Pràctiques quotidianes de cura i desigualtat urbana: El cas del barri de Rocafonda a Mataró

Abstract

Durant les últimes dècades, les cures i el treball de cures han esdevingut nocions centrals en la teoria feminista i en les ciències socials. El treball de cures ha sigut definit, en un sentit ampli, com l’atenció al benestar físic i emocional de les persones (Bowlby, 2012; Milligan i Wiles, 2010). En el nostre context, el treball de cures ha sigut adreçat des de disciplines com l’antropologia, la sociologia, l’economia en relació amb els sistemes de benestar, la conciliació, la crisi de les cures i les cadenes globals de cures. Tot i això, la perspectiva geogràfica, que es centra en les dimensions espacials i temporals del treball informal de cures, en connexió amb altres formes de provisió de cura, no ha sigut desen-volupada de la mateixa manera en el cas català i espanyol. Així, aquest treball adreça les formes que pren el treball informal de cures en la quotidianitat en un context concret: el barri de Rocafonda, a Mataró.