Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/151126
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.advisorFons, Marta-
dc.contributor.advisorPerera i Parramon, Joan-
dc.contributor.authorCorsi, Alessia-
dc.contributor.otherUniversitat de Barcelona. Facultat d'Educació-
dc.date.accessioned2020-02-25T10:46:14Z-
dc.date.available2020-02-25T10:46:14Z-
dc.date.issued2019-11-18-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2445/151126-
dc.description.abstract[cat] Aquesta tesi es proposa analitzar com un projecte de lectura compartida i dialogada amb la participació d'infants i de les seves famílies pot afavorir el procés d’interpretació del text i l’aprenentatge de la lectura en contextos plurilingües i interculturals. Per aconseguir-ho hem dissenyat el projecte anomenat “Contes en família” i l’hem dut a terme en el context d’una escola de la ciutat de Barcelona amb infants de llengües i cultures diverses. Partint de la concepció de la lectura com a pràctica social i afectiva, arrelada a un context històric i cultural específic, hem volgut observar de quina manera la presència costant de les llengües familiars durant l’experiència lectora, així com l’obertura a les pràctiques familiars dels participants, poden facilitar la interpretació dels textos i nodrir l’interès per llegir. Així, a partir dels conceptes de literacitats situades i plurals, ens hem preguntat com les literacitats familiars poden esdevenir “instruments” que contribueixin a la construcció d’un tercer espai; espai que veiem en costant construcció i que es situa entre l’espai oficial de l’escola i els espais no oficials dels alumnes. Amb un enfocament metodològic qualitatiu, etnogràfic i d’estudi de casos -de tres alumnes i les seves famílies- hem desenvolupat directament les sessions del projecte “Contes en família”, hem realitzat entrevistes amb els familiars i els mestres dels infants participants, les hem enregistrat, després transcrit, i finalment a través de l’anàlisi del discurs hem interpretat les dades per donar resposta a les preguntes plantejades. Els resultats obtinguts ens porten a remarcar la importància de l’aprenentatge de la lectura com a procés mediat cognitivament, afectivament i lingüísticament. Seguint la proposta de lectura transaccional i interactiva elaborada per Terwagne, Vanhulle, i Lafontaine (2003), hem pogut comprovar la importància de la presència d’un dinamitzador que exemplifica les estratègies d’interpretació i d’interacció, per tal que els alumnes les interioritzin gradualment i les facin servir en les discussions amb els seus companys. Els resultats també mostren que la presència i col·laboració dels pares en el procés de lectura suporten la motivació a la lectura per part dels nens; en particular, hem pogut observar com la proximitat física, la mirada atenta i el diàleg constant, sobretot amb els propis familiars, proporcionen un suport emocional a la perezhivanie (Vygotsky) dels infants que sosté el procés lector. Des del punt de vista lingüístic, hem observat que l’ús del llenguatge híbrid fa que hi hagi un accés permanent als recursos lingüístics, culturals i cognitius dels altres. D’aquesta manera l’ús de les llengües, i en general de totes les literacitats locals dels alumnes, es revelen com a instruments de mediació per a la construcció del coneixement, alhora que faciliten l’apropiació del discurs de l’escola que és necessari per al progrés escolar. Així, l’experiència de lectura compartida i dialogada amb la participació de la família promou la pràctica de la mediació i de la hibridació que, al seu torn, afavoreixen el procés lector. Els resultats també mostren de quina manera el fet d’ampliar el model convencional de relacions entre escola i família, com ara oferint un espai de lectura compartida, pot incidir en part sobre la participació dels pares a l’escola. Es fa evident la necessitat per part del pares de comprendre el funcionament d’un sistema escolar que no els és familiar; i per part de l’escola la necessitat d’obertura a les famílies per comprendre i incloure les seves literacitats.-
dc.description.abstract[eng] The aim of this work is to analyse how a shared reading project with the participation of children and their families can favour learning to read in multilingual and intercultural contexts. To achieve this purpose, we have designed the project "Contes en família" and we have carried it out in the context of a school in Barcelona with children of different languages and cultures. Starting from the conception of reading as a social and emotional practice, rooted in a specific historical and cultural context, we wanted to observe how the constant presence of family literacies during the reading experience can facilitate the interpretation of the texts and nurture the interest to read. Thus, from the concepts of situated and plural family literacies, we have asked ourselves how family literacies can become "instruments" that contribute to the construction of a third space; a space that we see as in constant construction and that is situated between the official space of the school and the unofficial spaces (environments) of the students. Under a qualitative, ethnographic methodological and case study approach -three students and their families- we have directly developed the sessions of the "Contes en família" project; interviewing the relatives and teachers of the participating children, recording the sessions and transcribing them, and lastly answering the questions posed through discourse analysis and interpretation of the data. The results obtained emphasize the importance of learning to read as a cognitive, emotional and linguistically mediated process. We have been able to verify the importance of the presence of a facilitator who exemplifies the strategies of interpretation and interaction. The results also show that the presence and collaboration of parents in the reading process provide an emotional support to children that sustains the reading process. From a linguistic point of view, we have observed that the use of hybrid language (and the local literacies of the students in general), is an important instruments of mediation for the construction of knowledge; at the same time it facilitates the appropriation of the school’s discourse which is necessary for the school progress. The results also show how broadening the conventional model of school-family relationships, such as offering a shared reading space, may have an impact on parental involvement in school.-
dc.format.extent497 p.-
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocat-
dc.publisherUniversitat de Barcelona-
dc.relation.isbasedonTesis Doctorals - Facultat - Educació-
dc.rightscc-by-nc, (c) Corsi,, 2019-
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/-
dc.subject.classificationLectura en grup-
dc.subject.classificationEducació intercultural-
dc.subject.classificationMultilingüisme-
dc.subject.classificationMediació escolar-
dc.subject.otherGroup reading-
dc.subject.otherMulticultural education-
dc.subject.otherMultilingualism-
dc.subject.otherPeer mediation-
dc.title"Contes en família": les interaccions en un projecte de lectura compartida i dialogada en un context plurilingüe i pluricultural-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion-
dc.date.updated2020-02-25T10:46:14Z-
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess-
dc.identifier.tdxhttp://hdl.handle.net/10803/668713-
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Facultat - Educació

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
ALESSIA CORSI_TESI.pdf3.88 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons