L’esvaïment i el rastre

Abstract

[ca] L’esvaïment i el rastre parteix de la necessitat de crear un espai paisatgístic interior. La recerca de conceptes com el silenci i la contemplació i la voluntat de trobar en l’extensió de la línia una possibilitat poètica en la formalització de l’espai i el paisatge, és el punt de partida d’aquest projecte. Els paisatges treballats provenen d’altres acostaments previs que han estat model i inspiració pel projecte final. Fent ús de tècniques fotogràfiques analògiques i sense càmera, com el luminograma i el quimigrama, el projecte s’ha formalitzat com a obres, que tot i ser peces úniques, funcionen i es complementen en sèrie convidant a una reflexió interior al voltant dels records, l’imaginari o els estereotips paisatgístics. L’evolució del projecte cap a una simplificació progressiva s’evidencia, doncs, amb aquest plantejament entorn de la línia. La línia com a motor primari, generadora d’una veu íntima i constitutiva, la línia, també com a potència creadora d’un possible imaginari paisatgístic. La línia es presenta com a límit, com a horitzó, a vegades diluïda i etèria, que desorienta, altres és conscient i aclaparadora.

[spa] L’esvaïment i el rastre parte de la necesidad de crear un espacio paisajístico interior. La búsqueda de conceptos como el silencio i la contemplación y la voluntad de hallar en la extensión de la línea, una posibilidad poética en la formalización del espacio y el paisaje, es el punto de partida de este proyecto. Los paisajes trabajados provienen de otros acercamientos previos que han sido modelos e inspiración para el proyecto final. Haciendo uso de técnicas fotográficas analógicas y sin cámara, como el luminograma y el quimigrama, el proyecto se ha formalizado como obras, que aún y siendo piezas únicas, funcionan y se complementan en serie, invitando a una reflexión interior alrededor de los recuerdos, el imaginario o los estereotipos paisajísticos. La evolución del proyecto hacia una simplificación progresiva, se evidencia, pues, con este planteamiento en torno a la línea. La línea como motor primario, generadora de una voz íntima i constitutiva; también como potencia creadora de un imaginario paisajístico. La línea se presenta como límite, como horizonte, a veces diluida i etérea, que desorienta, otras es consciente y agobiante.

[eng] L’esvaïment i el rastre starts from the need to create an inner landscape space. The search for concepts such as silence and contemplation and the desire to find in the extension of the line a poetic possibility in the formalization of space and landscape is the starting point of this project. The landscapes worked from other previous approaches that have been model and inspiration for the final project. Using analog and cameraless photographic techniques, such as the luminogram and quimigrama, the project has been formalized as works, which, although unique pieces, work and are complemented in series by inviting inward reflection around memories, imaginary or landscape stereotypes. The development of the project towards progressive simplification is therefore shown by this approach in turn. The line as the primary motor, generating an intimate and constitutive voice, the line, also as the creator power of a possible landscape imaginary. The line is presented as a boundary, as a horizon, sometimes diluted and ethereal, which disorientates, others are conscious and overwhelming.