L'art romànic del Principat d'Andorra: la pintura mural en el seu context

Abstract

[cat] La pintura romànica del Principat d’Andorra és, encara a dia d’avui, una gran desconeguda, inclús pels propis andorrans. Segurament part de la responsabilitat l’hem d’atribuir a que algunes de les decoracions que cobrien els murs de les seves esglésies, les de Santa Coloma, Sant Miquel d’Engolasters, Sant Cristòfol d’Anyós i Sant Romà de les Bons, a principis del segle XX, es van veure obligades a marxar de casa i veure món, mentre les seves germanes de Sant Joan de Caselles, Sant Martí de la Cortinada i Sant Serni de Nagol restaven amagades. Afortunadament, a mitjans del segle passat, van decidir mostrar-se. El resultat és un ric patrimoni que sempre s’ha considerat mancat de qualitat, marginal, i residual dins el panorama artístic català, el fruit del treball d’una sèrie de pintors autòctons que copien i imiten, sense massa èxit, les produccions dels reconeguts com a grans mestres de la pintura mural romànica catalana. És amb aquests paràmetres com es va arribar a crear una categoria específica per la pintura mural romànica andorrana, encapçalada pel conegut com a “mestre” de Santa Coloma, un pintor local esdevingut gaire bé heroi nacional, que suposadament al llarg de la segona meitat del segle XII va tenir l’honor de decorar gran part dels murs de les esglésies dels país. Però l’anàlisi individualitzada de cada conjunt ha revelat una situació diferent. Les coincidències formals i de models iconogràfics detectades entre ells, permeten una lectura que va més enllà de l’àmbit merament local, i demostren que comparteixen un substrat comú que és perfectament identificable a tota l’àrea pirinenca i, en algunes ocasions, fins i tot de zones més allunyades. Situació semblant demostren els seus programes, que amaguen una complexitat teològica i recullen uns temes que són els que dominen el panorama artístic europeu al llarg del segle XII, i que segueixen, fidelment, els principis dogmàtics dictats des de Roma.