Màster Oficial - Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/55154

Treballs del Màster d'Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Impulsalt per l'Institut Interuniversitari d'Estudis de Dones i Gènere (IIEDG)

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 83

Com aplicar la perspectiva de gènere en la cura de la gent gran?
(2025-10) Palacín Sallán, Arnau; Pontón Merino, Paloma
[cat] Les residències per a persones grans amb dependència son espais institucionalitzats on la perspectiva de gènere és encara una assignatura pendent. La present recerca parteix de la necessitat de revisar els models d’atenció a persones grans des d’una visió més humanista, justa i feminista que dignifiqui l’experiència de les residents, qui son en la seva majoria dones. Per tal de realitzar l’anàlisi s’estudien els discursos d’autores del camp de la gerontologia crítica feminista i es comparen amb el recull de dades del treball de camp realitzat a quatre residències sense ànim de lucre de Catalunya, el qual consta d’entrevistes semi-estructurades i qüestionaris a cuidadores formals i professionals de l’àmbit de les cures, observació dels espais institucionalitzats i revisió de tota la documentació interna i normativa vinculada a cada entitat. El relat de totes les treballadores juntament amb la tendència global de moviments que posin al centre el benestar de les persones grans constata la necessitat de redissenyar el funcionament de les residències amb una mirada holística que tingui en compte la perspectiva de gènere. La recerca desenvolupa una proposta d’orientacions i recomanacions que convida a generar entorns més propers i sensibles amb la quotidianitat de les persones grans, fent ús de la perspectiva de gènere com una eina d’innovació i transformació social essencial en l’acompanyament a l’envelliment.
Les resistències de les dones aborígens davant la indústria extractiva d’Austràlia: una aproximació ecofeminista i decolonial
(2025-09) Carrasco Gífre, Aina; Benach, Núria
[cat] L’any 1788, Austràlia va ser ocupada pel govern de la Gran Bretanya, que va establir les primeres colònies i va desafiar la continuïtat de les poblacions originàries, avui conegudes com a comunitats aborígens. Aquest procés colonial, juntament amb els processos extractius que se’n deriven, ha generat un impacte profund en les bases d’aquestes comunitats. La indústria minera ha esdevingut un dels principals motors de l’economia australiana, a costa de l’explotació intensiva i l’extracció de recursos naturals per a la seva mercantilització, en benefici del capitalisme global. Aquesta activitat ha causat danys irreversibles a la terra, la qual és l’eix central de la cosmovisió i de les estructures d’organització social aborígens; afectant així les seves estructures socials, culturals i econòmiques. En conseqüència, la continuïtat de la seva societat, cultura i història s’ha vist greument afectada. Les dones, com a principals cuidadores de la terra, preservadores del coneixement i de la memòria aborigen, són també les més afectades per les conseqüències d’una indústria capitalista, globalitzada i fonamentada en estructures patriarcals. És per això que aquesta recerca busca analitzar, des d’una perspectiva ecofeminista i decolonial, els impactes específics de la indústria minera sobre les dones aborígens; a la vegada que donar visibilitat a la veu de dones com a defensores actives del territori i de la vida comunitària, a la vegada que als moviments de resistència que aquestes articulen a través de les seves estratègies tradicionals.
Habitar lo inseguro: desigualdades territoriales y resistencias feministas frente a la violencia de género en contextos rurales y urbanos
(2025-07) Cid Fuentes-Guerra, María; Morero Beltrán, Anna
[spa] Este trabajo analiza críticamente las políticas públicas orientadas a garantizar la seguridad de las mujeres en el espacio público desde una perspectiva feminista interseccional y territorialmente situada. Se parte de la premisa de que la noción dominante de “seguridad” ha sido históricamente definida desde una lógica androcéntrica, urbana y punitiva, invisibilizando los saberes y experiencias de quienes habitan los márgenes. Frente a ello, se propone una reconceptualización del problema que integre los principios del cuidado, la justicia social, la redistribución del poder y la participación democrática. Combinando un marco teórico sólido con un análisis cualitativo de políticas, programas y marcos normativos vigentes en el Estado español, el estudio distingue tres modelos institucionales predominantes: el securitario-punitivo, el funcional-adaptativo y el transformador feminista. A través del análisis comparado entre contextos urbanos y rurales, se evidencian las limitaciones de los dos primeros modelos, que tienden a reproducir exclusiones estructurales al priorizar el control, la vigilancia o la adaptación técnica sin alterar las causas estructurales de la violencia. El trabajo subraya la urgencia de girar hacia políticas transformadoras que reconozcan la seguridad como un derecho colectivo y no delegado, construido desde abajo mediante redes comunitarias, infraestructuras de cuidado y prácticas cotidianas de resistencia. Se destaca especialmente la necesidad de una planificación territorial con enfoque feminista, que supere la homogeneización de lo rural y promueva la justicia espacial.Se concluye que la transformación institucional no puede lograrse únicamente desde el aparato estatal, sino que requiere integrar las voces históricamente silenciadas, mujeres migrantes, trans, rurales, racializadas o con discapacidad, como agentes legítimas de conocimiento. Desde esta mirada, el espacio público se entiende como un territorio en disputa, donde se define quién tiene derecho a habitar, a ser reconocido y a vivir sin miedo.
Bichotas, gyales i motomamis: la dicotomia empoderament/cosificació en el reggaeton actual fet per dones
(2025-05) Ardévol i Mallol, Clara; Palau, Montserrat, 1958-
[cat] Aquest treball analitza la irrupció de les dones al gènere musical del reggaeton des del punt de vista del cos i la sexualitat, especialment des de la dicotomia empoderament/cosificació, molt difosa pels mitjans de comunicació arran de la feminització dels artistes que encapçalen el gènere. El principal objectiu de la investigació ha estat veure fins a quin punt aquesta eina d’anàlisi dicotòmica és útil per estudiar el paper que ocupen les dones en el reggaeton. De fet, s’ha aconseguit confirmar la hipòtesi principal, que és que el paper d’aquestes artistes no es pot encasellar, per norma general, en cap d’aquestes etiquetes. La conclusió és fruit de l’anàlisi d’una quinzena de videoclips internacionals publicats el 2023 per artistes femenines amb milions de visualitzacions i extrets de llistes comprovades. A partir d’una metodologia pròpia d’anàlisi –documentada i adaptada–, se n’han desgranat els elements rellevants des de la perspectiva de gènere, amb un èmfasi especial en el paper del cos i de la sexualitat de les dones, des d’un punt de vista quantitatiu i qualitatiu.
Experiències de joves lesbianes, bisexuals i altres orientacions sexuals no normatives a l’espai privat
(2024-11) Pascual Bordas, Júlia; Rodó-Zárate, Maria, 1986-
[cat] Ampliar la recerca sobre les experiències del col·lectiu LGBTI+ a l’espai privat familiar és imprescindible per tal d’aportar dades a l’estat de la qüestió i poder identificar quines violències experimenta el col·lectiu en aquest espai. En el present treball s’estudia, des d’un enfocament d’anàlisi intracategòric, un grup de dones cis joves amb orientacions sexuals no normatives per investigar com es percep el gènere i l'orientació sexual a l’espai de convivència compartit amb la família. Els relats d’aquestes dones joves aporten informació sobre quines discriminacions i desigualtats reben pel fet de ser dones i tenir una orientació sexual que s’aparta de l’heteronormativitat i quines estratègies desenvolupen per fer-hi front. Els resultats mostren que el domini de l’espai privat familiar segueix sent adultocèntric, masclista i heteronormatiu. El treball posa en relleu la discriminació i desigualtat que viuen les dones i el col·lectiu LGBTI+ en l’etapa de la joventut a casa.
Mujeres migradas en Barcelona: complicidades entre violencia machista, epistémica e institucional
(2024-03) García Díaz, Laura; Medina Martín, Rocío
En la presente investigación, con vistas a evaluar qué conexiones existen entre violencia machista, epistémica e institucional, se procederá a analizar un examen de la normativa internacional y nacional, así como de las memorias de actividad de determinadas instituciones que componen la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a les dones en situacions de violència masclista y otras que conforman Circuit Barcelona contra la Violència Masclista. Con ello se pretende efectuar una evaluación de la aplicación de la normativa en nuestro país y de cómo se tiene en cuenta el perfil sociodemográfico de las mujeres migradas en contextos de violencia en dichas instituciones. Par ello hemos de tener en cuenta que, tal y como se explicará más adelante, se parte de la base de que existe una sobrerrepresentación de mujeres migradas en relación a los datos registrados de violencia.
“Esto me ha hecho feminista”. (Contra)narratives entorn a la violència sexual i transformació subjectiva i social en dones supervivents
(2024-03) Garrell Ferrando, Magalí; Pujal i Llombart, Margot
[cat] Les violències sexuals, definides des d’una perspectiva feminista com una expressió sexualitzada de les violències masclistes, tenen conseqüències heterogènies en l’autopercepció i la sexualitat de les persones que les viuen. Ara bé, la conceptualització patriarcal d’aquestes, juntament amb el relat del perill sexual, fa que quedin relegades al silenci, cosa que les naturalitza i en dificulta la identificació. En aquest treball s’analitza amb una metodologia qualitativa l’experiència subjectiva de dones joves residents a Catalunya supervivents de violències sexuals. Mitjançant la tècnica de l’anàlisi de contingut i interpretació de les entrevistes en profunditat i els exercicis d’escriptura autobiogràfica realitzats s’han explorat diferents qüestions. Primerament, per tal de traçar un imaginari col·lectiu que permeti situar el fenomen s’examinen quines són les representacions socials de les violències sexuals i, seguidament, s’estudia l’impacte corporal i sexual que tenen i també els mites i estereotips que s’hi relacionen. De manera paral·lela, es posa el focus en l’ús de la pràctica narrativa en dos aspectes: individualment, en el procés de recuperació de les violències pels beneficis que proporciona en la reparació del trauma i el malestar, i en relació amb això, col·lectivament, posant en relleu la identificació i el reconeixement que emergeixen en la interacció social i els seus efectes de transformació col·lectiva. L’anàlisi de resultats fa visibles diferents (contra)narratives entorn a les violències sexuals que permeten resignificar i ressituar els discursos que mantenen i fan possible la disciplina del terror sexual patriarcal; alhora, possibiliten com a efecte un desplaçament subjectiu dins del sistema de gènere normatiu.
La vulnerabilidad de la vida en pandemia por covid-19: discursos de resistencia de organizaciones comunitarias de mujeres en Chile
(2023) Ponce Mancilla, Tania Violeta; Pérez-Rincón, Socorro
La pandemia mundial por COVID-19 ha visibilizado y radicalizado numerosas desigualdades estructurales que ya se estaban gestando en los diferentes países o territorios. En Chile se desata la pandemia meses después de la revuelta social del 2019, configurándose una gran crisis social, política y sanitaria que continúa hasta la actualidad. Esta investigación, a través de una metodología mixta (cualitativa y cuantitativa), busca conocer y comprender los discursos sobre vulnerabilidad y resistencia por la sostenibilidad de la vida de mujeres pertenecientes a distintas organizaciones comunitarias populares a lo largo de Chile. Este trabajo busca poner en el centro las narrativas feministas populares que se configuran desde los márgenes, y discutir la importancia de la acción colectiva comunitaria como salida a las crisis actuales profundizadas por el patriarcado y el neoliberalismo.
Coordinació Parental i Síndrome d’Alienació Parental (SAP): continuïtats i ruptures
(2023) Sanchis Juesas, Belén; González Prado, Patricia
[cat] El present estudi analitza el desenvolupament de la coordinació parental, una de les figures jurídiques a la que jutges i jutgesses estan recorrent cada cop amb major freqüència, tot i la manca de regulació jurídica pel dret espanyol. Es presenta habitualment com un procés alternatiu de resolució de conflictes en els processos judicials anomenats d’alta conflictivitat, amb el suposat objectiu de vetllar pels interessos de nens, nenes i adolescents. Al llarg del treball investigo quin rol exerceix la coordinació parental en els processos de família. Em pregunto si té voluntat i/o capacitat per detectar violències masclistes i/o sexuals, si contribueix a erradicar estereotips de gènere i interseccionals sobre les dones en situació de violències masclistes o, pel contrari, els enforteix. Indago quina relació té amb la Síndrome d’Alienació Parental i observo quin impacte té en els casos concrets en què s'ha aplicat en relació amb l'accés a la justícia de dones, infants i adolescents. L’aproximació a aquest objecte d’estudi s’ha realitzat a través d’entrevistes semiestructurades a dones, mares i juristes obligades a fer una coordinació parental, i a una experta en coordinació parental al territori català. Com a resultats de la investigació, es destaca que la figura de la coordinació parental és una nova forma de perpetuar la violència masclista cap a dones, filles i fills a través del sistema judicial. S’ha constatat una dinàmica de funcionament per part dels i les coordinadores que lluny de vetllar pels interessos dels i les infants, actua com un mecanisme de represàlia i criminalització cap a les mares que denuncien violències masclistes i/o sexuals, que ha instaurat un terror a perdre custòdies en els mares a través de l’aplicació de la falsa Síndrome d’Alienació Parental i que vulnera els drets fonamentals de les mares, infants i adolescents.
Noves Femmes Fatales: monstres culturals en la cinematografia feminista del Hollywood del segle XXI
(2023) Ventura Viñals, Júlia; Manzano González, Keren
[cat] La present investigació explora les femmes fatales, un arquetip històric molt prolífic en les narratives de ficció, a través la producció fílmica occidental i mainstream de Hollywood del segle XXI. S’assenyalen les bases blanc-hetero-sexistes i binàries sobre què s’ha construït aquest arquetip i es contrasten els arguments pels què en l’actualitat se les considera personatges que poden perpetuar rols i estereotips sexistes i patriarcals, així com les noves aproximacions que en fan una escriptura i lectura des de postures feministes. Mitjançant les pel·lícules Jennifer’s Body (Karin Kusama, 2009) i Promising Young Woman (Emerald Fennell, 2020), s’abordaran el manteniment i la transgressió de les característiques i discursos entorn feminitat, poder i perillositat de les noves propostes audiovisuals de femmes fatales, així com els discursos i contradiccions que encarnen.
La impunitat de la violència sexual en la parella. Entre les dificultats probatòries i la mirada androcèntrica del sistema de justícia penal
(2023) Palacios Cañada, Meritxell; Nicolás Lazo, Gemma
[cat] La violència sexual en la parella heterosexual és un fenomen invisibilitzat, infradenunciat i poc detectat. En el sistema penal espanyol, aquesta violència s’insereix dins la violència de gènere, com a una de les manifestacions de les relacions de poder desiguals entre dones i homes. Per l’entorn domèstic i privat, la relació afectiva existent i la rigidesa del sistema processal penal, les agressions sexuals en la parella s’enfronten a una dificultat probatòria, sobretot a causa que es basen exclusivament en la declaració de la víctima. Per això, mitjançant l’anàlisi de la prova de les agressions sexuals en la parella i les seves conseqüències en la condemna, els objectius d’aquest estudi són la comprensió dels criteris i requisits de valoració de la prova, la determinació dels elements probatoris necessaris per enervar la presumpció d’innocència i l’ús de la declaració única de la víctima per debilitar tal presumpció. Amb la finalitat de complir aquests objectius, la metodologia qualitativa utilitzada combina l’anàlisi de 14 resolucions judicials de diversos tribunals espanyols i l’anàlisi de 6 entrevistes a professionals de l’advocacia. Emprant aquesta metodologia, els resultats indiquen que a la pràctica judicial, s’exigeix que es compleixin els tres criteris de valoració o, com a mínim, l’existència de corroboracions, sent necessari també que l’agressió sexual sigui recent, hagi deixat “marques” i s’hagi expressat de manera clara la manca de consentiment. Tanmateix, es conclou que la declaració de la víctima, per si sola, no és suficient per desvirtuar la presumpció d’innocència, atès que aquesta sempre haurà d’estar acompanyada de proves directes de la comissió del fet delictiu. En definitiva, al sistema judicial espanyol les agressions sexuals en la parella heterosexual queden impunes per les dificultats probatòries i pels estereotips androcèntrics de les figures i els operadors jurídics. Paraules clau: violència sexual en la parella heterosexual, prova, androcentrisme, violència de gènere, dèbit conjugal.
¿Cuánto vale nuestra sangre? Las prácticas menstruales frente a las narrativas del mercado capitalista
(2023) Dutra Soncini, Marina; Pérez-Rincón, Socorro
[spa] La menstruación es un proceso no solo físiológico sino que también subjetivo. La construcción de los significados y entendimientos acerca del ciclo menstrual es variable a depender del contexto personal y sociocultural en lo cual se inscribe. En las sociedades occidentales modernas, la menstruación es comúnmente un proceso relacionado a las bio-mujeres, y está históricamente construida en el imaginario social a partir de los roles de género. La división sexual del trabajo, las relaciones de poder y la moral religiosa han puesto sobre la menstruación una amplia gama de connotaciones negativas, generando diversos tabúes en la sociedad. A lo largo del tiempo, muchos discursos y narrativas han traspasado la menstruación, reproduciendo o cuestionando los tabúes menstruales. Las narrativas de los movimientos feministas son un fuerte ejemplo. Asimismo, el mercado capitalista se involucra en el contexto menstrual en mediados del siglo XX, con la producción de las compresas y los tampones, y hasta los días de hoy sigue creando nuevos productos y generando nuevas necesidades a las personas menstruantes. En este contexto, este trabajo plantea analizar la relación que tienen los discursos y narrativas que provienen del mercado capitalista y de los feminismos con las prácticas menstruales y la construcción de las subjetividades de personas menstruantes. La metodología utilizada fue de carácter cualitativa, mediante la realización de un grupo focal. Las conclusiones del grupo apuntan a una influencia percibida como negativa en la relación del mercado con los cuerpos que menstrúan, así como una fuerte importancia en la elección de las prácticas relacionadas con la sangre menstrual. Los movimientos feministas tienen un papel importante y también dual en este contexto, al caracterizar una relación compleja entre las narrativas, prácticas y vivencias menstruales.
La sentencia Dobbs: un análisis crítico feminista del fenómeno legal
(2023) Cardona Papiol, Elena; González Prado, Patricia
[esp] En junio de 2022 la Corte Suprema de los Estados Unidos sentenció el caso Dobbs v. Jackson Women’s Health Organization. Este fallo supuso la revocación de los precedentes de Roe v. Wade y Planned Parenthood SE Pennsylvania v. Casey que garantizaban la constitucionalidad del derecho al aborto. El presente trabajo indaga sobre cuáles han sido las condiciones legales, políticas y discursivas que han desembocado en este cambio sustancial en los derechos de las mujeres y personas con capacidad de gestar, para poder arrojar luz sobre el entramado que configura el movimiento antiabortista estadounidense. Para ello se ha realizado un análisis bibliográfico tanto de la literatura académica como de la legislación y jurisprudencia federales en materia del aborto. También se ha estudiado la incidencia del movimiento antiabortista en la configuración de los poderes ejecutivo, jurídico y legislativo estadounidenses; así como los vínculos entre la opinión pública y la Corte Suprema del país y los elementos discursivos comunes entre el movimiento antiabortista y la sentencia Dobbs. Se ha podido constatar que la sentencia es el resultado de una estrategia que excede el ámbito legal, orquestada por el movimiento antiabortista, donde se aunan tácticas jurídico-legales y políticas que se apoyan sobre un lenguaje común. El trabajo pone de manifiesto que categorías de análisis y consignas políticas se confunden, demostrando las imbricaciones entre el ámbito político, jurídico-legal y activista. Todo ello permite comprender el aborto como un dispositivo de biopoder, que funciona a través del derecho y del papel que este juega en el entramado capitalista, neoliberal y patriarcal que conforma la sociedad estadounidense.
Narrativas gubernamentales sobre el cuidado: Análisis de spots “Cuidar en Igualdad”, Argentina
(2023-06) Sánchez Valencia, Daniela; Tortajada, Yolanda
[spa] Mediante la perspectiva teórico metodológica del frame en comunicación, el presente estudio parte de la descripción del marco discursivo que desde la teoría y el activismo feminista se ha construido en torno al trabajo de cuidado, como contramarco ante la actual hegemonía de la economía neoclásica que lo invisibiliza. Posteriormente se analiza cómo el frame del cuidado es retomado por la campaña “Cuidar en Igualdad”, lanzada en 2020 por del Ministerio de Mujeres, Género y Diversidad del gobierno de Argentina y que derivó en una iniciativa de ley homónima presentada en mayo de 2022. Para ello se retoma como corpus de análisis los spots producidos durante la misma. Se concluye que la narrativa gubernamental sobre el cuidado construida en el gobierno argentino es una buena práctica comunicacional encaminada al impulso de cambios de imaginarios entre la población hacia la ética del cuidado, representando un ejemplo reciente de incidencia del movimiento feminista. Dentro de los puntos más destacables se encuentra que el Estado, como sujeto que enuncia el mensaje, asume de manera explícita su responsabilidad en la promoción de cambios estructurales de la organización social del cuidado, dota de legitimidad su accionar al documentar y dar agencia a las redes comunitarias de cuidado y, por otro lado, se localizan como los principales sesgos la escasa apelación directa a los hombres, la falta de énfasis en los cuidados de larga duración y la omisión del eje migración durante toda la narrativa, todo esto, enmarcado en el contexto de la pandemia de la COVID-19, que ha incrementado la crisis de cuidados a nivel global.
Approaching the lesbian-Muslim intersection: experiences of queer women from Muslim backgrounds in Catalonia
(2022) Garcia Castillo, Marina
[eng] This master’s thesis approaches the intersection of ‘lesbian’ and ‘Muslim’ through the lived experiences of four queer women from Muslim backgrounds in the Global North, specifically in Catalonia. By exploring their discourses, we can identify the negotiations and navigations of their social locations in a queer intersection, acknowledging that the concept of ‘lesbian/queer Muslim’ is an oxymoron in Islamic and Western hegemonic discourses. This interdisciplinary study is based on four in-depth semi-structured interviews that revealed common sites of tension in their experiences. These were approached in a variety of ways that overcome the dichotomy of resistance and subordination. Ultimately, by focusing on their lived experiences, we can grasp the nuances and render visible how they bind and unbind these different dimensions of their lives.
No hi som totis. Una proposta metodològica cocreativa de disseny,des d’una perspectiva feminista interseccional.
(2022) Giralt-Hernández, Martta Joan; Bonet-Martí, Jordi; Fraj Herranz, Elena Gabriela
[cat] Partint d’una revisió bibliogràfica sistemàtica sobre l’epistemologia de metodologies d’investigació, per una banda, feministes i per l’altra de cocreació en disseny, aquesta investigació pretén aportar una proposta metodològica innovadora estructurada sobre espais segurs de debat i cocreació amb perspectiva interseccional, des d’uns coneixements situats i amb la intenció de transcendir la negativitat. Amb aquest projecte es vol contribuir a omplir el buit metodològic existent sobre aquesta temàtica. Partint de detectar la necessitat a cobrir d’unes certes identitats socials o oferir una resposta a una violència des del disseny, es presenten un seguit de mètodes de cocreació que pretenen eliminar les possibles jerarquies que es puguin construir, a més a més de fer una transmissió de coneixements, sempre contemplant dinàmiques qualitatives.Tenint en compte aspectes com el sistema de retorn, un aprenentatge bidireccional, i un objectiu comú i estructurat col·laborativament, la proposta metodològica de cocreació presentada està pensada per desenvolupar-se en espais socials, amb un grup de persones que comparteixin eixos identitaris, agències, experiències i/o punts de vista. D’aquesta manera, l’objecte o servei resultant serà gratificant i útil per a un col·lectiu en particular, i podrà ser comunicat de forma efectiva a altres persones que tampoc tinguin aquesta necessitat coberta.
Madres bajo control. Reflexiones sobre la atención a maternidades des de las intervenciones sociales
(2022-01) Luque Santolaria, Laura; Bertran, Marta
[spa] En un contexto situado en la Europa occidental moderna, se han ido definiendo unos discursos hegemónicos sobre la maternidad para justificar una posición subalterna de de las madres. Estos discursos han provenido des de los mismos Estados, con finalidades que se ajustaban a los intereses del momento, como también de las disciplinas expertas que a partir del s.XIX se establecen como dominantes. Es en el control social ejercido sobre las maternidades donde se ubica el interés de la presente investigación, centrada en las intervenciones sociales, instrumento fundamental dentro de las disciplinas sociales. La finalidad es tratar de desvelar qué maternidades están estigmatizadas y/o criminalizadas en los contextos de intervención social, dando así continuidad al actual sistema de privilegios. Las intervenciones sociales inciden en espacios que des de otras disciplinas no es posible acceder. Son ámbitos de relaciones personales y sociales micro que posibilitan alcanzar un control mayor de la población. Se pone en cuestión, pues, el uso de las intervenciones sociales para transformar la realidad de grupos vulnerables para poner de relieve su función como herramienta de control social. La investigación se define como Investigación feminista activista y se emplean Historias de vida para la recogida de experiencias; al mismo tiempo se parte de enfoques decoloniales y de una mirada interseccional.
Pràctiques quotidianes de cura i desigualtat urbana: El cas del barri de Rocafonda a Mataró
(2021) Ostos Quintana, Alba; Ortiz Guitart, Anna; Ballestín González, Beatriz
Durant les últimes dècades, les cures i el treball de cures han esdevingut nocions centrals en la teoria feminista i en les ciències socials. El treball de cures ha sigut definit, en un sentit ampli, com l’atenció al benestar físic i emocional de les persones (Bowlby, 2012; Milligan i Wiles, 2010). En el nostre context, el treball de cures ha sigut adreçat des de disciplines com l’antropologia, la sociologia, l’economia en relació amb els sistemes de benestar, la conciliació, la crisi de les cures i les cadenes globals de cures. Tot i això, la perspectiva geogràfica, que es centra en les dimensions espacials i temporals del treball informal de cures, en connexió amb altres formes de provisió de cura, no ha sigut desen-volupada de la mateixa manera en el cas català i espanyol. Així, aquest treball adreça les formes que pren el treball informal de cures en la quotidianitat en un context concret: el barri de Rocafonda, a Mataró.
¿Y dónde están las mujeres? Una aproximación al mainstreaming del género en el sector de la música de Barcelona
(2022-01) Calderón López, Alma Delia; Igareda, Noelia
[spa] ¿Porque hay pocas las mujeres que se dedican a la música? Frente a esta pregunta, el presente trabajo propone hacer una aproximación a la realidad de las mujeres en el sector de la música y explorar, desde el conocimiento situado, las ventajas y desventajas que supone el hecho de ser mujer en un sector fuertemente masculinizado. También se pretende hacer una aproximación desde la musicología feminista que revindica el papel activo y los aportes que las mujeres han hecho a la historia de la música. De esta manera, los siguientes capítulos tratan sobre la lucha que sostienen las mujeres en la apropiación de los espacios de sociabilidad musical, así como las barreras que experimentan ante la falta de reconocimiento de su papel activo en este sector. De la misma forma, se aborda el papel que ha tenido el feminismo como elemento transformador de esta realidad y que se materializa en la implementación de políticas que favorezcan al crecimiento personal y profesional de las mujeres en el terreno de la música.
Gènere i cultura periodística. Experiències de dones periodistes en la redacció d’À Punt
(2021-12) Terol Trenzano, Eva; Lozano Estivalis, María; Espasa, Eva, 1966-
Diversos estudis feministes mostren com la dimensió del gènere travessa les redaccions dels mitjans de comunicació i s’expressa en determinades posicions, tasques i experiències de les dones periodistes. Aquesta recerca s’interroga sobre la presència de biaixos de gènere en la redacció d’un mitjà públic, À Punt Mèdia, nascut el 2018 i amb un compromís declarat amb la igualtat entre dones i homes. L’estudi s’ha plantejat amb una metodologia híbrida: s’han recopilat dades que radiografien la composició de la redacció i s’han realitzat sis entrevistes en profunditat a dones que ocupen diferents posicions i llocs de responsabilitat. El relat coral de les seues experiències dibuixa un entorn laboral on el poder es concentra en mans de dones i aprofundeix en les (escasses) conseqüències que això té sobre el relat informatiu, la transformació de les rutines productives i la pervivència de formes de masclisme en la cultura periodística.

El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

Examinar

Enviaments recents