’intent d’esborrament colonial. La investigació destaca el paper fonamental de l’educació no formal, mitjançant les nadwat (seminaris), l’alfabetització, i altres estratègies, per ocupar els buits del sistema formal i trencar la cultura del silenci. Com a conclusió, el treball destaca la veu de les dones palestines com a creadores del seu propi saber des de la resistència. Queda clar que l'alliberament de la terra i la llibertat de les dones són la mateixa lluita i no es poden separar: no pot existir una pàtria lliure sense dones plenament lliures. [spa] Esta investigación analiza la trayectoria de la Unión General de Mujeres Palestinas (UGDP) como un espacio de pedagogía contrahegemónica y construcción identitaria. Desde un marco teórico que fusiona la teoría de la identidad con el feminismo poscolonial, el trabajo documenta cómo el acto de educar se convierte en una herramienta de liberación que facilita el tránsito del sujeto femenino desde el ser-para-los-otros hacia un ser-para-nosotras con agencia política consciente. Se argumenta que, en un contexto de opresión, el mantenimiento de la vida cotidiana y de la cultura no son actos neutrales, sino prácticas educativas de resistencia. Mediante el análisis de las conferencias nacionales de la entidad, se identifica el sumud (firmeza) como una categoría pedagógica crítica que sostiene la identidad nacional frente al intento de borrado colonial. La investigación destaca el papel fundamental de la educación no formal, a través de las nadwat (seminarios), la alfabetización y otras estrategias, para ocupar los vacíos del sistema formal y romper la cultura del silencio. Como conclusión, el trabajo destaca la voz de las mujeres palestinas como creadoras de su propio saber desde la resistencia. Queda claro que la liberación de la tierra y la libertad de las mujeres son la misma lucha y no pueden separarse: no puede existir una patria libre sin mujeres plenamente libres. [eng] This research examines the trajectory of the General Union of Palestinian Women (GUPW) as a space of counter-hegemonic pedagogy and identity construction. Drawing on a theoretical framework that combines identity theory with postcolonial feminism, the study documents how the act of educating becomes a tool of liberation that enables the transition of the female subject from being-for-others toward a being-for-ourselves endowed with conscious political agency. It argues that, in a context of oppression, the preservation of everyday life and culture are not neutral acts, but rather educational practices of resistance. Through the analysis of the organization’s national conferences, sumud (steadfastness) is identified as a critical pedagogical category that sustains national identity in the face of colonial erasure. The research highlights the fundamental role of non-formal education, through nadwat (seminars), literacy programs, and other strategies, in filling the gaps left by the formal system and breaking the culture of silence. In conclusion, the study emphasizes the voice of Palestinian women as creators of their own knowledge through resistance. It becomes clear that the liberation of the land and the freedom of women are part of the same struggle and cannot be separated: a free homeland cannot exist without fully free women.Treball de fi de grau
Implicacions pedagògiques i educatives de l'ús de la tecnologia digital en la primera infància(2026) Ibarra Menárguez, Adrià; Buxarrais Estrada, Maria Rosa[cat] Aquest treball de recerca analitza l'impacte de l'exposició primerenca a pantalles i dispositius digitals en el desenvolupament cognitiu dels infants en edats preescolars (0–6 anys), un fenomen que s'ha intensificat de manera dràstica en la darrera dècada i que planteja interrogants pedagògics urgents. La investigació combina dues aproximacions complementàries: una revisió bibliogràfica de la literatura científica recent — que abasta des dels mecanismes de la plasticitat cerebral (Tierney & Nelson, 2009) i el desenvolupament de les funcions executives (Flores-Lázaro et al., 2014) fins a les evidències específiques sobre l'impacte de les pantalles en el llenguatge, l'atenció i el comportament (Ocampo Arteaga, 2025; Sánchez-Benavides & Estrada-Zamora, 2024; Jara et al., 2024) — i un estudi empíric descriptiu basat en un qüestionari a 23 famílies amb infants de 0 a 6 anys. Els resultats mostren una bretxa significativa entre les recomanacions de l'OMS i de l'AEP i les pràctiques reals: el 83% dels infants va tenir accés regular a pantalles abans dels tres anys, el 43% supera el límit diari d'una hora i predomina un ús passiu i sense mediació adulta de qualitat. Paradoxalment, el 79% de les famílies valora l'impacte de les pantalles com a negatiu o molt negatiu, fet que evidencia una consciència del problema que no es tradueix en pràctica. El treball conclou subratllant la responsabilitat de la Pedagogia per orientar famílies i docents amb criteris basats en l'evidència, defensar els espais d'aprenentatge que les pantalles no poden replicar i participar activament en el debat públic sobre tecnologia i infància. [spa] Este trabajo de investigación analiza el impacto de la exposición temprana a pantallas y dispositivos digitales en el desarrollo cognitivo de los niños y niñas en edades preescolares (0–6 años), un fenómeno que se ha intensificado de manera drástica en la última década y que plantea interrogantes pedagógicos urgentes. La investigación combina dos aproximaciones complementarias: una revisión bibliográfica de la literatura científica reciente — que abarca desde los mecanismos de la plasticidad cerebral (Tierney & Nelson, 2009) y el desarrollo de las funciones ejecutivas (Flores-Lázaro et al., 2014) hasta las evidencias específicas sobre el impacto de las pantallas en el lenguaje, la atención y el comportamiento (Ocampo Arteaga, 2025; Sánchez-Benavides & Estrada-Zamora, 2024; Jara et al., 2024) — y un estudio empírico descriptivo basado en un cuestionario a 23 familias con hijos e hijas de 0 a 6 años. Los resultados muestran una brecha significativa entre las recomendaciones de la OMS y de la AEP y las prácticas reales: el 83% de los menores tuvo acceso regular a pantallas antes de los tres años, el 43% supera el límite diario de una hora y predomina un uso pasivo y sin mediación adulta de calidad. Paradójicamente, el 79% de las familias valora el impacto de las pantallas como negativo o muy negativo, lo que evidencia una conciencia del problema que no se traduce en práctica. El trabajo concluye subrayando la responsabilidad de la Pedagogía para orientar a familias y docentes con criterios basados en la evidencia, defender los espacios de aprendizaje que las pantallas no pueden replicar y participar activamente en el debate público sobre tecnología e infancia. [eng] This research project examines the impact of early exposure to screens and digital devices on the cognitive development of preschool-aged children (0–6 years), a phenomenon that has intensified dramatically over the past decade and now poses urgent pedagogical questions. The research combines two complementary approaches: a review of recent scientific literature — covering the mechanisms of brain plasticity (Tierney & Nelson, 2009), the development of executive functions (Flores-Lázaro et al., 2014) and specific evidence on the impact of screens on language, attention and behaviour (Ocampo Arteaga, 2025; Sánchez-Benavides & Estrada-Zamora, 2024; Jara et al., 2024) — and a descriptive empirical study based on a questionnaire administered to 23 families with children aged 0 to 6. The findings reveal a significant gap between the recommendations of the WHO and the Spanish Association of Paediatrics and the realities of family life: 83% of the children had regular access to screens before the age of three, 43% exceed the recommended one-hour daily limit, and use is predominantly passive and lacks meaningful adult mediation. Paradoxically, 79% of the families rate the impact of screens as negative or very negative, revealing an awareness of the problem that does not translate into practice. The research concludes by stressing the responsibility of Pedagogy to guide families and teachers with evidence-based criteria, to defend the spaces of learning that screens cannot replicate, and to take an active role in the public debate on technology and childhood.Treball de fi de grau
La pedagogia del solc: disseny d'una plataforma digital de coneixement, comunitat i aprenentatge per al sector agrari(2026) Flix Duaigües, Txell; Erta-Majo, Arnau[cat] Aquest article presenta el disseny de GECO, un entorn digital adreçat a titulars d’explotacions agràries i ramaderes de Catalunya. El sector primari català afronta reptes estructurals ben documentats: l’aïllament professional, l’envelliment pronunciat de la població titular, l’escletxa intergeneracional, la sobrecàrrega administrativa i la manca d’espais formatius adaptats a la realitat quotidiana del camp. La proposta respon a aquest buit mitjançant una plataforma d’aprenentatge informal i col·laboratiu fonamentada en la Teoria de l’Aprenentatge Social, Teoria de l’Autodeterminació, l’andragogia i la heutagogia, la gamificació i les Comunitats de Pràctica. L’accés es verifica a través de la Declaració Única Agrària (DUN), garantint que la comunitat estigui integrada per professionals reals del sector. El disseny incorpora sales de coneixement per àmbit productiu, un panell general amb continguts d’interès comú, un sistema de gamificació basat en el model Points, Badges and Leaderboard i mesures d’accessibilitat digital. L’estudi de mercat, que combina una enquesta quantitativa i una entrevista qualitativa semiestructurada, analitza la viabilitat i l’interès real del col·lectiu, amb una receptivitat global del 93%. El model de negoci preveu sostenibilitat econòmica a partir del tercer any mitjançant finançament mixt previst amb subscripcions de quotes mensuals i l’adhesió a fonts i subvencions públiques. [spa] Este artículo presenta el diseño de GECO, un entorno digital dirigido a los propietarios de explotaciones agrícolas y ganaderas de Cataluña. El sector primario catalán se enfrenta a retos estructurales bien documentados: el aislamiento profesional, el marcado envejecimiento de su población de propietarios, la brecha intergeneracional, la sobrecarga administrativa y la falta de espacios de formación adaptados a las realidades cotidianas del medio rural. La propuesta aborda esta brecha a través de una plataforma de aprendizaje informal y colaborativo basada en la Teoría del Aprendizaje Social, la Teoría de la Autodeterminación, la andragogía y la heutagogía, la gamificación y las comunidades de práctica. El acceso se verifica a través de la Declaración Única Agrícola (DUN), lo que garantiza que la comunidad esté compuesta por auténticos profesionales del sector. El diseño incorpora salas de conocimiento para cada área de producción, un panel general con contenidos de interés común, un sistema de gamificación basado en el modelo de Puntos, Insignias y Tabla de clasificación, y medidas de accesibilidad digital. El estudio de mercado, que combina una encuesta cuantitativa y una entrevista cualitativa semiestructurada, analiza la viabilidad y el interés genuino del colectivo, con una tasa de respuesta global del 93 %. El modelo de negocio prevé la sostenibilidad económica a partir del tercer año mediante un modelo de financiación mixto compuesto por cuotas de suscripción mensuales y financiación pública procedente de ayudas y subvenciones. [eng] This article presents the design of GECO, a digital environment aimed at owners of agricultural and livestock farms in Catalonia. The Catalan primary sector faces welldocumented structural challenges: professional isolation, the pronounced aging of the owner population, the intergenerational gap, administrative overload, and the lack of training spaces adapted to the daily realities of the countryside. The proposal addresses this gap through an informal, collaborative learning platform grounded in Social Learning Theory, Self-Determination Theory, andragogy and heutagogy, gamification, and Communities of Practice. Access is verified through the Single Agricultural Declaration (DUN), ensuring that the community is composed of genuine professionals from the sector. The design incorporates knowledge rooms for each production area, a general panel with content of common interest, a gamification system based on the Points, Badges and Leaderboard model, and digital accessibility measures. The market study, which combines a quantitative survey and a semi-structured qualitative interview, analyzes the feasibility and real interest of the collective, with an overall response rate of 93%. The business model provides for economic sustainability from the third year onward through a mixed funding model of monthly subscription fees and public funding from grants and subsidies.Treball de fi de grau
Xarxes polítiques de governança digital en educació(2024) Tutusaus Chimeno, Júlia; Saura, Geo[cat] La transformació digital de l’educació és un fenomen global que està a l’alça des de finals del segle XX i principis d’aquest segle i que ha experimentat un fort procés d’acceleració després de la pandèmia mundial de la Covid-19. Aquests processos de transformació digital de l’educació comporten un seguit de canvis educatius i polítics, com ara la incorporació d’agents privats en la política educativa dels estats o canvis en les formes de governança educativa. La participació d’aquests agents privats representa una nova forma de privatització educativa: la privatització digital. L’objectiu d’aquesta investigació és comprovar com la transformació digital del sistema educatiu espanyol està comportant importants canvis en les formes de governar i de dissenyar l’educació, és a dir, analitzar les xarxes de governança digital educativa de l’estat espanyol. La metodologia d’aquesta investigació es basa en la recerca bibliogràfica i web i en l’anàlisi etnogràfica de xarxes. Els resultats posen de manifest les aliances publicoprivades que operen en el marc de la digitalització de l’educació i que tenen influència en les polítiques de transformació digital del sistema educatiu.Treball de fi de grau
Riscos i oportunitats de l’ús del Chat GPT pels estudiants universitaris: scoping review(2024-01-16) Lacanal de Alejandro, Luis de; Escofet Roig, Anna[cat] Aquest treball de recerca pretén esgrimir els riscos i oportunitats de l’ús del Chat GPT pels estudiants universitaris sobre els seus processos d’ensenyament i aprenentatge, la seva motivació i autopercepció com a futurs professionals competents i sobre les interaccions socials entre els agents educatius. A través d’una metodologia de scoping review, s’analitzen 23 dels 50 articles identificats relacionant-los amb les seves aportacions en relació amb les preguntes de recerca. Els resultats revelen diverses oportunitats, com l’augment de la motivació i sensació de competència dels estudiants i la personalització de l'aprenentatge i l’estímul de l'emprenedoria i la creativitat. No obstant això, també s'identifiquen riscos importants, com la dependència excessiva, la pèrdua de la interacció humana autèntica, les qüestions ètiques i de privacitat o l’ansietat basada en la IA. El treball alerta sobre la necessitat de formació ètica i de noves habilitats tant a alumnes com a professors, així com dels nous reptes que estan per venir: feines de futur o l’alfabetització digital transversal, entre d’altres Malgrat les limitacions metodològiques, aquest treball proporciona una visió àmplia i crítica, contribuint a la comprensió dels reptes i les oportunitats que aquesta eina planteja pels estudiants universitaris.Treball de fi de grau
Aprenentatge basat en el joc: una proposta metodològica per millorar l'ensenyament dels valors a l'escola(2023) Domínguez Lavado, Noelia; Campo Sorribas, Jaume del[cat] El present escrit mostra un estudi exhaustiu sobre la transmissió dels valors a l’assignatura d’Educació en Valors Cívics i Ètics a les escoles. És per això que en la investigació primer es conceptualiza l'aprenentatge dels valors en les relacions interpersonals de l'individu, i es genera d'aquesta manera un sentit d'identitat comunitari el qual la mateixa institució ha d'ensenyar. Per tot això, són quatre els enfocaments de l'educació moral que es descriuen en la següent investigació com a tendències més importants en l'actualitat per ensenyar els deures socials i que cal veure des de la seva aplicació metodològica. Arran això, inicia la part més característica del projecte: Una proposta d’orientació amb la qual poder potenciar uns valors més actius en l'aprenentatge d'aquests mateixos. Per fer-ho, la intencionalitat fou treballar des d'una metodologia alternativa pel seu aprenentatge que, fins ara només s'utilitzava fins a edats primerenques. En aquest cas, parlem del joc tradicional com a opció per encarar els nous reptes de la societat. Per veure la seva viabilitat s'han dut a terme dues línies d'actuació amb les quals poder veure com s'ensenyen els valors a l'escola en l'últim cicle de l'etapa de primària, i generar, doncs, la mencionada proposta. Per aquesta raó, la primera línia d'actuació fou la realització d'entrevistes a docents que fessin l'assignatura comentada a l'inici i, en un segon terme, es van enviar els qüestionaris a les escoles perquè els i les alumnes el contestessin i mostressin la seva percepció sobre l'assignatura i l’opinió sobre el joc.Treball de fi de grau
El moviment pedagogicofeminista a Catalunya : una aproximació historicoteorètica i sistemàtica(2023) Balagué i Cabré, Laia; Vilanou, Conrad[cat] El present treball se centra en la història de l’educació de la dona, en concret, en el context social català de finals del segle XIX i principis del XX. Així doncs, s’aborden qüestions relacionades amb el procés d’emancipació femenina com el treball femení en plena època industrial, el paper de la dona en l’esfera privada i pública i les iniciatives resultants de la solidaritat femenina. Es destaquen personalitats femenines pertanyents a cada classe social i algunes de les obres que varen tenir major impacte en les generacions futures. Amb aquest text es pretén donar valor històric a aquelles dones que, tot i la condició deficitària respecte a l'home, van fer aportacions brillants en el camp educatiu i social.Treball de fi de grau
Diversifica l'escola. Una proposta d'intervenció adreçada al professorat de primària per garantir un bon acompanyament a l'alumnat trans i amb diversitat de gènere(2022) Calatayud Rojo, Elena; Donoso Vázquez, Trinidad[cat] L’objectiu d’aquest treball és dissenyar una proposta d’intervenció que transformi qualsevol escola de primària en un espai segur i còmode per a les persones trans i amb diversitat de gènere per poder actualitzar qualsevol escola d’educació de primària. Per tal que la proposta s’adeqüi a les necessitats que es troben a les escoles, s’ha fet una recerca sobre els termes que engloben els trànsits de gènere, la patologització d’aquest fet, la nova llei trans i l’actuació de l’educació davant els trànsits i la diversitat de gènere. Amb la finalitat de conèixer les necessitats que es troben dins de l’escola, per centrar la proposta en la creació d’una resposta per aquestes, s’ha fet un anàlisi des de tres perspectives: la del professorat, la d’associacions expertes i la d’una persona trans. La proposta d’intervenció té per objectiu proporcionar als agents educatius de les escoles de primària eines, coneixements i suport en la tasca educativa per tal de garantir un clímax de seguretat i comoditat a les persones trans i amb diversitat de gènere dins de les escoles. S’ha elaborat totes les activitats i avaluacions de manera detallada, per tal que es pugui dur a terme a qualsevol escola.Treball de fi de grau
Efectes de la COVID-19 en la infància(2021) Pérez Luquin, Ana; López Madrid, Josep Maria[cat] La COVID-19 ha suposat una revolució en molts àmbits de la nostra vida, però la seva influència en els nens i nenes encara és desconeguda, en aquest treball s’analitzaran alguns dels possibles efectes que puguin estar tenint tots els canvis implementats en l'àmbit escolar en els nens i nenes de set anys de l'Escola Sant Ramón Nonat-Sagrat Cor. Per a assolir aquest objectiu, es realitza una investigació basada en dues entrevistes semiestructurades i en una sèrie de qüestionaris dirigits tant a professionals de l'educació, com a l'alumnat i a les seves famílies, ja que tota la comunitat educativa s'ha hagut d'adaptar a una nova manera de funcionar, amb la qual no estaven familiaritzats i això ha suposat també un sobreesforç per als professionals d’aquest centre, que avui dia segueixen igual d'implicats que sempre. Els principals resultats obtinguts mostren com l'alumnat no s'ha vist especialment afectat de manera negativa per totes aquestes mesures, dintre de l'àmbit escolar, tot i que sí que s'han notat canvis, aquests semblen ser bastant lleus i puntuals.Treball de fi de grau
McDóna-li canya a les emocions! Proposta d’educació emocional per infants amb malalties cròniques i les seves famílies(2020) Torné Larios, Eva; Molina, M. Cruz (María Cruz)Les malalties cròniques en la infància generen un gran impacte emocional en els infants i les seves famílies. A partir de la pedagogia hospitalària, centrada en l’educació emocional, es pretén respondre a les necessitats emocionals, educatives, personals i socials que sorgeixen, en aquest cas, a les cases d’acollida. S’ha dissenyat un programa com a proposta d’educació emocional, anomenada “McDóna-li canya a les emocions!”, destinat a la Casa d’acollida Ronald McDonald Barcelona, on conviuen els infants amb aquest tipus de malaltia i les famílies. L’objectiu principal és millorar el benestar emocional a través de les següents estratègies: conte, música, joc, activitat física i relaxació. Desenvolupant habilitats per negociar, afrontar-se a situacions complexes, generar emocions positives, ser conscient de les emocions i saber expressar-les. La metodologia aplicada a les activitats és grupal i col·laborativa, dinamitzades pel docent de la casa d’acollida, on s’avalua la participació, la interacció entre els participants i l’estat emocional anterior i posterior. El programa aporta una eina pedagògica aplicable en qualsevol context de cases d’acollida basada en la teoria, flexible i amb recursos dissenyats per cada activitat. Caldria fer un pilotatge per observar la seva idoneïtat i disposar d’una eina que tingui les garanties de ser efectiva.Treball de fi de grau
La reinserció laboral de persones penades. Estudi dels beneficis des de diferents perspectives(2020) Rodríguez Bracero, Diana; Simó Sánchez, MartaLa reinserció post-penitenciaria és sempre polèmica, però alhora necessària i inevitable. Les investigacions afirmen que el treball és un element clau per a la reinserció, en quant proporciona a la persona penada un sosteniment econòmic i un espai de relació social. Partint d’aquesta evidència, el present treball d’investigació estudia el procés de la reinserció laboral de persones penades a Catalunya, analitzant els seus beneficis des de la perspectiva de la persona penada, l’empresa i la societat. Per assolir aquest objectiu es realitza una investigació qualitativa basada en una recerca documental i una sèrie d’entrevistes semiestructurades, a través d’un mostreig no probabilístic, a diferents professionals relacionades amb la reinserció laboral. Els principals resultats obtinguts mostren que l’acompanyament és la influència positiva més important del procés, mentre que l’efecte de la prisonització i l’estigma de la societat i l’empresa, són algunes de les principals influències negatives del mateix. Per altra banda, la reinserció és beneficiosa des de les tres perspectives estudiades, però, cal una major consciència per part de les empreses i la societat, que ha de passar, necessàriament, per un procés d’aprenentatge i d’empatia superior respecte les persones penades i el procés de reinserció laboral.Treball de fi de grau
"Familia no m’expliqueu més contes de cigonyes". La importància de l’educació afectiu sexual a la infància(2020) Calvo Cano, Júlia; Donoso Vázquez, TrinidadEl propòsit d’aquest treball és fer un anàlisi de la importància de la sexualitat a l’etapa infantil per fer una posterior intervenció en la que es facilitin eines a les famílies per gestionar l’educació afectiu sexual que donen als infants, amb la intenció d’evitar una omissió d’aquesta fora de l’àmbit educatiu en els primers anys de vida dels més petits i d’aquesta manera donar seguretat als adults en aquest àmbit. Per l’anàlisi de necessitats s’ha elaborat un quadre que recull un total de cinc programes d’educació afectiu sexual, entrevistes a dos professionals i per últim l’assistència a una jornada d’educació afectiu sexual. La proposta educativa ha constat de 8 podcasts que tenen l'objectiu d’arribar al públic de les famílies de forma eficaç, en concret d’aquelles amb infants de 3 a 6 anys, abordant les temàtiques més importants a conèixer i mostrant les situacions més comunes, dins de l’àmbit de l’educació afectiu sexual, en la vida dels infants.Treball de fi de grau
La dansa com un agent educador(2020-06) Agustí Julian, Laia; Domènech Vivas, ClaraLa dansa, un art poc contemplat dins les institucions escolars es planteja com un recurs pedagògic dins les aules. En la present recerca es suggereix una nova proposta curricular entorn a la dansa amb l’objectiu de treballar conceptes i pràctiques relacionades amb aquesta que no es contemplen en el DECRET 119/2015, de tal manera que també s’augmentin les hores lectives en l’àmbit artístic. La proposta curricular es sustenta per a una sèrie de fonaments teòrics sobre tot el que es treballa amb la dansa a nivell físic, motriu, emocional, cognitiu i social. El paper del pedagog/a de la dansa entra en joc entorn a la proposta ja que aquest és desconegut per a la societat, obviant i adjudicant la professió en l’àmbit artístic professional, deixant enrere un ventall de possibilitats laborals a les institucions escolars. S’exposa la dansa com un instrument al servei de l’educació, que ofereix i garanteix un bon desenvolupament integral dels infants, fet que dóna sentit al seu valor pedagògic i entre en rigor com a un agent educador.Treball de fi de grau
Humanizar las empresas(2020) Peralta Palazón, Tomás; Obiols Suari, NúriaLas recientes crisis financieras, especialmente la crisis global del 2008, junto a otros factores, pudo motivar a las organizaciones empresariales a dirigir unidireccionalmente su atención al cuidado de la solvencia financiera y la rentabilidad económica. De esta manera, cuestiones como la ética empresarial, el bienestar de los trabajadores o el buen clima laboral parecen perder interés, desencadenado así, una creciente deshumanización de las empresas. Como consecuencia, las acciones empresariales parecen estar fundamentadas en perspectivas individualistas, productivas y de rentabilidad. No obstante, en los últimos tiempos, como demuestran y defienden algunos estudios y expertos especializados en el ámbito empresarial, la situación parece estar cambiando. El presente Trabajo de Fin de Grado está situado en el ámbito empresarial, dentro del contexto de la formación, en concreto, en el team building a partir de valores. La finalidad, en primer lugar, es averiguar la preocupación existente por parte de las empresas en esta cuestión y, a partir de aquí, diseñar una propuesta de intervención innovadora, desde una mirada a la filosófica, para promover la ética empresarial, el bienestar de los trabajadores y el fomento del buen clima laboral a partir de una Pedagogía en valores. En definitiva, lo que se desea es contribuir, de algún modo, hacia el objetivo central de la intervención: la humanización empresarial.Treball de fi de grau
La inclusió en la formació dels monitors/res de lleure(2020) Serra Codina, Sònia; Pons-Seguí, LauraLa inclusió ha de ser l’eix vertebrador en el món educatiu actual. Tot i que en l’educació formal s’hi està posant èmfasi, des de l’educació no formal no s’està formant als monitors/es en inclusió. Per això, l’objectiu d’aquest treball és dissenyar una proposta formativa per potenciar i treballar la inclusió en l’educació en el lleure per als monitors/es de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, de la demarcació de la Catalunya Central. El disseny de la intervenció parteix dels resultats d’una anàlisi de necessitats. Aquesta anàlisi s’ha realitzat a partir de qüestionaris a monitors i directors de lleure (n=61) i entrevistes a formadors (n=3). La principal necessitat identificada és la falta de formació envers la inclusió. Tenint en compte els resultats s’ha elaborat una proposta d’intervenció amb l’objectiu de cobrir les necessitats dels monitors/es mitjançant un programa formatiu. S’han dissenyat 6 sessions per portar a terme a l’AEIG Pare Claret de Solsona per tal que els monitors/es prenguin consciència de què és l’educació inclusiva i dissenyin activitats inclusives. L’avaluació de la proposta formativa s’ha realitzar a partir del model de Kirkpatrick. La futura implementació d'aquesta proposta podria aportar evidències de l'impacte de la formació en les pràctiques inclusives dels monitors/es.Treball de fi de grau
Proposta d’Intervenció Educativa de Protecció i Benestar Animal per Escoles d’Educació Primària de la Ciutat de Granollers(2020) Romeu Fernández, Cristina; Valenciano Oller, Mauro, 1978-El propòsit de realitzar aquest treball de final de grau ha estat desenvolupar una proposta d'intervenció educativa per tractar la Protecció i Benestar Animal a les escoles d’educació primària de la ciutat de Granollers. Davant la necessitat de conscienciar a la societat sobre el respecte i l'empatia cap a la resta d’animals que habiten el planeta i treballar aspectes com l'abandonament i el maltractament, s'han establert una sèrie de continguts a treballar amb un seguit d'activitats dins l’etapa d’educació primària. A partir dels objectius establerts, es pretén treballar amb els alumnes continguts mitjançant diverses metodologies que els porti a adquirir aprenentatges sobre la matèria en qüestió. Tanmateix, per tal que els alumnes tinguin un contacte directe amb animals abandonats i maltractats, s'ha desenvolupat alguna activitat col·laborativa amb alguns centres com són els refugis i protectores d'animals per entendre la seva aportació social, veient les tasques que fan i com ajuden a aquests éssers a superar el seu dolorós passat. A la vegada també permetrà conscienciar als alumnes de que els animals no s’han d’abandonar ni maltractar, que són un dels elements principals del nostre món, i com a tals, els hem de respectar. La protecció i el benestar dels animals es considera un tema poc important a tractar en l'àmbit educatiu, quan realment és igual d'important com aprendre a llegir, escriure, sumar o restar. Així com el reciclatge i la preservació del medi és un tema que es tracta a les aules, la protecció de la fauna salvatge i animals domèstics no. Així doncs, l’objectiu és transmetre un seguit de valors com l'empatia o el respecte i prendre consciència sobre l'abandonament o maltractament, fomentant que els alumnes tinguin cura del món que els envolta, fauna inclosa.Treball de fi de grau
Patios coeducativos: reconstruir los espacios de recreo desde una mirada coeducativa inclusiva(2020) Ávila Fuentes, Joana; Donoso Vázquez, TrinidadEl patio escolar es uno de los lugares más importantes y esenciales de la escuela, ya que muchos de los conocimientos de nuestra vida los adquirimos jugando, con el contacto con la naturaleza y el aire libre, a través de las relaciones sociales y de la resolución de conflictos entre iguales que se dan en el día a día, en este espacio educativo. Sin embargo, el tipo de patio más habitual es un lugar que acostumbra a estar dejado al azar, a la costumbre y también al olvido. La mayoría de colegios actuales tienen un patio androcéntrico y futbolcéntrico, es decir, más del 70% del espacio, es para aquellas niñas y mayormente niños, que juegan al fútbol o al básquet. El resto de criaturas, a las que no les gustan estos deportes, la mayoría de niñas y algunos niños, tienen que resignarse e irse a jugar a las esquinas del campo o bien a observar desde las gradas. Muchos de ellos también tienen que apartarse para no recibir un balonazo, un empujón o bien para no entrar en conflicto con aquellos que dominan el espacio, un espacio que debería ser de todos y de todas. Partiendo del marco teórico, del análisis de tres experiencias de patios coeducativos implementados, de entrevistas a cuatro docentes expertos del tema y de una observación participante del patio de una escuela, se ha creado un conjunto de criterios que pueden ayudar y guiar la transformación de un patio hacia un lugar más igualitario e inclusivo. También se incluye una propuesta pedagógica de patio cuyo espacio y programación intenta satisfacer al máximo las necesidades del alumnado y presentar oportunidades reales de juego y de aprendizaje para todos y todas y no solo para un pequeño porcentaje.Treball de fi de grau
Salud Mental: Mírame con otros ojos(2019) Aragón Solis, Rosa Lina; Álvarez Serra, Maria Pilar[spa] Esta investigación estudia el estigma que sufren las personas con trastornos mentales, y su objetivo principal es promover la inclusión social de las personas con trastornos mentales de la Associació Residencial Maragall dentro de su entorno más próximo. Para la realización de la investigación se efectuó una indagación sobre la historia de la salud mental y la red de servicios de Cataluña. Además, del estigma y exclusión social que sufren las personas con trastornos mentales, el marco legislativo y la detección de necesidades del barrio. Como se ha mencionado, para la detección de necesidades sobre la exclusión, se decidió realizar un análisis del contexto, razón por la cual, se planteó tres modelos de cuestionarios, dirigido a los usuarios de la residencia, a los adolescentes de un instituto y a los vecinos del barrio. A partir de estos cuestionarios se quiso conocer las creencias, mitos y exclusión que tienen las personas de este barrio en relación a este colectivo. A raíz de los resultados obtenidos, se realizó una intervención educativa con los alumnos de 2n de la ESO de la Escola Ramon Llull. Como resultado, la investigación nos permitió observar las distintas percepciones de los vecinos del barrio, así como observar la transformación de las creencias preconcebidas de los adolescentes sobre este colectivo.Treball de fi de grau
Percepciones de estudiantes sobre el taller de estudio asistido (TEA): necesidades, expectativas y respuestas(2019) Correa Alvarado, Carla Vanessa; Dos Santos Costa, Graça[spa] La evolución de las diferentes formas de aprender y enseñar se ha visto reflejada en la educación formal siendo complementada por otros espacios educativos de educación no formal. Desde el Sistema Educativo Español impulsan el desarrollo de diferentes medidas para solventar el fracaso escolar y garantizar una equidad entre el alumnado, contemplado la atención a la diversidad. Una de ellas, es el Taller de Estudio Asistido (T.E.A), una medida de apoyo educativo como propuesta de recurso alternativo y complementario al Instituto. Desde aquí parte el estudio de este trabajo, analizar las percepciones de los estudiantes de la educación secundaria acerca del T.E.A, resaltando sus necesidades, expectativas y respuestas. Para llevar a cabo el trabajo se ha utilizado la metodología de naturaleza cualitativa de tipo exploratoria y las técnicas de recogida de información han sido la encuesta y la entrevista. La técnica de análisis de contenido revela que los resultados obtenidos de los alumnos tienen que ver con necesidades educativas relacionadas con el aprendizaje, organización y espacio; esperando que el T.E.A les ofrezca un sitio para estudiar y resolver dudas como también ganar más autonomía y adquisición de hábitos de estudio. Viendo clara la necesidad de un apoyo educativo.Treball de fi de grau
Estrategias didácticas para trabajar el duelo en educación de adultos(2019-06) Becerra Polo, Emma; Dos Santos Costa, Graça[spa] En la presente investigación se lleva a cabo uno de los primeros acercamientos sobre el trato del duelo en la educación de personas adultas (EPA). El objetivo es conocer las percepciones de los directivos de centros de educación de personas adultas acerca del trato al duelo y de la muerte, resaltando sus estrategias didácticas de afrontamiento. Para ello se indagará: cuáles son las estrategias didácticas para trabajar el duelo y la muerte en educación de personas adultas, cuál es la formación de los docentes al respecto y cómo afrontan las escuelas de educación de adultos el duelo y la muerte. Los propuestos metodológicos que orientan este trabajo son de carácter cualitativo, a partir de un estudio exploratorio. La técnica utilizada para la recogida de la información ha sido la entrevista semiestructurada a directores de centros de formación de adultos, información analizada mediante la técnica de análisis del contenido. La fundamentación teórica se ha realizado a partir del análisis sobre el concepto de duelo, la concepción de la muerte en las distintas etapas del desarrollo, la didáctica del duelo en educación y la educación de adultos y el duelo utilizando las investigaciones de diversos autores. Los resultados nos revelan la necesidad de introducir la Pedagogía de la Muerte en la EPA, el afrontamiento del duelo y la muerte se da sobre la marcha sin haber un protocolo o estrategia. Todos reconoces la importancia y urgencia y apuntan la necesidad de formación al profesorado.