Màster Oficial - Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/55154
Treballs del Màster d'Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Impulsalt per l'Institut Interuniversitari d'Estudis de Dones i Gènere (IIEDG)
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 20 de 90
Treball de fi de màster
Misoginia digital y organización afectiva del odio: Una síntesis narrativa sobre la tecnopolítica antifeminista(2026-03-16) da Cunha Silveira, Vitória; Coll-Planas, Gerard[spa] El presente Trabajo de Fin de Máster analiza la misoginia digital como un afecto político central en la articulación comunicativa de la extrema derecha contemporánea. Lejos de concebirse como un fenómeno marginal o exclusivamente discursivo, la misoginia es abordada como una tecnología afectiva que permite la cohesión de alianzas políticas heterogéneas, la producción de identidades antagonistas y la normalización de la violencia simbólica en entornos digitales. La investigación adopta un diseño cualitativo basado en una Revisión Sistemática de la Literatura (RSL) y una Síntesis Narrativa, siguiendo los lineamientos metodológicos de Petticrew y Roberts (2006) y Popay et al. (2006). El corpus analizado está compuesto por estudios académicos recientes sobre antifeminismo, extrema derecha y misoginia en plataformas digitales, que abarcan distintos contextos nacionales y regionales, principalmente europeos y latinoamericanos. A partir de la síntesis de estos trabajos, se identifican patrones recurrentes en la instrumentalización de la misoginia como marco discursivo y afectivo, lo que permite observar la reiteración de lógicas similares de resentimiento, victimización masculina y apelación a la “familia” y la “naturaleza” en escenarios sociopolíticos diversos. Estos hallazgos sugieren que, más allá de las especificidades nacionales, la misoginia digital opera como un dispositivo transversal que articula comunidades afectivas antifeministas y refuerza dinámicas de exclusión y antagonismo político. El trabajo concluye que la misoginia digital funciona como un elemento estructurante de la extrema derecha contemporánea, no solo como estrategia retórica, sino como una gramática afectiva que reorganiza el malestar social en clave reaccionaria. Desde esta perspectiva, el estudio aporta una lectura integrada de la dimensión afectiva, comunicativa y política del antifeminismo digital, con implicaciones relevantes para el análisis crítico del poder y las políticas de igualdad. [cat] Aquest Treball de Fi de Màster analitza la misogínia digital com un afecte polític central en 3l’articulació comunicativa de l’extrema dreta contemporània. Lluny de concebre’s com un fenomen marginal o exclusivament discursiu, la misogínia s’aborda com una tecnologia afectiva que permet la cohesió d’aliances polítiques heterogènies, la producció d’identitats antagonistes i la normalització de la violència simbòlica en entorns digitals. La recerca adopta un disseny qualitatiu basat en una Revisió Sistemàtica de la Literatura (RSL) i una Síntesi Narrativa, seguint els lineaments metodològics de Petticrew i Roberts (2006) i Popay et al. (2006). El corpus analitzat està format per estudis acadèmics recents sobre antifeminisme, extrema dreta i misogínia en plataformes digitals, que abasten diferents contextos nacionals i regionals, principalment europeus i llatinoamericans. A partir de la síntesi d’aquests treballs, s’identifiquen patrons recurrents en la instrumentalització de la misogínia com a marc discursiu i afectiu, cosa que permet observar la reiteració de lògiques similars de ressentiment, victimització masculina i apel·lació a la “família” i la “natura” en escenaris sociopolítics diversos. Aquests resultats suggereixen que, més enllà de les especificitats nacionals, la misogínia digital opera com un dispositiu transversal que articula comunitats afectives antifeministes i reforça dinàmiques d’exclusió i antagonisme polític. El treball conclou que la misogínia digital funciona com un element estructurant de l’extrema dreta contemporània, no només com a estratègia retòrica, sinó com una gramàtica afectiva que reorganitza el malestar social en clau reaccionària. Des d’aquesta perspectiva, l’estudi aporta una lectura integrada de la dimensió afectiva, comunicativa i política de l’antifeminisme digital, amb implicacions rellevants per a l’anàlisi crítica del poder i les polítiques d’igualtat. [eng]This Master’s Thesis analyses digital misogyny as a central political affect in the communicative articulation of the contemporary far right. Rather than being understood as a marginal or merely discursive phenomenon, misogyny is approached as an affective technology that enables the cohesion of heterogeneous political alliances, the production of antagonistic identities, and the normalization of symbolic violence within digital environments. The research adopts a qualitative design based on a Systematic Literature Review (SLR) and a Narrative Synthesis, following the methodological guidelines proposed by Petticrew and Roberts (2006) and Popay et al. (2006). The analysed corpus consists of recent academic studies on antifeminism, the far right, and digital misogyny, covering different national and regional contexts, mainly in Europe and Latin America. Through the synthesis of these studies, the research identifies recurring patterns in the instrumentalization of misogyny as a discursive and affective framework, allowing for the observation of similar logics of resentment, male victimhood, and appeals to “family” and “nature” across diverse sociopolitical settings. These findings suggest that, beyond national specificities, digital misogyny operates as a transversal device that articulates antifeminist affective communities and reinforces dynamics of political exclusion and antagonism. The thesis concludes that digital misogyny functions as a structuring element of the contemporary far right, not only as a rhetorical strategy but as an affective grammar that reorganizes social malaise in reactionary terms. From this perspective, the study offers an integrated reading of the affective, communicative, and political dimensions of digital antifeminism, with relevant implications for critical analyses of power and equality policies.Treball de fi de màster
¿Por qué los hombres no mueven las caderas en círculos? Masculinidades en símbolo, cuerpo y baile(2026-02-01) Cervera Tomás, Andrea; Falconi, Diego[spa] La presente investigación analiza cómo se construyen las masculinidades hegemónicas en hombres cis en el contexto cultural catalán actual y de qué manera estas se encarnan en sus cuerpos, poniendo el foco en el gesto, el movimiento y la experiencia corporal compartida. Desde una perspectiva feminista y de conocimiento situado, el trabajo desplaza la mirada desde una comprensión exclusivamente discursiva del género hacia una lectura encarnada que permite atender a las dimensiones corporales, emocionales y relacionales de la masculinidad. La investigación se desarrolla a partir de una metodología cualitativa, a través del uso de la etnología patchwork, que combina distintos materiales empíricos de manera complementaria. El eje central del estudio es un Laboratorio Corporal con hombres cis, concebido como un dispositivo de exploración del movimiento, el contacto físico y la relación entre cuerpos masculinos en un contexto no mixto. De forma complementaria, se incorpora una entrevista-conversación con una fuente experta (Tecnologías del Movimiento), que aporta una mirada crítica queer y decolonial y permite problematizar la propia pregunta de investigación, especialmente en relación con sus posibles límites culturales y epistemológicos. Las conclusiones del estudio muestran que las masculinidades hegemónicas operan no solo como normas identitarias o discursivas, sino como un régimen corporal que produce rigidez, control del gesto y miedo al contacto físico entre hombres. Estas dinámicas se acompañan de emociones como la vergüenza, la incomodidad o el temor ante gestos feminizados o movimientos no normativos, sobre todo cuando estos son encarnados en el cuerpo propio. No obstante, en contextos percibidos como seguros, también emergen el deseo, el juego y la curiosidad, abriendo la posibilidad de experiencias corporales menos normativas. La reapropiación del gesto corporal se muestra así como un proceso con efectos subjetivos relevantes, que no fija nuevas identidades masculinas cerradas, sino que habilita desplazamientos, fisuras y posibilidades de transformación. [cat]La present recerca analitza com es construeixen les masculinitats hegemòniques en homes cis en el context cultural català actual i de quina manera aquestes s'encarnen en els seus cossos, posant el focus en el gest, el moviment i l'experiència corporal compartida. Des d'una perspectiva feminista i de coneixement situat, el treball desplaça la mirada des d'una comprensió exclusivament discursiva del gènere cap a una lectura encarnada que permet atendre les dimensions corporals, emocionals i relacionals de la masculinitat. La recerca es desenvolupa a partir d'una metodologia qualitativa, a través de l'ús de l'etnologia patchwork, que combina diferents materials empírics de manera complementària. L'eix central de l'estudi és un Laboratori Corporal amb homes cis, concebut com un dispositiu d'exploració del moviment, el contacte físic i la relació entre cossos masculins en un context no mixt. De manera complementària, s'incorpora una entrevista-conversa amb una font experta (Tecnologies del Moviment), que aporta una mirada crítica queer i decolonial i permet problematizar la pròpia pregunta de recerca, especialment en relació amb els seus possibles límits culturals i epistemològics. Les conclusions de l'estudi mostren que les masculinitats hegemòniques operen no sols com a normes identitàries o discursives, sinó com un règim corporal que produeix rigidesa, control del gest i por al contacte físic entre homes. Aquestes dinàmiques s'acompanyen d'emocions com la vergonya, la incomoditat o el temor davant gestos feminitzats o moviments no normatius, sobretot quan aquests són encarnats en el cos propi. No obstant això, en contextos percebuts com a segurs, també emergeixen el desig, el joc i la curiositat, obrint la possibilitat d'experiències corporals menys normatives. La reapropiació del gest corporal es mostra així com un procés amb efectes subjectius rellevants, que no fixa noves identitats masculines tancades, sinó que habilita desplaçaments, fissures i possibilitats de transformació. [eng]This research analyzes how hegemonic masculinities are constructed in cis men in the current Catalan cultural context and how these are embodied in their bodies, focusing on gesture, movement, and shared bodily experience. From a feminist and situated knowledge perspective, the work shifts the gaze from an exclusively discursive understanding of gender 3 to an embodied reading that allows us to address the bodily, emotional, and relational dimensions of masculinity. The research is based on a qualitative methodology, using patchwork ethnology, which combines different empirical materials in a complementary way. The central focus of the study is a Body Laboratory with cis men, conceived as a device for exploring movement, physical contact, and the relationship between male bodies in a non-mixed context. Complementarily, an interview-conversation with an expert source (Movement Technologies) is incorporated, which provides a critical queer and decolonial perspective and allows for the problematization of the research question itself, especially in relation to its possible cultural and epistemological limits. The study's findings show that hegemonic masculinities operate not only as identity or discursive norms, but also as a bodily regime that produces rigidity, control of gestures, and fear of physical contact between men. These dynamics are accompanied by emotions such as shame, discomfort, or fear in the face of feminized gestures or non-normative movements, especially when these are embodied in one's own body. However, in contexts perceived as safe, desire, playfulness, and curiosity also emerge, opening up the possibility of less normative bodily experiences. The reappropriation of bodily gestures is thus shown to be a process with relevant subjective effects, which does not establish new closed masculine identities, but rather enables shifts, fissures, and possibilities for transformation.Treball de fi de màster
LA INTERSECCIONALIDAD: ¿UN RETO PARA LA INTERVENCIÓN EN LOS SERVICIOS SOCIALES?(2026-03-17) Andrés Peralta, Berta; Parra Ramajo, Belén[spa] La intervención social está enmarcada en el mensaje de “la persona en el centro”, una frase tan escueta y a su vez significativa y compleja. Poner a la persona en el centro significa escuchar su narrativa, su subjetividad teniendo en cuenta la globalidad de su situación. El Trabajo Social es una disciplina social que acompaña a las personas que se encuentran en situaciones vitales complicadas por multiplicidad de variables contextuales. En la ciudad de Barcelona, este acompañamiento se realiza institucionalmente a través de los servicios sociales, siendo la primera puerta de entrada para la interacción entre la ciudadanía y el ámbito social del Estado de Bienestar. En el contexto actual, la interseccionalidad, aparece como una herramienta imprescindible para asegurar una atención digna, respetuosa y de calidad a la ciudadanía, pero a pesar de ello, existen ciertas dificultades para aplicarla en la intervención social. Por consiguiente, el presente trabajo tiene el objetivo de hacer una aproximación a la aplicación de la interseccionalidad en la atención que el Trabajo Social ofrece a la ciudadanía a través de los servicios sociales. Desde una mirada colectiva de la construcción del conocimiento, una metodología cualitativa y la utilización de instrumentos diversos (el grupo focal, la entrevista y el Relief Maps) se escuchan las voces de la experiencia: ciudadanas, profesionales y técnico-política que nos dirigirán a unas conclusiones que dibujan la crisis actual del sistema de atención con la aplicación de políticas neoliberales, donde existen mensajes discriminatorios por género, clase o raza y donde a su vez, se reclama una renovación para ubicar la diversidad de “la persona en el centro” a través de los feminismo(s), concretamente los feminismo(s) interseccionales. [cat] La intervenció social està emmarcada en el missatge de “la persona al centre”, una frase tan breu i a la vegada, tant significativa i complexa. Posar la persona al centre significa escoltar la seva narrativa, la seva subjectivitat tenint en compte la globalitat de la seva situació. El Treball Social és una disciplina social que acompanya a les persones que es troben en situacions vital complicades per multiplicitat de variables contextuals. A la ciutat de Barcelona, aquest acompanyament es realitza institucionalment a través dels serveis socials, seguint la primera porta d’entrada per la interacció entre la ciutadania i l’àmbit social de l’Estat de Benestar. En el context actual, la interseccionalitat, apareix com una eina imprescindible per assegurar una atenció digna, respectuosa i de qualitat a la ciutadania, però tot i això, existeixen certes dificultats per aplicar-la a la intervenció social. Per tant, el present treball té l’objectiu de fer una aproximació a l’aplicació de la interseccioanlitat en l’atenció que el Treball Social ofereix a la ciutadania a través de serveis socials. Des de una mirada col·lectiva de la construcció del coneixement, una metodologia qualitativa i la utilització d’instruments diversos (grup focal, entrevista i el Relief Maps) s’escolten les veus de l’experiència: ciutadanes, professionals i tècnica-política que ens dirigiran a unes conclusions que dibuixen la crisis actual del sistema d’atenció amb la l’aplicació de polítiques neoliberals, on existeixen missatges discriminatoris per qüestions de gènere, classe o raça i on a la vegada, es reclama una renovació per ubicar la diversitat de “la persona al centre” a través del feminisme(s) interseccionals. [eng] Social intervention is framed within the message of ‘the person at the centre’, a phrase that is as concise as it is meaningful and complex. Putting the person at the centre means listening to their narrative and their subjectivity, taking into account their situation as a whole. Social work is a social discipline that supports people who find themselves in complicated life situations due to a multitude of contextual variables. In the city of Barcelona, this support is provided institutionally through social services, which are the first point of contact for interaction between citizens and the social sphere of the welfare state. In the current context, intersectionality appears to be an essential tool for ensuring dignified, respectful and quality care for citizens, but despite this, there are certain difficulties in applying it in social intervention. Therefore, the aim of this paper is to approach the application of intersectionality in the care that social work offers to citizens through social services. From a collective perspective of knowledge construction, a qualitative methodology and the use of various tools (focus groups, interviews and Relief Maps) we listen to the voices of experience: citizens, professionals and technical-political experts who will lead us to conclusions that outline the current crisis in the care system with the application of neoliberal policies, where there are discriminatory messages based on gender, class or race and where, in turn, there are calls for renewal to place the diversity of ‘the person at the centre’ through feminism(s), specifically intersectional feminism(s).Treball de fi de màster
Eurovisión, con perspectiva de género... twelve points? Análisis del Festival desde un enfoque feminista, con especial atención a las representaciones no-normativas (2000-2025)(2026-07-27) Cárdaba Pérez, Meritxell; Palau, Montserrat, 1958-[spa]Esta investigación analiza la representación de las mujeres y de las identidades disidentes de género en Eurovisión entre 2000 y 2025 desde una perspectiva de género y de estudios culturales. A partir de las aportaciones de Monique Wittig, Judith Butler y Adrienne Rich, concibe el festival como un dispositivo mediático que produce imaginarios sobre el género, el cuerpo y la sexualidad. Mediante una metodología mixta, se han analizado 631 actuaciones y un corpus específico de unas 25 propuestas significativas, combinando datos cuantitativos con el estudio cualitativo de los recursos audiovisuales. Los resultados muestran que, aunque Eurovisión proyecta una imagen de diversidad e inclusión, continúa privilegiando una feminidad joven, blanca, sin discapacidades, delgada y sexualizada y las corporalidades e identidades que se alejan de este modelo suelen representarse mediante códigos diferenciados que condicionan su visibilidad y valor simbólico. [cat] Aquesta investigació analitza la representació de les dones i de les identitats dissidents de gènere a Eurovisió entre els anys 2000 i 2025 des d’una perspectiva de gènere i d’estudis culturals. A partir de les aportacions de Monique Wittig, Judith Butler i Adrienne Rich, entén el festival com un espai mediàtic que contribueix a construir imaginaris sobre el gènere, el cos i la sexualitat. Mitjançant una metodologia mixta, s’han analitzat 631 actuacions i un corpus específic d’unes 25 propostes especialment significatives, combinant dades quantitatives amb l’estudi qualitatiu dels recursos audiovisuals. Els resultats indiquen que, malgrat la imatge de diversitat i inclusió que projecta el certamen, continua predominant un model de feminitat jove, blanca, sense discapacitats, prima i sexualitzada. Alhora, les corporalitats i identitats que se n’allunyen acostumen a ser representades a través de codis diferenciats que condicionen la seva visibilitat i el valor simbòlic que se’ls atribueix. [eng] This study examines the representation of women and gender-dissident identities in the Eurovision Song Contest between 2000 and 2025 from a gender and cultural studies perspective. Drawing on the work of Monique Wittig, Judith Butler, and Adrienne Rich, it approaches Eurovision as a media platform that shapes and circulates imaginaries of gender, the body, and sexuality. Using a mixed-methods approach, the research analyses 631 performances and a selected corpus of around 25 particularly significant entries, combining quantitative data with a qualitative examination of audiovisual elements. The findings suggest that, despite its image of diversity and inclusion, Eurovision continues to privilege a model of femininity that is young, white, non-disabled, slim, and sexualised. Bodies and identities that fall outside this norm are often represented through different visual and narrative codes, which shape their visibility and symbolic value.Altres
Migrar y gestar: entre la resistencia y el despojo. Un estudio sobre la vulneración y defensa de los derechos sexuales y reproductivos de personas en movilidad en Chiapas, México(2025) Mengod Girona, Anna; Pérez-Rincón, SocorroEl presente trabajo analiza las experiencias de personas migrantes gestantes en el estado de Chiapas, México, desde una investigación-acción feminista. La gestación y la maternidad se abordan como experiencias políticas, atravesadas por violencias inscritas en una matriz colonial de género, dispositivos institucionales de control y lógicas necropolíticas. El cuerpo se concibe como un territorio en disputa, entre dinámicas de exclusión en contextos fronterizos y prácticas cotidianas de resistencia basadas en el sostenimiento de la vida. La investigación se desarrolla desde una perspectiva cualitativa, ética y comprometida, con un diseño metodológico que incluye entrevistas semiestructuradas, entrevistas abiertas, un grupo focal dinamizado mediante cartografía corporal, y se complementa con cuestionarios y observación participante. El muestreo se orientó a recoger relatos diversos y significativos en torno a la experiencia central del estudio. Desde una posición situada, se reconocen los límites del proceso de representación y la necesidad de producir conocimiento con las participantes como sujetas activas. Las conclusiones destacan que las mujeres embarazadas en movilidad enfrentan múltiples formas de violencia co-producida y articulada, en un proceso continuo de deshumanización que afecta su salud, sus decisiones reproductivas y su derecho a una vida digna. Al mismo tiempo, despliegan estrategias concretas de resistencia y agencia en contextos adversos. Finalmente, se recuperan las demandas expresadas por ellas mismas, que interpelan directamente los marcos legales, las políticas migratorias y los sistemas de salud, y que apuntan a la urgencia de construir respuestas integrales, dignas y no punitivas desde una perspectiva de justicia social.Treball de fi de màster
Las deudas coloniales en Puerto Rico y las resistencias feministas de las mujeres y cuerpos feminizados(2026-02-11) Vélez Agosto,Gabriela; Perez Rincon Fernandez, Maria del SocorroEste trabajo se enfoca en demostrar cómo la situación socioeconómica en Puerto Rico afecta a las mujeres y cuerpos feminizados no blancos. Puerto Rico está pasando una deuda pública que ha afectado el desarrollo de las personas y ha incrementado la pobreza feminizada. Lo cual repercute en una series de crisis sociales, económicas y ecológicas que se pueden englobar como una crisis ecosocial. Entre la deuda pública, la deuda colonial y las leyes que se han creado para garantizar el acceso de extranjeros a vivir y despojar a les puertorriqueñes se ha cocinado un conjunto de inequidades sociales en el país. El objetivo es mirar cómo, porqué y qué acciones feministas existen como resistencias para que las personas de Puerto Rico puedan permanecer. La investigación será de metodología mixta cualitativa, utilizando la investigación de acción participativa y la investigación activista feminista para estudiar la situación del país desde mi experiencia como activista y las voces de varies compañeres de movimientos feministas ambientales a través de un grupo focal. Este trabajo analiza las narrativas coloniales que permiten la violencia racista y patriarcal que se expresa a través de la deuda colonial y la extensión de la colonialidad. Se argumenta que las deudas aterrizan en les cuerpxs-territorios de las mujeres y cuerpos feminizados no blancos en las islas de Puerto Rico, de manera distinta por su posición de vulnerabilidad. Finalmente, se estudió cómo estos mismos grupos, mujeres y cuerpos feminizados son quienes organizan y enfrentan las políticas de austeridad ante la crisis ecosocial.Treball de fi de màster
“El cielo por sombrero”. Solidaritat i esperança a l’Amèrica Central. Experiència de dones catalanes a El Salvador, Guatemala i Nicaragua (1979-1993)(2026-01) Pérez Masoliver, Mònica; Pastor, Inma (Pastor Gosálbez)[cat] Aquest treball de recerca explora l'impacte de les experiències de solidaritat internacional en la vida de dones catalanes que van viatjar a països d'Amèrica Central entre la Revolució Sandinista de 1979 i un any després dels acords de pau de El Salvador (Chapultepec, Mèxic), de 1992. El projecte s'articula en tres línies d'anàlisi: les motivacions polítiques, socials i personals que les van portar a marxar; les seves experiències a terreny; i l'impacte d'aquestes en les trajectòries posteriors, a nivell individual i col·lectiu. La metodologia emprada es fonamentarà en entrevistes en profunditat, així com la revisió de bibliografia, des d’una epistemologia feminista que integri la memòria com a font oral i documental, per aportar una visió situada i crítica de les experiències de les dones en els processos de solidaritat internacional. Els resultats de l’anàlisi mostren que, tot i que les motivacions i les expectatives d’aquestes dones eren diverses (polítiques, ideològiques i personals), les seves experiències van tenir un fort impacte en la seva visió del món i les seves trajectòries posteriors. La solidaritat amb les causes revolucionàries va transformar la seva implicació política i social, alimentant un compromís més profund amb les lluites feministes i socials en els seus propis contextos. Aquesta investigació no només aporta una visió sobre un període històric poc documentat, sinó que també busca contribuir a la memòria col·lectiva de les dones que van participar en els processos revolucionaris a Amèrica Central als anys 80. En aquest sentit, el treball de la memòria esdevé un exercici essencial per reivindicar les seves experiències i situar-les com a part fonamental de les històries de solidaritat internacional. A través d’aquesta recerca, es busca visibilitzar el paper d’aquestes dones en els processos de canvi social i polític, tot aportant una nova perspectiva sobre les seves trajectòries personals i polítiques.Treball de fi de màster
Com aplicar la perspectiva de gènere en la cura de la gent gran?(2025-10) Palacín Sallán, Arnau; Pontón Merino, Paloma[spa] Las residencias para personas mayores con dependencia son espacios institucionalizados donde la perspectiva de género sigue siendo una asignatura pendiente. La presente investigación parte de la necesidad de revisar los modelos de atención a personas mayores desde una visión más humanista, justa y feminista que dignifique la experiencia de las residentes, que en su mayoría son mujeres. Para llevar a cabo el análisis, se estudian los discursos de autoras del ámbito de la gerontología crítica feminista y se comparan con la recopilación de datos del trabajo de campo realizado en cuatro residencias sin ánimo de lucro de Catalunya, que consta de entrevistas semi-estructuradas y cuestionarios a cuidadoras formales y profesionales del ámbito de los cuidados, observación de los espacios institucionalizados y revisión de toda la documentación interna y normativa vinculada a cada entidad. El relato de todas las trabajadoras, junto con la tendencia global de movimientos que sitúan el bienestar de las personas mayores en el centro, constata la necesidad de rediseñar el funcionamiento de las residencias con una mirada holística que tenga en cuenta la perspectiva de género. La investigación desarrolla una propuesta de orientaciones y recomendaciones que invita a generar entornos más próximos y sensibles con la cotidianidad de las personas mayores, haciendo uso de la perspectiva de género como una herramienta de innovación y transformación social esencial en el acompañamiento al envejecimiento.Treball de fi de màster
Les resistències de les dones aborígens davant la indústria extractiva d’Austràlia: una aproximació ecofeminista i decolonial(2025-09) Carrasco Gífre, Aina; Benach, Núria[cat] L’any 1788, Austràlia va ser ocupada pel govern de la Gran Bretanya, que va establir les primeres colònies i va desafiar la continuïtat de les poblacions originàries, avui conegudes com a comunitats aborígens. Aquest procés colonial, juntament amb els processos extractius que se’n deriven, ha generat un impacte profund en les bases d’aquestes comunitats. La indústria minera ha esdevingut un dels principals motors de l’economia australiana, a costa de l’explotació intensiva i l’extracció de recursos naturals per a la seva mercantilització, en benefici del capitalisme global. Aquesta activitat ha causat danys irreversibles a la terra, la qual és l’eix central de la cosmovisió i de les estructures d’organització social aborígens; afectant així les seves estructures socials, culturals i econòmiques. En conseqüència, la continuïtat de la seva societat, cultura i història s’ha vist greument afectada. Les dones, com a principals cuidadores de la terra, preservadores del coneixement i de la memòria aborigen, són també les més afectades per les conseqüències d’una indústria capitalista, globalitzada i fonamentada en estructures patriarcals. És per això que aquesta recerca busca analitzar, des d’una perspectiva ecofeminista i decolonial, els impactes específics de la indústria minera sobre les dones aborígens; a la vegada que donar visibilitat a la veu de dones com a defensores actives del territori i de la vida comunitària, a la vegada que als moviments de resistència que aquestes articulen a través de les seves estratègies tradicionals.Treball de fi de màster
Habitar lo inseguro: desigualdades territoriales y resistencias feministas frente a la violencia de género en contextos rurales y urbanos(2025-07) Cid Fuentes-Guerra, María; Morero Beltrán, Anna[spa] Este trabajo analiza críticamente las políticas públicas orientadas a garantizar la seguridad de las mujeres en el espacio público desde una perspectiva feminista interseccional y territorialmente situada. Se parte de la premisa de que la noción dominante de “seguridad” ha sido históricamente definida desde una lógica androcéntrica, urbana y punitiva, invisibilizando los saberes y experiencias de quienes habitan los márgenes. Frente a ello, se propone una reconceptualización del problema que integre los principios del cuidado, la justicia social, la redistribución del poder y la participación democrática. Combinando un marco teórico sólido con un análisis cualitativo de políticas, programas y marcos normativos vigentes en el Estado español, el estudio distingue tres modelos institucionales predominantes: el securitario-punitivo, el funcional-adaptativo y el transformador feminista. A través del análisis comparado entre contextos urbanos y rurales, se evidencian las limitaciones de los dos primeros modelos, que tienden a reproducir exclusiones estructurales al priorizar el control, la vigilancia o la adaptación técnica sin alterar las causas estructurales de la violencia. El trabajo subraya la urgencia de girar hacia políticas transformadoras que reconozcan la seguridad como un derecho colectivo y no delegado, construido desde abajo mediante redes comunitarias, infraestructuras de cuidado y prácticas cotidianas de resistencia. Se destaca especialmente la necesidad de una planificación territorial con enfoque feminista, que supere la homogeneización de lo rural y promueva la justicia espacial.Se concluye que la transformación institucional no puede lograrse únicamente desde el aparato estatal, sino que requiere integrar las voces históricamente silenciadas, mujeres migrantes, trans, rurales, racializadas o con discapacidad, como agentes legítimas de conocimiento. Desde esta mirada, el espacio público se entiende como un territorio en disputa, donde se define quién tiene derecho a habitar, a ser reconocido y a vivir sin miedo.Treball de fi de màster
Bichotas, gyales i motomamis: la dicotomia empoderament/cosificació en el reggaeton actual fet per dones(2025-05) Ardévol i Mallol, Clara; Palau, Montserrat, 1958-[cat] Aquest treball analitza la irrupció de les dones al gènere musical del reggaeton des del punt de vista del cos i la sexualitat, especialment des de la dicotomia empoderament/cosificació, molt difosa pels mitjans de comunicació arran de la feminització dels artistes que encapçalen el gènere. El principal objectiu de la investigació ha estat veure fins a quin punt aquesta eina d’anàlisi dicotòmica és útil per estudiar el paper que ocupen les dones en el reggaeton. De fet, s’ha aconseguit confirmar la hipòtesi principal, que és que el paper d’aquestes artistes no es pot encasellar, per norma general, en cap d’aquestes etiquetes. La conclusió és fruit de l’anàlisi d’una quinzena de videoclips internacionals publicats el 2023 per artistes femenines amb milions de visualitzacions i extrets de llistes comprovades. A partir d’una metodologia pròpia d’anàlisi –documentada i adaptada–, se n’han desgranat els elements rellevants des de la perspectiva de gènere, amb un èmfasi especial en el paper del cos i de la sexualitat de les dones, des d’un punt de vista quantitatiu i qualitatiu.Treball de fi de màster
Experiències de joves lesbianes, bisexuals i altres orientacions sexuals no normatives a l’espai privat(2024-11) Pascual Bordas, Júlia; Rodó-Zárate, Maria, 1986-[cat] Ampliar la recerca sobre les experiències del col·lectiu LGBTI+ a l’espai privat familiar és imprescindible per tal d’aportar dades a l’estat de la qüestió i poder identificar quines violències experimenta el col·lectiu en aquest espai. En el present treball s’estudia, des d’un enfocament d’anàlisi intracategòric, un grup de dones cis joves amb orientacions sexuals no normatives per investigar com es percep el gènere i l'orientació sexual a l’espai de convivència compartit amb la família. Els relats d’aquestes dones joves aporten informació sobre quines discriminacions i desigualtats reben pel fet de ser dones i tenir una orientació sexual que s’aparta de l’heteronormativitat i quines estratègies desenvolupen per fer-hi front. Els resultats mostren que el domini de l’espai privat familiar segueix sent adultocèntric, masclista i heteronormatiu. El treball posa en relleu la discriminació i desigualtat que viuen les dones i el col·lectiu LGBTI+ en l’etapa de la joventut a casa.Treball de fi de màster
Mujeres migradas en Barcelona: complicidades entre violencia machista, epistémica e institucional(2024-03) García Díaz, Laura; Medina Martín, RocíoEn la presente investigación, con vistas a evaluar qué conexiones existen entre violencia machista, epistémica e institucional, se procederá a analizar un examen de la normativa internacional y nacional, así como de las memorias de actividad de determinadas instituciones que componen la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a les dones en situacions de violència masclista y otras que conforman Circuit Barcelona contra la Violència Masclista. Con ello se pretende efectuar una evaluación de la aplicación de la normativa en nuestro país y de cómo se tiene en cuenta el perfil sociodemográfico de las mujeres migradas en contextos de violencia en dichas instituciones. Par ello hemos de tener en cuenta que, tal y como se explicará más adelante, se parte de la base de que existe una sobrerrepresentación de mujeres migradas en relación a los datos registrados de violencia.Treball de fi de màster
“Esto me ha hecho feminista”. (Contra)narratives entorn a la violència sexual i transformació subjectiva i social en dones supervivents(2024-03) Garrell Ferrando, Magalí; Pujal i Llombart, Margot[cat] Les violències sexuals, definides des d’una perspectiva feminista com una expressió sexualitzada de les violències masclistes, tenen conseqüències heterogènies en l’autopercepció i la sexualitat de les persones que les viuen. Ara bé, la conceptualització patriarcal d’aquestes, juntament amb el relat del perill sexual, fa que quedin relegades al silenci, cosa que les naturalitza i en dificulta la identificació. En aquest treball s’analitza amb una metodologia qualitativa l’experiència subjectiva de dones joves residents a Catalunya supervivents de violències sexuals. Mitjançant la tècnica de l’anàlisi de contingut i interpretació de les entrevistes en profunditat i els exercicis d’escriptura autobiogràfica realitzats s’han explorat diferents qüestions. Primerament, per tal de traçar un imaginari col·lectiu que permeti situar el fenomen s’examinen quines són les representacions socials de les violències sexuals i, seguidament, s’estudia l’impacte corporal i sexual que tenen i també els mites i estereotips que s’hi relacionen. De manera paral·lela, es posa el focus en l’ús de la pràctica narrativa en dos aspectes: individualment, en el procés de recuperació de les violències pels beneficis que proporciona en la reparació del trauma i el malestar, i en relació amb això, col·lectivament, posant en relleu la identificació i el reconeixement que emergeixen en la interacció social i els seus efectes de transformació col·lectiva. L’anàlisi de resultats fa visibles diferents (contra)narratives entorn a les violències sexuals que permeten resignificar i ressituar els discursos que mantenen i fan possible la disciplina del terror sexual patriarcal; alhora, possibiliten com a efecte un desplaçament subjectiu dins del sistema de gènere normatiu.Treball de fi de màster
La vulnerabilidad de la vida en pandemia por covid-19: discursos de resistencia de organizaciones comunitarias de mujeres en Chile(2023) Ponce Mancilla, Tania Violeta; Pérez-Rincón, SocorroLa pandemia mundial por COVID-19 ha visibilizado y radicalizado numerosas desigualdades estructurales que ya se estaban gestando en los diferentes países o territorios. En Chile se desata la pandemia meses después de la revuelta social del 2019, configurándose una gran crisis social, política y sanitaria que continúa hasta la actualidad. Esta investigación, a través de una metodología mixta (cualitativa y cuantitativa), busca conocer y comprender los discursos sobre vulnerabilidad y resistencia por la sostenibilidad de la vida de mujeres pertenecientes a distintas organizaciones comunitarias populares a lo largo de Chile. Este trabajo busca poner en el centro las narrativas feministas populares que se configuran desde los márgenes, y discutir la importancia de la acción colectiva comunitaria como salida a las crisis actuales profundizadas por el patriarcado y el neoliberalismo.Treball de fi de màster
Coordinació Parental i Síndrome d’Alienació Parental (SAP): continuïtats i ruptures(2023) Sanchis Juesas, Belén; González Prado, Patricia[cat] El present estudi analitza el desenvolupament de la coordinació parental, una de les figures jurídiques a la que jutges i jutgesses estan recorrent cada cop amb major freqüència, tot i la manca de regulació jurídica pel dret espanyol. Es presenta habitualment com un procés alternatiu de resolució de conflictes en els processos judicials anomenats d’alta conflictivitat, amb el suposat objectiu de vetllar pels interessos de nens, nenes i adolescents. Al llarg del treball investigo quin rol exerceix la coordinació parental en els processos de família. Em pregunto si té voluntat i/o capacitat per detectar violències masclistes i/o sexuals, si contribueix a erradicar estereotips de gènere i interseccionals sobre les dones en situació de violències masclistes o, pel contrari, els enforteix. Indago quina relació té amb la Síndrome d’Alienació Parental i observo quin impacte té en els casos concrets en què s'ha aplicat en relació amb l'accés a la justícia de dones, infants i adolescents. L’aproximació a aquest objecte d’estudi s’ha realitzat a través d’entrevistes semiestructurades a dones, mares i juristes obligades a fer una coordinació parental, i a una experta en coordinació parental al territori català. Com a resultats de la investigació, es destaca que la figura de la coordinació parental és una nova forma de perpetuar la violència masclista cap a dones, filles i fills a través del sistema judicial. S’ha constatat una dinàmica de funcionament per part dels i les coordinadores que lluny de vetllar pels interessos dels i les infants, actua com un mecanisme de represàlia i criminalització cap a les mares que denuncien violències masclistes i/o sexuals, que ha instaurat un terror a perdre custòdies en els mares a través de l’aplicació de la falsa Síndrome d’Alienació Parental i que vulnera els drets fonamentals de les mares, infants i adolescents.Treball de fi de màster
Noves Femmes Fatales: monstres culturals en la cinematografia feminista del Hollywood del segle XXI(2023) Ventura Viñals, Júlia; Manzano González, Keren[cat] La present investigació explora les femmes fatales, un arquetip històric molt prolífic en les narratives de ficció, a través la producció fílmica occidental i mainstream de Hollywood del segle XXI. S’assenyalen les bases blanc-hetero-sexistes i binàries sobre què s’ha construït aquest arquetip i es contrasten els arguments pels què en l’actualitat se les considera personatges que poden perpetuar rols i estereotips sexistes i patriarcals, així com les noves aproximacions que en fan una escriptura i lectura des de postures feministes. Mitjançant les pel·lícules Jennifer’s Body (Karin Kusama, 2009) i Promising Young Woman (Emerald Fennell, 2020), s’abordaran el manteniment i la transgressió de les característiques i discursos entorn feminitat, poder i perillositat de les noves propostes audiovisuals de femmes fatales, així com els discursos i contradiccions que encarnen.Treball de fi de màster
La impunitat de la violència sexual en la parella. Entre les dificultats probatòries i la mirada androcèntrica del sistema de justícia penal(2023) Palacios Cañada, Meritxell; Nicolás Lazo, Gemma[cat] La violència sexual en la parella heterosexual és un fenomen invisibilitzat, infradenunciat i poc detectat. En el sistema penal espanyol, aquesta violència s’insereix dins la violència de gènere, com a una de les manifestacions de les relacions de poder desiguals entre dones i homes. Per l’entorn domèstic i privat, la relació afectiva existent i la rigidesa del sistema processal penal, les agressions sexuals en la parella s’enfronten a una dificultat probatòria, sobretot a causa que es basen exclusivament en la declaració de la víctima. Per això, mitjançant l’anàlisi de la prova de les agressions sexuals en la parella i les seves conseqüències en la condemna, els objectius d’aquest estudi són la comprensió dels criteris i requisits de valoració de la prova, la determinació dels elements probatoris necessaris per enervar la presumpció d’innocència i l’ús de la declaració única de la víctima per debilitar tal presumpció. Amb la finalitat de complir aquests objectius, la metodologia qualitativa utilitzada combina l’anàlisi de 14 resolucions judicials de diversos tribunals espanyols i l’anàlisi de 6 entrevistes a professionals de l’advocacia. Emprant aquesta metodologia, els resultats indiquen que a la pràctica judicial, s’exigeix que es compleixin els tres criteris de valoració o, com a mínim, l’existència de corroboracions, sent necessari també que l’agressió sexual sigui recent, hagi deixat “marques” i s’hagi expressat de manera clara la manca de consentiment. Tanmateix, es conclou que la declaració de la víctima, per si sola, no és suficient per desvirtuar la presumpció d’innocència, atès que aquesta sempre haurà d’estar acompanyada de proves directes de la comissió del fet delictiu. En definitiva, al sistema judicial espanyol les agressions sexuals en la parella heterosexual queden impunes per les dificultats probatòries i pels estereotips androcèntrics de les figures i els operadors jurídics. Paraules clau: violència sexual en la parella heterosexual, prova, androcentrisme, violència de gènere, dèbit conjugal.Treball de fi de màster
¿Cuánto vale nuestra sangre? Las prácticas menstruales frente a las narrativas del mercado capitalista(2023) Dutra Soncini, Marina; Pérez-Rincón, Socorro[spa] La menstruación es un proceso no solo físiológico sino que también subjetivo. La construcción de los significados y entendimientos acerca del ciclo menstrual es variable a depender del contexto personal y sociocultural en lo cual se inscribe. En las sociedades occidentales modernas, la menstruación es comúnmente un proceso relacionado a las bio-mujeres, y está históricamente construida en el imaginario social a partir de los roles de género. La división sexual del trabajo, las relaciones de poder y la moral religiosa han puesto sobre la menstruación una amplia gama de connotaciones negativas, generando diversos tabúes en la sociedad. A lo largo del tiempo, muchos discursos y narrativas han traspasado la menstruación, reproduciendo o cuestionando los tabúes menstruales. Las narrativas de los movimientos feministas son un fuerte ejemplo. Asimismo, el mercado capitalista se involucra en el contexto menstrual en mediados del siglo XX, con la producción de las compresas y los tampones, y hasta los días de hoy sigue creando nuevos productos y generando nuevas necesidades a las personas menstruantes. En este contexto, este trabajo plantea analizar la relación que tienen los discursos y narrativas que provienen del mercado capitalista y de los feminismos con las prácticas menstruales y la construcción de las subjetividades de personas menstruantes. La metodología utilizada fue de carácter cualitativa, mediante la realización de un grupo focal. Las conclusiones del grupo apuntan a una influencia percibida como negativa en la relación del mercado con los cuerpos que menstrúan, así como una fuerte importancia en la elección de las prácticas relacionadas con la sangre menstrual. Los movimientos feministas tienen un papel importante y también dual en este contexto, al caracterizar una relación compleja entre las narrativas, prácticas y vivencias menstruales.Treball de fi de màster
La sentencia Dobbs: un análisis crítico feminista del fenómeno legal(2023) Cardona Papiol, Elena; González Prado, Patricia[esp] En junio de 2022 la Corte Suprema de los Estados Unidos sentenció el caso Dobbs v. Jackson Women’s Health Organization. Este fallo supuso la revocación de los precedentes de Roe v. Wade y Planned Parenthood SE Pennsylvania v. Casey que garantizaban la constitucionalidad del derecho al aborto. El presente trabajo indaga sobre cuáles han sido las condiciones legales, políticas y discursivas que han desembocado en este cambio sustancial en los derechos de las mujeres y personas con capacidad de gestar, para poder arrojar luz sobre el entramado que configura el movimiento antiabortista estadounidense. Para ello se ha realizado un análisis bibliográfico tanto de la literatura académica como de la legislación y jurisprudencia federales en materia del aborto. También se ha estudiado la incidencia del movimiento antiabortista en la configuración de los poderes ejecutivo, jurídico y legislativo estadounidenses; así como los vínculos entre la opinión pública y la Corte Suprema del país y los elementos discursivos comunes entre el movimiento antiabortista y la sentencia Dobbs. Se ha podido constatar que la sentencia es el resultado de una estrategia que excede el ámbito legal, orquestada por el movimiento antiabortista, donde se aunan tácticas jurídico-legales y políticas que se apoyan sobre un lenguaje común. El trabajo pone de manifiesto que categorías de análisis y consignas políticas se confunden, demostrando las imbricaciones entre el ámbito político, jurídico-legal y activista. Todo ello permite comprender el aborto como un dispositivo de biopoder, que funciona a través del derecho y del papel que este juega en el entramado capitalista, neoliberal y patriarcal que conforma la sociedad estadounidense.