De les mirades d''Anna Karènina' a la polifonia de 'Crim i Càstig': Anàlisi de dos models de representació del llenguatge

Abstract

[cat] Aquest treball es proposa analitzar un tipus de comunicació a través dels gestos i de les mirades presents en els personatges d''Anna Karènina', contraposat a la polifonia manifestada en la consciència de Raskòlnikov a 'Crim i càstig'. Partint d'anàlisis concretes de fragments d’aquestes dues grans obres de la literatura universal, mostra, en primer lloc, el diàleg que Tolstoi estableix amb la tradició de la novel·la sentimental i psicològica, caracteritzada principalment pels gestos, les mirades i per la tensió entre l'espai públic i el privat. Aquest tipus de comunicació efectiva, transparent i fluida que es dona en les relacions dels personatges d''Anna Karènina', es contraposa a continuació al model de la polifonia. A partir de la teoria de Bakhtín, s'exposen els efectes de la interacció dels diferents discursos socials en Raskòlnikov, i com la polifonia obstaculitza la comunicació, derivant en una manca de comprensió, i, en última instància, en un diàleg frustrat. Finalment, aquest estudi conclou amb un retorn a la comunicació a través de les mirades, que il·lustra com en ambdues novel·les les mirades apropen els personatges, mentre que el diàleg els allunya.

[eng] This paper aims to analyse a type of communication through the gestures and glances present in 'Anna Karenina''s characters, as opposed to the polyphony manifested in Raskolnikov's consciousness in 'Crime and Punishment'. Starting from specific analyses of fragments of both great works of world literature, it shows, first of all, the dialogue that Tolstoy establishes with the tradition of the sentimental and psychological novel, characterized mainly by the looks, the gestures and the tension between public and private space. This type of effective, transparent, and fluid communication, which can be found in the relationships of the characters in 'Anna Karenina', is then contrasted with the model of polyphony. Drawing on Bakhtin's theory, the effects of the interaction of different social discourses in Raskolnikov are exposed, together with how polyphony hinders communication, resulting in a lack of understanding, and, ultimately, in a frustrated dialogue. Finally, this study concludes with a return to communication through glances, which illustrates how in both novels glances bring the characters closer together, while dialogue pushes them apart.