Incidència en pràctica real dels efectes adversos de retinoides manifestades en registres d'analítiques

Abstract

Els retinoides són fàrmacs àmpliament utilitzats en dermatologia, però la seva aplicació no està exempta d’efectes adversos que poden limitar la seva eficiència. Objectius: Detectar alteracions analítiques en el seguiment de pacients tractats amb acitretina o isotretinoïna. Contribuir al desenvolupament d'estratègies més precises i proactives en la gestió de la seguretat dels retinoides. Mètodes: Aquest treball ha consistit en una primera part de cerca bibliogràfica, en la que s’han consultat diversos estudis i articles científics així com altres fonts oficials com ara la “Agencia española de medicamentos y productos sanitarios” (AEMPS) o el “Ministerio de Sanidad”. La segona part del treball ha consistit en un estudi observacional, en el que s’han analitzat diverses analítiques de pacients tractats amb acitretina i isotretinoïna. Resultats: No existeix una pauta que defineixi cada quan s’han de realitzar analítiques en pacients tractats amb retinoides. No tots els pacients de la població d’estudi comptaven amb el mateix nombre d’analítiques. Les alteracions hepàtiques detectades van ser mínimes, mentre que les lipídiques i renals van ser les més significatives. Conclusions: La detecció d'efectes adversos durant els primers dos mesos és clau per ajustar la dosi o suprimir el tractament. En pacients sans, no són necessàries analítiques mensuals. És suficient amb una analítica al segon mes de tractament i una altra als sis mesos. La detecció d’alteracions analítiques és útil per al seguiment farmacoterapèutic, però no sempre podem afirmar que es tracti d’una reacció adversa al fàrmac ja que, molt sovint, es pot tractar de reaccions iatrogèniques. Paraules clau: Retinoïdes, acitretina, isotretinoïna, analítica, reaccions adverses, iatrogènia.