Electra: un accés als tràgics

Abstract

[cat]A través de l’anàlisi del mite d’Electra es pot pensar no només el drama àtic sinó també l’aproximació dels tràgics als relats mitològics de l’imaginari comú grec i fundadors del pensament occidental. Aquest treball vol pensar, a través d’un estudi en profunditat el mite i les relacions internes dels seus personatges alhora que d’obres que en son deutores, la naturalesa del mite i l’explicació dramàtica de les diferències de les tres aproximacions d’Èsquil, Sòfocles i Eurípides. Com pot el mateix relat mític –perfectament conegut pels atenesos de l’època–, si es posa per escrit a la mateixa època i al mateix temps, millorar a nivell literari en cada una de les versions? Perquè hi ha una més bona comprensió del que ha de ser el gènere tràgic. I a partir d’aquí s’intentarà explicar com s’arriba a aquest perfeccionament, com detalls en l’enfocament del mite poden exposar com el teatre grec millora i s’afina al llarg del segle d’or atenès.

[eng]Through the Electra myth analysis, it is thinkable not only the attic drama but also the tragic approach to mythological stories of the ancient Greek culture and founding of the occidental thinking. This work deeply studies the nature of the myth and the dramatic explanation why there are such differences between the three versions of Aeschylus, Sophocles and Euripides through the myth itself and the internal relationships of their characters and the works that it influenced and it also thinks. How can the same story (which Athenians knew perfectly well) written at a common space and time improve one version after the other? It can only be due the better and better comprehension of the tragic genre, and here we will try to explain how does this perfection become, how very little changes in the way to write a story well-known by everybody can possibly talk about how the Greek drama got better and bitterer through the Vth century.