«Aquesta existència estranya que no m'ha aportat felicitat». Una lectura de l'heteronormativitat i la projecció d'infelicitat a 'Jo, que no he conegut els homes' de Jacqueline Harpman

Abstract

[cat] Aquest treball pretén fer una lectura crítica de la novel·la 'Jo, que no he conegut els homes' (1995) de Jacqueline Harpman des dels estudis de gènere i sexualitat. Es parteix de la hipòtesi que l'exclusió i infelicitat de la narradora és un efecte de la insistència de les dones de continuar regint-se pel pensament heteronormatiu, malgrat trobar-se en un espai en què aquest ja no és vigent. Per analitzar-ho, per una banda, es fan dialogar els fragments de la novel·la amb la teoria 'The Straight Mind and Other Essays' (1992) de Monique Wittig per tal d'examinar la naturalització de la divisió sexual i la unió heterosexual i considerar la viabilitat de la proposta del subjecte lesbià; i, per altra, a través del capítol de «Unhappy queers» ('The Promise of Happiness') (2010) de Sarah Ahmed, s'estudia com la infelicitat de la protagonista és causada per una projecció de les dones de la comunitat.

[eng] This paper intends to read Jacqueline Harpman's novel 'I Who Have Never Known Men' (1995) in the light of gender and sexuality studies. The hypothesis sets out that the protagonist's social exclusion and sadness are due to the women's perseverance to keep acting according to the heteropatriarchy's logics, even though they no longer live in a place where these make sense. In order to analyse this, the paper divides in two main points. On the one hand, the naturalization of sexual difference and heterosexual union is being compared to the theory of Monique Wittig in 'The Straight Mind and Other Essays' (1992), as well as the viability of her preposition, the lesbian subject. On the other hand, the paper dialogues with Sarah Ahmed's chapter «Unhappy queers» ('The Promise of Happiness') (2010) to analyse how the sadness of the main protagonist is a projection from the women.