Tenim prou en compte el cervell quan eduquem?

Abstract

L'aplicació sinèrgica dels coneixements en neurociència al camp de l'educació ha generat una nova disciplina acadèmica, la neuroeducació o neurociència educativa. És un camp transdisciplinari de coneixement i recerca que promou la integració de les ciències de l'educació amb les que s'ocupen del funcionament i el desenvolupament neuronal i cerebral en tots els seus vessants. La neuroeducació no és, ni pot ser, un substitut de la pedagogia. La seva funció és proporcionar dades fisiològiques, neurològiques i funcionals sobre la formació i l'operativitat del cervell que permetin el desenvolupament de noves estratègies pedagògiques i l'optimització de les existents. Dit d'una altra manera: no invalida les estratègies pedagògiques actuals, moltes de les quals són perfectament vàlides, sinó que justifica per què aquestes estratègies funcionen. I també permet explicar per què hi ha estratègies que no funcionen, i de quina manera es pot continuar optimitzant el procés educatiu. No pretén, per tant, fer una revolució educativa, sinó contribuir de forma sinèrgica a l'evolució raonada del sistema educatiu. És en aquest context en què ens podem preguntar si tenim prou en compte el cervell quan eduquem. La resposta depèn de què entenguem per educació o per ensenyament.