La impunitat de la violència sexual en la parella. Entre les dificultats probatòries i la mirada androcèntrica del sistema de justícia penal

Abstract

[cat] La violència sexual en la parella heterosexual és un fenomen invisibilitzat, infradenunciat i poc detectat. En el sistema penal espanyol, aquesta violència s’insereix dins la violència de gènere, com a una de les manifestacions de les relacions de poder desiguals entre dones i homes. Per l’entorn domèstic i privat, la relació afectiva existent i la rigidesa del sistema processal penal, les agressions sexuals en la parella s’enfronten a una dificultat probatòria, sobretot a causa que es basen exclusivament en la declaració de la víctima. Per això, mitjançant l’anàlisi de la prova de les agressions sexuals en la parella i les seves conseqüències en la condemna, els objectius d’aquest estudi són la comprensió dels criteris i requisits de valoració de la prova, la determinació dels elements probatoris necessaris per enervar la presumpció d’innocència i l’ús de la declaració única de la víctima per debilitar tal presumpció. Amb la finalitat de complir aquests objectius, la metodologia qualitativa utilitzada combina l’anàlisi de 14 resolucions judicials de diversos tribunals espanyols i l’anàlisi de 6 entrevistes a professionals de l’advocacia. Emprant aquesta metodologia, els resultats indiquen que a la pràctica judicial, s’exigeix que es compleixin els tres criteris de valoració o, com a mínim, l’existència de corroboracions, sent necessari també que l’agressió sexual sigui recent, hagi deixat “marques” i s’hagi expressat de manera clara la manca de consentiment. Tanmateix, es conclou que la declaració de la víctima, per si sola, no és suficient per desvirtuar la presumpció d’innocència, atès que aquesta sempre haurà d’estar acompanyada de proves directes de la comissió del fet delictiu. En definitiva, al sistema judicial espanyol les agressions sexuals en la parella heterosexual queden impunes per les dificultats probatòries i pels estereotips androcèntrics de les figures i els operadors jurídics. Paraules clau: violència sexual en la parella heterosexual, prova, androcentrisme, violència de gènere, dèbit conjugal.

[eng] Intimate partner sexual violence is a phenomenon that is invisibilized, under-reported and poorly detected. In the Spanish penal system, this violence is inserted into gender-based violence, as one of the manifestations of unequal power relations between women and men. Due to the domestic and private context, the existing intimate relationship and the rigidity of the criminal procedural system, intimate partner sexual assaults face evidentiary issues, especially because they are based exclusively on the victim's statement. Thus, by analysing the evidence of intimate partner sexual assaults and their consequences on the conviction, the objectives of this study are the understanding of the criteria and requirements of evaluation of the evidence, the determination of the probatory elements necessary to debilitate the presumption of innocence, and the use of the victim's single testimony to weaken such presumption. To meet these objectives, the qualitative methodology used combines the analysis of 14 judicial decisions of several Spanish courts and the analysis of 6 interviews with legal practitioners. Using this methodology, the results indicate that in the judicial practice, the three assessment criteria are required to be met or, at the very least, corroborations must exist. Furthermore, sexual assault must be recent, cause physical 'marks' and express the lack of consent clearly. However, it is concluded that the victim's statement alone is not sufficient to enervate the presumption of innocence, as it will always have to be accompanied by direct evidence of the crime. In the Spanish judicial system, intimate partner sexual assaults go unpunished due to evidentiary issues and androcentric stereotypes of legal figures and operators.