Análisis comparado del papel de los think tanks en Francia y España desde la perspectiva de la política de integración europea entre 2005 y 2016

Abstract

[spa] Mediante la elaboración de una metodología operativa apropiada, la labor de investigación que aquí se presenta tiene por objeto cuestionar el papel de los think tanks en las sociedades contemporáneas mediante un marco general que combina principalmente enfoques epistemológico crítico, sociohistórico y empírico. Sin embargo, lo que constituye un fenómeno mundial, permaneció a las puertas del debate público en la mayoría de los países hasta principios de la década de 2000. Desde entonces, los think tanks se han convertido en actores centrales y familiares de la vida política. El innegable foco de atención del que son objeto ha ido acompañado también de una creciente institucionalización de su participación en los procesos de política pública y en el debate público, tanto a nivel nacional como europeo. Sin embargo, la sobreexposición mediática resultante ha contribuido en gran medida a desdibujar la comprensión que se puede tener de su naturaleza, funcionamiento y objetivos. Esto no está exento de problemas para la calidad del debate democrático, especialmente en el actual período de crisis de legitimidad política tanto a nivel nacional como europeo. Así, el análisis comparativo del papel de los think tanks franceses y españoles especializados en Asuntos europeos en el marco de la política de integración parece particularmente fructífero desde una perspectiva heurística. Una reflexión epistemológica sobre los problemas ligados a la definición del término que, en su forma idiomática o traducida, ha entrado en el lenguaje corriente sin que sus usos se cuestionen, cuestiona en consecuencia la posibilidad de llevar a cabo una investigación pertinente sobre estas organizaciones. Por otra parte, el análisis de las condiciones socio-históricas de su aparición y desarrollo a través del prisma del modelo estadounidense pone de relieve un tropismo neoliberal fuertemente ligado al progreso de la globalización y a la propia integración europea. En este sentido, el análisis del papel de los think tanks seleccionados para esta investigación en la política de integración europea, anclado en el periodo altamente estructurante para la construcción europea 2005-2016, facilita el acceso a sus principales repertorios de actuación, a saber: la producción de conocimientos especializados y la mediación desde su posición en el intersticio entre las esferas nacional y europea, y los campos políticos, económicos, mediáticos y académicos con los que interactúan. Lejos de ser neutrales, se deduce que estos colectivos intelectuales pro-mueven productos cognitivos que alineados con sus propios intereses y valores.

[cat] Mitjançant l'elaboració d'una metodologia operativa apropiada, la tasca d'investigació que aquí es presenta té per objecte qüestionar el paper dels think tanks a les societats contemporànies mitjançant un marc general que combina principalment enfocaments epistemològic crític, sociohistòric i empíric. No obstant això, el que constitueix un fenomen mundial, va romandre a les portes de l'debat públic en la majoria dels països fins a principis de la dècada de 2000. Des de llavors, els think tanks s'han convertit en actors centrals i familiars de la vida política. El innegable focus d'atenció de què són objecte ha anat acompanyat també d'una creixent institucionalització de la seva participació en els processos de política pública i en el debat públic, tant a nivell nacional com europeu. No obstant això, la sobreexposició mediàtica resultant ha contribuït en gran mesura a desdibuixar la comprensió que es pot tenir de la seva naturalesa, funcionament i objectius. Això no està exempt de problemes per a la qualitat de l'debat democràtic, especialment en l'actual període de crisi de legitimitat política tant a nivell nacional com europeu. Així, l'anàlisi comparativa de el paper dels think tanks francesos i espanyols especialitzats en Assumptes europeus en el marc de la política d'integració sembla particularment fructífer des d'una perspectiva heurística. Una reflexió epistemològica sobre els problemes lligats a la definició de el terme que, en la seva forma idiomàtica o traduïda, ha entrat en el llenguatge corrent sense que els seus usos es qüestionin, qüestiona en conseqüència la possibilitat de dur a terme una investigació pertinent sobre aquestes organitzacions. D'altra banda, l'anàlisi de les condicions sociohistòriques de la seva aparició i desenvolupament a través de l'prisma de el model americà posa en relleu un tropisme neoliberal fortament lligat a el progrés de la globalització i de la pròpia integració europea. En aquest sentit, l'anàlisi de el paper dels think tanks seleccionats per a aquesta investigació en la política d'integració europea, ancorat en el període altament estructurant per a la construcció europea 2005-2016, facilita l'accés als seus principals repertoris d'actuació, que són: la producció de coneixements especialitzats i la mediació des de la seva posició en el interstici entre les esferes nacional i europea, i els camps polítics, econòmics, mediàtics i acadèmics amb què interactuen. Lluny de ser neutrals, es dedueix que aquests col·lectius intel·lectuals pro-mouen productes cognitius que alineats amb els seus propis interessos i valors.

[eng] By developing an appropriate operational methodology, the research presented here aims to question the role of think tanks in contemporary societies through a general framework that mainly combines epistemological, socio-historical and critical empirical approaches. However, what constitutes a global phenomenon remained at the gates of public debate in most countries until the early 2000s. Since then, think tanks have become central and familiar actors in political life. The undeniable attention given to them has also been accompanied by a growing institutionalization of their participation in public policy processes and public debate, both at the national and European levels. However, the resulting media overexposure has largely contributed to a blurring of the understanding of their nature, functioning and objectives. This is not without problems for the quality of democratic debate, especially in the current period of crisis of political legitimacy at national and European level. Thus, the comparative analysis of the role of French and Spanish think tanks specialized in European affairs in the framework of integration policy seems particularly fruitful from a heuristic perspective. An epistemological reflection on the problems related to the definition of the term which, in its idiomatic or translated form, has entered everyday language without its uses being questioned, consequently questions the possibility of conducting relevant research on these organizations. On the other hand, the analysis of the socio-historical conditions of their emergence and development through the prism of the American model highlights a neoliberal tropism strongly linked to the progress of globalization and European integration itself. In this sense, the analysis of the role of the think tanks selected for this research in European integration policy, anchored in the highly structuring period of European construction 2005-2016, facilitates access to their main repertoires of action, namely: the production of specialized knowledge and mediation from their position in the interstice between the national and European spheres, and the political, economic, media and academic fields with which they interact. Far from being neutral, it follows that these intellectual collectives promote cognitive products that are in line with their own interests and values.