Patterns of individual and elite affective polarisation in Latin America

Abstract

[eng] This PhD dissertation significantly expands the comparative perspective on affective polarisation, particularly focusing on the underexplored context of Latin America. Affective polarisation, defined as the extent of negativity towards opposing political partisans and positivity towards co-partisans, has been predominantly studied in the context of the United States and Europe. That is why this research seeks to understand its dynamics in the distinct political landscape of Latin America, characterized by volatile party systems, declining democracy, and a shift towards personalism. The dissertation adopts a comprehensive approach, exploring affective polarisation from three perspectives. The first chapter presents a groundbreaking methodological approach, employing state-of-art computational linguistics to measure elite affective polarisation. This innovative technique allows for a direct observation of the language used by political elites and its contribution to societal divisions. The chapter further investigates how various institutional and contextual factors, such as elite ideological polarisation and electoral volatility, correlate with elite affective polarisation, providing a deeper understanding of its drivers in Latin America. In the second chapter, the dissertation introduces the novel concept of "leadership identification," redefining the dynamics of political identities beyond traditional partisan affiliations. It reveals that in the distinct political environment of Latin America, particularly in presidential systems, leadership identification has a more pronounced impact on affective polarisation compared to partisan identification. This insight is pivotal in understanding the pre-eminence of political leadership over party identities. The final chapter of this dissertation examines the consequences of democratic backsliding on affective polarisation, employing a quasi-experimental method. The chapter utilizes the suspension of the 2016 recall referendum in Venezuela as a case study to understand how democratic backsliding influences affective polarisation. The findings reveal asymmetric effects of anti-democratic actions on societal polarisation. Notably, supporters of the ruling party do not alter their evaluations of the opposition, even when exposed to procedural unfairness aimed at suppressing it. In contrast, those identifying with the opposition experience an increase in negative sentiments. This outcome provides a nuanced perspective on affective polarisation within contexts of democratic erosion, highlighting the differential impact of political developments on various segments of society.

The research employs a mix of computational linguistics, sentiment analysis, and survey data to analyse patterns of affective polarisation at the individual and elite level. It contrasts this phenomenon in Latin America with developed democracies, highlighting the unique challenges and complexities of the region. The findings reveal that while affective polarisation is a global trend, its manifestation in Latin America is influenced by factors like the prominent role of political leaders, and declining democratic norms. This dissertation contributes to the evolving literature on affective polarisation by shedding light on its complexities in Latin America's unique political landscape. It challenges and refines existing theories, offering fresh insights into the dynamics of affective polarisation in non- bipartisan and volatile political settings. The research presented herein lays the groundwork for future studies in the field and enhances our understanding of political behaviour and democratic processes in Latin America.

[cat] Aquesta tesi doctoral expandeix significativament la perspectiva comparativa sobre la polarització afectiva, enfocant-se particularment en el context poc explorat d'Amèrica Llatina. La polarització afectiva, definida com el grau de negativitat cap a partidaris polítics oposats i positivitat cap als co-partidaris, ha estat predominantment estudiada en el context dels Estats Units i Europa. És per això que aquesta recerca busca comprendre les seves dinàmiques en el distintiu panorama polític d'Amèrica Llatina, caracteritzat per sistemes partidaris volàtils, una democràcia en declivi i un creixent personalisme. La tesi adopta un enfocament integral, explorant la polarització afectiva des de tres perspectives. El primer capítol presenta un enfocament metodològic innovador, utilitzant lingüística computacional d'avantguarda per a mesurar la polarització afectiva d'elit. Aquesta tècnica innovadora permet una observació directa del llenguatge utilitzat per les elits polítiques i la seva contribució a les divisions socials. El capítol investiga a més com diversos factors institucionals i contextuals, com la polarització ideològica d'elit i la volatilitat electoral, es correlacionen amb la polarització afectiva d'elit, proporcionant una comprensió més profunda dels seus impulsors a Amèrica Llatina. En el segon capítol, la tesi introdueix el nou concepte de "identitat amb el lideratge", redefinint les dinàmiques de les identitats polítiques més enllà de les afiliacions partidistes tradicionals. Revela que, en l'ambient polític distintiu d'Amèrica Llatina, particularment en sistemes presidencials, la identificació amb el lideratge té un impacte més pronunciat en la polarització afectiva en comparació amb la identificació partidista. Aquesta percepció és crucial per a entendre la preeminència dels lideratges polítics sobre les identitats partidistes. El capítol final d'aquesta tesi examina les conseqüències del retrocés democràtic en la polarització afectiva, emprant un mètode experimento natural. En aquest capítol, utilitzo la suspensió del referèndum revocatori de 2016 a Veneçuela com un cas d'estudi per a comprendre com el retrocés democràtic influeix en la polarització afectiva. Les troballes revelen efectes asimètrics de les accions antidemocràtiques en la polarització social. És notable que els partidaris del partit governant no alteren les seves avaluacions del grup opositor, fins i tot quan estan exposats a la injustícia processal dirigida a suprimir-ho. Per contra, aquells que s'identifiquen amb l'oposició experimenten un augment en els sentiments negatius. Aquest resultat proporciona una perspectiva matisada de la polarització afectiva en contextos d'erosió

democràtica, destacant l'impacte diferencial dels desenvolupaments polítics en diversos segments de la societat. La recerca utilitza una combinació de lingüística computacional, anàlisi de sentiments i dades d'enquestes per a analitzar patrons de polarització afectiva a nivell individual i d'elit. Contrasta aquest fenomen a Amèrica Llatina amb democràcies desenvolupades, ressaltant els desafiaments i complexitats únics de la regió. Les troballes revelen que, encara que la polarització afectiva és una tendència global, la seva manifestació a Amèrica Llatina està influenciada per factors com el paper prominent dels líders polítics i les normes democràtiques en declivi. Aquesta tesi contribueix a la literatura en evolució sobre la polarització afectiva en llançar llum sobre les seves complexitats en el paisatge polític únic d'Amèrica Llatina. Desafia i refina les teories existents, oferint noves perspectives sobre les dinàmiques de la polarització afectiva en entorns polítics no bipartidistes i volàtils. La recerca presentada aquí estableix les bases per a futurs estudis en el camp i millora la nostra comprensió del comportament polític i els processos democràtics a Amèrica Llatina.

[spa] Esta tesis doctoral expande significativamente la perspectiva comparativa sobre la polarización afectiva, enfocándose particularmente en el contexto poco explorado de América Latina. La polarización afectiva, definida como el grado de negatividad hacia partidarios políticos opuestos y positividad hacia copartidarios, ha sido predominantemente estudiada en el contexto de Estados Unidos y Europa. Sin embargo, esta investigación busca comprender sus dinámicas en el distintivo panorama político de América Latina, caracterizado por sistemas partidarios volátiles, una democracia en declive y un creciente personalismo. La tesis adopta un enfoque integral, explorando la polarización afectiva desde tres perspectivas. El primer capítulo presenta un enfoque metodológico innovador, utilizando lingüística computacional de vanguardia para medir la polarización afectiva de élite. Esta técnica innovadora permite una observación directa del lenguaje utilizado por las élites políticas y su contribución a las divisiones sociales. El capítulo investiga además cómo varios factores institucionales y contextuales, como la polarización ideológica de élite y la volatilidad electoral, se correlacionan con la polarización afectiva de élite, proporcionando una comprensión más profunda de sus impulsores en América Latina. En el segundo capítulo, la tesis introduce el novedoso concepto de "identidad con el liderazgo", redefiniendo las dinámicas de las identidades políticas más allá de las afiliaciones partidistas tradicionales. Revela que, en el ambiente político distintivo de América Latina, particularmente en sistemas presidenciales, la identificación con el liderazgo tiene un impacto más pronunciado en la polarización afectiva en comparación con la identificación partidista. Esta percepción es crucial para entender la preminencia de los liderazgos políticos sobre las identidades partidistas. El capítulo final de esta tesis examina las consecuencias del retroceso democrático en la polarización afectiva, empleando un método experimento natural. En este capítulo, utilizo la suspensión del referéndum revocatorio de 2016 en Venezuela como un caso de estudio para comprender cómo el retroceso democrático influye en la polarización afectiva. Los hallazgos revelan efectos asimétricos de las acciones antidemocráticas en la polarización social. Es notable que los partidarios del partido gobernante no alteran sus evaluaciones del grupo opositor, incluso cuando están expuestos a la injusticia procesal dirigida a suprimirlo. Por el contrario, aquellos que se identifican con la oposición experimentan un aumento en los

sentimientos negativos. Este resultado proporciona una perspectiva matizada de la polarización afectiva en contextos de erosión democrática, destacando el impacto diferencial de los desarrollos políticos en varios segmentos de la sociedad. La investigación emplea una combinación de lingüística computacional, análisis de sentimientos y datos de encuestas para analizar patrones de polarización afectiva a nivel individual y de élite. Contrasta este fenómeno en América Latina con democracias desarrolladas, resaltando los desafíos y complejidades únicos de la región. Los hallazgos revelan que, aunque la polarización afectiva es una tendencia global, su manifestación en América Latina está influenciada por factores como el papel prominente de los líderes políticos y las normas democráticas en declive. Esta tesis contribuye a la literatura en evolución sobre la polarización afectiva al arrojar luz sobre sus complejidades en el paisaje político único de América Latina. Desafía y refina las teorías existentes, ofreciendo nuevas perspectivas sobre las dinámicas de la polarización afectiva en entornos políticos no bipartidistas y volátiles. La investigación presentada aquí sienta las bases para futuros estudios en el campo y mejora nuestra comprensión del comportamiento político y los procesos democráticos en América Latina.