Treballs Finals de Grau (TFG) - Farmàcia

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/32213

Treballs Finals de Grau de Farmàcia. Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 112

Influència de la infecció per Helicobacter pylori en la microbiota gàstrica
(2025-06) Shahayeva, Maryia; Miñana i Galbis, David
El present treball combina una revisió exhaustiva amb un estudi experimental per conèixer com la infecció per Helicobacter pylori pot remodelar la microbiota gàstrica. L’objectiu principal és descriure aquesta modulació i posar èmfasi en les conseqüències d’aquesta. De manera complementària es caracteritza també la microbiota de pacients sans i es posen a punt metodologies moleculars aplicables al diagnòstic precoç. En la part experimental s’analitzaren tretze biòpsies gàstriques d’antre i/o cos procedents de pacients amb simptomatologies gàstriques diverses prèvies. Després de l’extracció del DNA, s’amplifica el gen 16S rRNA, es verifica per electroforesi i se seqüencia amb l’equip d’Illumina MiSeq. Posteriorment, les lectures se sotmeten a filtratge, eliminació de quimeres i agrupació en unitats taxonòmiques operatives al 97 % amb el software Mothur. Paral·lelament, una qPCR dirigida al gen cpn60, calibrada amb estàndards gBlock, quantifica les còpies bacterianes de les mostres seqüenciades. Els resultats mostren una reducció significativa de la riquesa i la diversitat alfa en mostres infectades, així com una separació clara en l’anàlisi de beta diversitat; Helicobacter pylori esdevé dominant i desplaça gèneres com Streptococcus i Lactobacillus. La combinació de la seqüenciació del 16S rDNA i l’assaig de qPCR per cpn60 ofereix un retrat filogenètic i quantitatiu d’alta resolució, capaç de detectar disbiosi precoç i estratificar el risc clínic. La contribució més destacada del projecte és, precisament, la integració del marcador cpn60 en el flux de detecció del patogen, oferint un mètode alternatiu, sensible i transferible a la pràctica diagnòstica. Paraules clau: Helicobacter pylori, microbiota gàstrica, cpn60, qPCR, 16S rDNA
Incorporació de substàncies ubiqüitinades en els wasteosomes (corpora amylacea) del cervell humà
(2025-06) Rodríguez Barrubés, Maria; Valle i Macià, Jaume del; Riba Baqués, Marta; Vilaplana i Hortensi, Jordi
Els wasteosomes, també coneguts com a cossos amilacis, són estructures esfèriques intracel·lulars que es formen principalment als astròcits del cervell humà. Estan constituïts per una matriu de poliglucosà que encapsula proteïnes i altres substàncies de rebuig, i es consideren part d’un sistema de neteja cerebral amb un possible paper neuroprotector. La presència de la proteïna p62 als wasteosomes suggereix que podrien incorporar i retenir substàncies ubiqüitinades, però aquest aspecte encara no s’ha demostrat. Aquest treball té com a objectiu demostrar que els wasteosomes són capaços de captar i retenir substàncies ubiqüitinades. Per assolir aquest propòsit, s’han realitzat assajos d’immunofluorescència sobre talls d’hipocamp humà, amb l’objectiu d’estudiar si la monoubiquïtina i la tetraubiqüitina marcades amb fluorescència s’incorporen in vitro als wasteosomes. Paral·lelament, s’ha estudiat la col·localització d’aquestes formes d’ubiqüitina amb la proteïna p62, utilitzant el mateix mètode de marcatge fluorescent. Els resultats obtinguts mostren la incorporació de la ubiqüitina fluorescent en els wasteosomes i la seva col·localització amb la proteïna p62 i, per tant, confirmen la hipòtesi inicial: els wasteosomes són capaços de captar substàncies ubiqüitinades. Aquesta capacitat es manifesta principalment a la regió perifèrica dels cossos i amb una cinètica similar per ambdues formes d’ubiqüitina. Aquestes troballes reforcen la idea que els wasteosomes poden actuar com a mecanisme alternatiu per a l’eliminació de residus proteics, especialment en condicions en què els sistemes convencionals són disfuncionals. L’aportació més rellevant del treball és la demostració experimental d’aquesta funció activa en un context humà, i l’obertura a noves línies d’investigació en l’àmbit de les malalties neurodegeneratives. Paraules clau: wasteosomes, neteja cerebral, paper neuroprotector, ubiqüitina, proteïna p62, immunofluorescència.
Model priònic de S. Cerevisiae per a l’estudi de l’agregació proteica en malalties amiloides
(2025-07) Patiño Menendez, David; Espargaró Colomé, Alba
Model priònic de S. Cerevisiae per a l’estudi de l’agregació proteica en malalties amiloides Les malalties amiloides tal com l'Alzheimer actualment suposen un gran problema sanitari. La falta de fàrmacs eficaços genera la necessitat urgent de noves estratègies terapèutiques. L'objectiu principal del treball ha estat utilitzar la proteïna priònica Sup35p de Saccharomyces cerevisiae com a una eina per identificar el potencial inhibidor de l'agregació amiloide de diferents compostos. Aquest model es basa en com la proteïna Sup35p pot adoptar diferents fenotips, [psi-] i [PSI+], en funció de si es troba en la forma soluble o agregada, respectivament. A més, s'ha utilitzat una soca modificada per expressar el pèptid amiloide Aβ42. Per diferenciar les soques i comprovar si s’ha produït la reversió del fenotip, s’han fet servir mètodes visuals i de creixement en medis selectius. Els resultats han mostrat com es poden distingir clarament les soques mitjançant aquests mètodes, així com la reversió eficaç del fenotip per part de la guanidina, un compost conegut per la seva activitat antipriònica. No obstant això, els compostos analitzats amb activitat antiamiloide prèviament descrita (DP128, quercetina i apigenina) no han mostrat la capacitat de revertir el fenotip priònic en aquest sistema. Tot i això, el sistema proposat representa una eina prometedora per la recerca de nous fàrmacs contra les malalties amiloides, oferint un cribratge inicial senzill, econòmic i ràpid per compostos amb potencial inhibitori de l'agregació. Per tant, se suggereix la necessitat de continuar amb l’optimització del mètode, així com d’ampliar l’estudi i ajustar les condicions experimentals per tal de validar-ne plenament la seva utilitat. Paraules clau: Sup35p, antiamiloide, [PSI⁺], Aβ42
La importància farmacològica dels receptors imidazolínics i dels seus lligands
(2025-06) Muixi Feliu, Joel; Escolano Mirón, Carmen
En el context actual, on es requereix fomentar la investigació de noves dianes terapèutiques, es presenten els receptors imidazolínics (IR). Objectius: Realitzar una cerca bibliogràfica sobre els IR per determinar la seva importància en farmacologia i del desenvolupament de lligands selectius d’aquests receptors. Metodologia: Per a l’obtenció de la bibliografia s’ha emprat la base de dades SciFinder i, durant la part experimental, s’han utilitzat tècniques de laboratori per a la síntesi i la caracterització dels compostos. Resultats i discussió: Els IR són una família heterogènia formada per tres subtipus de receptors, que es troben implicats en diferents patologies: els receptors imidazolínics I1 (I1-IR) es relacionen amb el control de la tensió arterial; els I2-IR amb alteracions neurològiques i control del dolor; i finalment, els I3-IR en la secreció d’insulina i el control de la glucèmia. El seu estudi es basa en l’observació dels efectes fisiològics que provoca la seva activació mitjançant l’ús de lligands. Tant els I1-IR com els I2-IR són els grups més estudiats i disposen d’un nombre major de lligands sintetitzats, en canvi, els I3-IR el nombre de lligands és bastant més baix. En la part experimental del treball, s’ha dut a terme la síntesi de deu derivats d’una nova família d’α-iminofosfonats bicíclics. Conclusió: La cerca realitzada ha permès justificar el gran potencial dels IR i s’ha demostrat la importància del desenvolupament de lligands selectius en el seu estudi. Finalment, gràcies al treball experimental, s’ha establert un protocol sintètic de composts doble α-iminofosfonats bicíclics. Paraules clau: Receptors imidazolínics, receptors α2-adrenèrgics, lligands selectius, α-iminofosfonats bicíclics, doble cicloaddició [3+2].
Intervencions basades en la música per al tractament de la malaltia d'Alzheimer
(2025-07) Llorens Costa, Anna; Moran Badenas, Maria del Carmen
La malaltia d’Alzheimer (MA), la causa més freqüent de demència, és un trastorn neurodegeneratiu que provoca un deteriorament progressiu de les funcions cognitives. Davant les limitacions dels tractaments farmacològics actuals, aquest treball té com a objectiu explorar el potencial terapèutic de les intervencions basades en la música (IBM), concretament de la musicoteràpia (MT) i la medicina musical (MM), com a teràpies complementàries per al tractament d’aquesta malaltia. La metodologia emprada s’ha basat en una revisió bibliogràfica de la literatura científica recent. Per tal d’aportar una visió més aplicada i contextualitzada, aquesta revisió ha estat complementada amb l’observació directa d’una sessió de MT en un centre residencial i amb entrevistes a professionals del sector. Els resultats mostren que les IBM poden tenir un impacte positiu significatiu sobre l’estat cognitiu, emocional, conductual i social de les persones amb MA, amb una incidència mínima d’efectes adversos. Els beneficis més consistents s’observen en l’àmbit neuropsicològic, amb reduccions notables en símptomes com l’ansietat, la depressió i l’agitació. Les conclusions destaquen que, malgrat els resultats prometedors, actualment existeix una manca significativa d’estandardització terminològica i metodològica, així com una limitada disponibilitat d’estudis amb un alt nivell d’evidència. En aquest sentit, es posa en manifest la necessitat d’impulsar investigacions més rigoroses, amb metodologies estandarditzades i un major nombre de participants, que permetin avaluar amb major precisió el potencial, l’eficàcia i la viabilitat clínica d’aquestes intervencions. Paraules clau: Malaltia d’Alzheimer, Música, Intervencions Basades en la Música, Musicoteràpia, Medicina Musical
Synthesis of visible light photoswitchable antibiotics as a tool to combat resistance
(2025-06) Del Cuerpo López, Paula; Just Baringo, Xavier
The appearance and rise of antibiotic resistance is a public health concern that will lead to increasing pressure on the world’s healthcare systems. Previously treatable infections are set to become one of the major causes of mortality worldwide due to the development of resistance. New drugs as well as new strategies are needed to combat this situation; in this context, modulation of antibiotic activity is a useful tool to prevent the rise of further resistance. Photopharmacology allows spatiotemporal control of antibiotic activity through light and is an attractive area of research in the development of new antibiotic strategies. Photocontrolled antibiotics could be released into the environment inactivated after acting on the body, removing evolutionary pressure on microorganisms and decreasing the rise of resistance. One such photoswitchable class of molecules are azobenzenes. Most azobenzenes isomerize under UV light, hostile to life, and while reports of harmless, red-shifted tetra-ortho-methoxy-azobenzenes exist since 2011, their use was limited due to low yields and harsh reaction conditions used to prepare them. More efficient and versatile synthetic pathways to prepare tetra-ortho-methoxy-azobenzenes were developed recently. This opened up new synthetic and application possibilities for this family of compounds, such as their use in solid phase peptide synthesis as amino-acid analogues. A library of photoswitchable analogues of the antibiotic peptide Tyrocidine A that incorporate a tetra-ortho-methoxy-azobenzene amino-acid was prepared and purified, verifying its compatibility with conventional SPPS methods. In the future, it could be used to test and study isomerization under red light and in vitro biological activity. Key concepts: photopharmacology, azobenzenes, solid phase peptide synthesis
Phytotherapy as strategy to mitigate the toxicity of chemotherapy in breast cancer
(2025-06) Benito Caballero, Gisela; Ruiz de Porras, Vicenç
This Final Degree Project explores the toxicity associated with chemotherapy in breast cancer, with particular focus on the molecular mechanisms behind adverse effects and the potential of pharmacogenetics and phytotherapy to mitigate them without compromising antitumor efficacy. A comprehensive literature review was conducted to analyse the systemic toxicity of commonly used chemotherapeutic agents—such as anthracyclines, taxanes, cyclophosphamide, fluorouracil, platinum compounds, and cyclosporines—and the underlying mechanisms, including oxidative stress, inflammation, and mitochondrial dysfunction. The findings support the therapeutic potential of phytochemicals like Platycodon grandiflorum, curcumin, kaempferol, and β-elemene to reduce chemotherapy-induced toxicity through antioxidant, anti-inflammatory, and pro-apoptotic actions. Furthermore, pharmacogenetic markers in genes such as RARG, SLC28A3, and CYP2C8 show promise in predicting individual susceptibility to adverse effects and in guiding personalised treatment. The study concludes that integrating pharmacogenomics and phytotherapy into clinical oncology could enhance treatment adherence and patient quality of life. It emphasises the need for translational research and clinical validation to support a more predictive, preventive, and personalised therapeutic model. Keywords: breast cancer, chemotherapy toxicity, pharmacogenomics, phytotherapy, natural compounds.
Bisphenols, PCBs, Parabens, and Dioxins: The Silent Threat of Endocrine Disruptors in Breast Cancer
(2025-04) Sánchez-Ocaña Paz, Marina; Ruiz de Porras, Vicenç
Bisphenols, PCBs, Parabens, and Dioxins: The Silent Threat of Endocrine Disruptors in Breast Cancer This study investigates the potential role of endocrine disrupting chemicals (EDCs) in breast cancer development and progression. The primary objective is to analyse how bisphenols, polychlorinated biphenyls (PCBs), parabens, and dioxins contribute to oncogenic processes by disrupting hormonal balance, altering gene expression, and modifying the tumour microenvironment. Specifically, this review aims to identify key exposure pathways, elucidate molecular mechanisms of action, and evaluate their public health implications. To achieve this, a comprehensive literature review was conducted using peer-reviewed scientific databases, focusing on studies published from 2019 onward. The findings reveal that BPA promotes cell proliferation, migration, epigenetic alterations, and immune suppression, accelerating tumour progression. PCBs influence gene expression and cellular metabolism, but their correlation with breast cancer remains inconclusive. Parabens exhibit estrogenic activity, increasing oxidative stress and tumour growth, while dioxins contribute to metastasis, inflammation, and therapy resistance. Epidemiological studies suggest that high exposure levels-mainly through diet, environmental contamination, and personal care products-are associated with increased breast cancer risk. In conclusion, EDCs play a significant role in breast cancer, although further research is needed to address existing knowledge gaps. Moreover, stronger regulatory preventive measures should be reinforced to minimize exposure and mitigate associated health risks. Moreover, raising public awareness and promoting the development of safer alternatives are crucial steps in reducing the impact of these chemicals on human health. Key words: Endocrine disrupting chemicals, breast cancer, bisphenols, polychlorinated biphenyls, parabens, dioxins
Applicability of the comet assay in hacat cells for the evaluation of photogenotoxicity
(2025-04-09) Pous Vinyals, Laura; Teixidó Condomines, Elisabet
The establishment of protocols to ensure the safety of pharmaceuticals and cosmetics is becoming increasingly important. Regulatory authorities require the evaluation of their phototoxic potential and, consequently, their photogenotoxicity. This study aimed to validate the comet assay as a reliable method for assessing photogenotoxicity of chemical compounds in human keratinocytes (HaCaT). It focused on analyzing sodium dodecyl sulfate (SDS) and benzophenone-3 (BZ) as negative and positive controls, respectively. The cells were incubated with the test chemicals for 1 hour, followed by irradiation with 4 J/cm² UVA for the designated time. Cell viability was measured using LDH assays, and a comet assay was performed immediately after irradiation at non-cytotoxic concentrations of the compounds. Methyl methanesulfonate (MMS) was used as a positive control for the comet assay. SDS was classified as non-phototoxic and non-photogenotoxic. In contrast, BZ was classified as phototoxic in the 24-hour MTT assay and photogenotoxic in the comet assay. The MTT assay proved to be more sensitive than the LDH assay in assessing photocytotoxicity. The comet assay conducted immediately after irradiation was determined to be the more effective for accurately evaluating DNA damage. It was concluded that a 24-hour time interval post-irradiation is not optimal, as it allows the activation of cellular repair mechanisms. Overall, the comet assay shows promise as a reliable tool for detecting photogenotoxic substances. However, to reduce variability and improve robustness, further assays are needed. This study highlights the importance of integrating additional assays to fully assess the significance of photosafety. Key words: Phototoxicity, photogenotoxocity, in vitro, HaCat, comet assay
Alteracions del cicle menstrual i síndrome de deficiència energètica relativa en l'esport en atletes femenines
(2025-04) Freixa Valls, Marina; Meroño, Tomás
Les alteracions del cicle menstrual són una problemàtica prevalent entre les dones esportistes, especialment en aquelles que practiquen disciplines de resistència o esports amb un elevat component estètic. Aquest treball té com a objectiu caracteritzar les alteracions menstruals associades a la pràctica esportiva i examinar el paper de la dieta en la seva prevenció i tractament. Per fer-ho, s’ha dut a terme una cerca bibliogràfica i una enquesta a dones esportistes de Catalunya. L’alteració més evident en aquesta població és l’amenorrea, amb una prevalença estimada del 30% segons la literatura, tot i que varia significativament en funció de la intensitat de l’entrenament. Segons la literatura científica, la planificació adequada de la dieta i la reducció de la càrrega d’entrenament poden ser suficients per restaurar el cicle menstrual. En l’enquesta realitzada, de 103 esportistes, l’amenorrea es presentava en el 28,1% d’elles. A més, les dones que practicaven esports de resistència mostraven una prevalença més elevada d’alteracions menstruals. En conclusió, l’augment de la ingesta calòrica diària i la necessitat d’un abordatge multidisciplinari són essencials per afrontar aquesta condició altament prevalent, i per garantir una pràctica esportiva saludable. Paraules clau: dona esportista, amenorrea, activitat física, esport de resistència, cicle menstrual , REDs.
Retrovirus y cáncer: revisión comparativa entre el HTLV-1 y el VIH-1
(2025-04) Cuchí Sanz, Esther; Fernández Cassi, Xavier
Telmisartan 40mg tablets
(2025-04) Mahairy, Aila; Da Silva Andrade, Fernanda Raquel
Hypertension, commonly known as high blood pressure, is a major global health concern and one of the leading risk factors for cardiovascular diseases and chronic kidney disease. It affects more than one billion people worldwide, and its prevalence is increasing due to factors such as aging populations, sedentary lifestyles, unhealthy diets, and obesity. Hypertension is a chronic condition in which the force of blood against the walls of the arteries remains consistently high, placing excessive strain on the cardiovascular system. Blood pressure is determined by the amount of blood the heart pumps and the resistance of the arteries to blood flow. When this balance is disrupted - due to factors such as increased vascular resistance, excessive sodium retention, or overactivation of the renin-angiotensin-aldosterone system - blood pressure rises and, if left untreated, can lead to severe complications, including damage to vital organs such as the heart, kidneys, and brain. Chronic hypertension contributes to the thickening and stiffening of arterial walls, reducing their elasticity and increasing the risk of atherosclerosis, a condition that can further lead to ischemic events such as heart attacks and strokes. In addition, high blood pressure can overwork the heart, leading to left ventricular hypertrophy and, eventually, heart failure. In the kidneys, sustained hypertension can impair filtration, leading to chronic kidney disease and, in severe cases, kidney failure. Furthermore, hypertension is closely linked to cognitive decline and vascular dementia due to its effects on cerebral blood flow. Managing blood pressure effectively is essential to reducing the risk of these life-threatening conditions
Posem llum a l'endometriosi
(2024-06) Saula Masnou, Queralt; Grases Pintó, Blanca
L’endometriosi és una malaltia ginecològica en la qual apareix teixit endometrial en localitzacions anòmales, aquest fet genera un ambient inflamatori tant dins com fora de l’úter que provoca dolors pelvians molt intensos durant la menstruació. En aquest treball es presenta la fisiopatologia, el diagnòstic, el tractament i el pronòstic de l’endometriosi per tal d’entendre la malaltia en profunditat i analitzar el perquè el seu període diagnòstic es pot allargar uns 10 anys. Per fer-ho s’ha dut a terme una recerca bibliogràfica d’articles científics, una enquesta per determinar el grau de coneixement de les persones menstruants sobre la menstruació i les seves alteracions, i una entrevista a una ginecòloga especialista per conèixer l’endometriosi des d’una perspectiva mèdica actualitzada. L’endometriosi és una malaltia crònica d’etiologia desconeguda i sense tractament curatiu. Existeixen diferents graus i tipologies de l’endometriosi, depenent del cas és capaç d’afectar la fertilitat de les pacients, a més de tenir un impacte en la seva sexualitat i el seu estil de vida en general. Aquest estudi conclou que per tal que l’endometriosi deixi de ser una malaltia infradiagnosticada cal més recerca científica centrada en la seva etiologia i fisiopatologia, divulgació a la població general sobre què és i com es presenta la malaltia i polítiques sociosanitàries que accelerin el procés diagnòstic i millorin l’atenció mèdica de les pacients. Paraules clau: endometriosi, menstruació, diagnòstic, ginecòleg, divulgació.
Synthesis of red-shifted azobenzene amino acids for solid phase peptide synthesis
(2024-06) Sánchez Amoròs, César; Just Baringo, Xavier
Una de les majors preocupacions globals de la salut actuals, és l’aparició i augment de resistències antimicrobianes, on podrien arribar a superar altres causes principals de mortalitat com el càncer o els accidents de trànsit en els pròxims anys. Les bactèries estan adquirint aquestes resistències principalment degut a l’ús inadequat i excessiu d’antibiòtics, per la qual cosa la urgència de desenvolupar noves estratègies per superar les resistències, com la fotofarmacologia, és una necessitat. La fotofarmacologia ofereix un enfocament prometedor donant un control precís espaciotemporal sobre l’activitat de les molècules mitjançant la llum. Aquestes, poden ser inactivades amb l’exposició a la llum un cop alliberades al medi ambient, reduint el seu impacte i les possibilitats d’aparició de resistències. Per aconseguir-ho, grups fotocommutables són afegits a les molècules biològicament actives. No obstant, la isomerització dels fotocommutables actuals té lloc en el rang UV de l’espectre electromagnètic, creant preocupacions de seguretat per a aplicacions in vivo. Per això, hi ha una necessitat urgent de nous fotocommutadors que responguin a llum visible. Una possible solució implica l’ús d’azobenzens, molècules fotocommutables l’activitat de les quals es pot regular amb llum visible. Un azobenzè que substituint les seves posicions orto permeti l’ús de llum visible, podria servir per a la síntesi de pèptids en fase sòlida per assemblar un pèptid que pogués utilitzar-se per combatre la resistència antimicrobiana. Conceptes clau: fotofarmacologia, azobenzè, síntesi de pèptids en fase sòlida
L'Èxit sense dreceres. Descripció del dopatge en el ciclisme a partir del cas Armstrong
(2024-06) Estela Riutort, Josep; Navarro Brugal, Gemma
El dopatge en el món esportiu no és un tema recent. Des de temps antics, s'han utilitzat diversos remeis per millorar el rendiment esportiu, fins al punt que aquesta pràctica ha evolucionat i s'ha integrat a la societat. Arrel d'això, es va crear l'Agència Mundial Antidopatge (WADA), que regula el dopatge mitjançant la publicació d'una llista de substàncies i mètodes prohibits. Aquest treball justifica com aquestes substàncies i mètodes poden potenciar el rendiment esportiu, així com els efectes perjudicials per a la salut associats. Per a això, es va dur a terme una recerca bibliogràfica en diverses bases de dades informàtiques i llibres d'interès. Com a exemple real de dopatge, es descriu el cas de Lance Armstrong, exciclista professional que va guanyar set Tours de França consecutius, però que li van ser retirats per la Unió Ciclista Internacional (UCI) després de descobrir-se la veritat. Per endinsar-nos en el tema, es va realitzar una entrevista a Montserrat Núñez, tècnica del laboratori IMIM, que és responsable d'analitzar mostres d’esportistes amb la finalitat de verificar que no hi hagi cap alteració, a part de recollir l'opinió de l'agrupació ciclista espanyola sobre el tema. La conclusió principal és que erradicar totalment el dopatge és molt complicat, però entre les possibles solucions per tal de disminuir els casos seria interessant invertir en conscienciar sobre el problema i millorar la sensibilitat dels mètodes de detecció amb un major control continu. Paraules clau: Dopatge, Ciclisme, Lance Armstrong, WADA.
Els danys silenciosos associats als microplàstics en l'espècie humana
(2024-06) Pagès Llobet, Júlia; Guardia Escoté, Laia
Els danys silenciosos associats als microplàstics en l’espècie humana En les últimes dècades, l’ús del plàstic en la nostra societat ha suposat un creixement exponencial gràcies a les seves propietats tan pràctiques pel nostre dia a dia. Malauradament, aquestes característiques també suposen certs desavantatges com la seva gran durabilitat. En conseqüència, la ineficient gestió del seu reciclatge acaba derivant a una acumulació en el medi ambient, on s’anirà degradant lentament amb els anys. D’aquí s’originen els microplàstics. Deixant de banda les conseqüències negatives en el medi ambient, també cal fer èmfasi amb els impactes destacables que desencadenen en l’ésser humà per la seva constant exposició. En aquest projecte, s’ha realitzat una recerca exhaustiva bibliogràfica de diversos articles científics per comprovar quins sistemes dels rosegadors queden més afectats. Sorprenentment, l’afectació és bastant generalitzada i multifactorial, afectant a tots els sistemes. El més afectat és el sistema digestiu, possiblement per la seva exposició tan directa i l’augment de plàstics en l’interior dels aliments que ingerim. No obstant això, avui dia es considera una recerca considerablement complicada, ja que presenta moltes limitacions i incerteses en les seves investigacions, generant buits científics. Per aquest motiu, aquest treball aporta una visió general sobre què són els microplàstics i la seva gran exposició en els éssers vius, a més de comprendre el gran impacte que poden ocasionar al cos humà. Així mateix, de donar veu a la gran magnitud i perillositat que suposa i fomentar a realitzar futures investigacions. Paraules clau: microplàstics, risc sanitari, rosegadors, toxicitat, ecotoxicitat
Nou tractament per a la síndrome de l'ovari poliquístic a partir del reposicionament dels fàrmacs espironolactona, pioglitazona i metformina
(2024-06) Viñas Riera, Ona; Barroso Fernández, Emma
La Síndrome de l'Ovari Poliquístic (SOP), també coneguda com a hiperandrogenisme ovàric, és el trastorn endocrí-metabòlic més freqüent entre dones en edat reproductiva amb una prevalença que oscil·la entre el 10% i el 13%. Tot i això, encara no es disposa d’un tractament específic aprovat per aquesta indicació. Actualment, el tractament utilitzat són els anticonceptius orals, entre altres, però aquests no reverteixen la fisiopatologia subjacent de la SOP, sinó que només alleugen els símptomes clau com la irregularitat menstrual o l’hirsutisme. Diversos estudis preliminars han aportat nous coneixements sobre la patogènesi de la SOP, dirigint la recerca cap al desenvolupament de nous tractaments específics a nivell metabòlic per abordar l’arrel del problema. L’objectiu principal del tractament és reduir l’excés de greix hepato-visceral, considerat la causa principal, per així normalitzar tot el fenotip de la SOP, i consisteix en la combinació de tres fàrmacs a dosis baixes (espironolactona [SPI-50 mg] + pioglitazona [PIO-7,5 mg] + metformina [MET-850 mg]). En aquest treball es du a terme una revisió bibliogràfica de les teràpies actuals per a la SOP i es descriu la recerca que s’està duent a terme en l’àmbit europeu, amb la participació de l’Hospital de Sant Joan de déu de Barcelona i l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. Es tracta d’un estudi anomenat SPIOMET4HEALTH que consisteix en un assaig clínic en fase II que té com a objectiu avaluar l’eficàcia, la tolerabilitat i la seguretat dels fàrmacs mencionats, en un únic comprimit (SPIOMET) i en una població més àmplia. Segons aquesta revisió, els beneficis del tractament dirigit a l’arrel del problema metabòlic semblen ser prometedors. A llarg termini, això podria permetre el desenvolupament de medicaments específics per a aquesta síndrome, tant per tractar els símptomes com pels desordres metabòlics.
Efecte de l'ús d'antibiòtics en la microbiota intestinal dels nadons
(2024-06) Menéndez Rojo, Natalia; Picart, Pere
Els nadons presenten una elevada susceptibilitat a les infeccions bacterianes a causa de la immaduresa del seu sistema immune, resultant en una elevada prescripció d'antibiòtics i posicionant-los com els medicaments més prescrits en pediatria. La microbiota intestinal és un ecosistema que posseeix un paper rellevant en la fisiologia digestiva a causa de les relacions simbiòtiques que s’estableixen entre els microorganismes i l’ésser humà. La composició d’aquesta microbiota pot veure’s influenciada per factors ambientals i factors condicionants, entre els quals destaquen el naixement per cesària, la implementació de l'alimentació artificial (allunyada de la lactància materna) i l'administració d'antibiòtics. L’ús antibiòtic d’ampli espectre en etapes primerenques de vida pot afectar en gran proporció a la comunitat bacteriana intestinal del nadó, provocant diverses alteracions en el patró inicial d'establiment. S’observa una reducció en l’abundància de Bifidobacterium, Escherichia, Staphylococcus i Bacteroides, i un augment d’espècies com Klebsiella i Enterococcus. L'impacte més notable en relació amb la composició de la comunitat microbiana s’observa amb l'ús d'amoxicil·lina més cefotaxima, confirmant que no tots els règims d’antibiòtics posseeixen la mateixa toxicitat. Aquestes alteracions en la colonització microbiana poden afectar a la maduració immune, provocant desregulacions a nivell metabòlic i immunològic. S’ha corroborat una relació entre l’ús d’antibiòtic en edats primerenques i malalties com l’asma, al·lèrgia i obesitat. No obstant això, no s’ha arribat a una conclusió clara respecte a la diabetis.
Farmacologia dels pèptids i esteroides en la millora del rendiment esportiu
(2024-06) Gallardo del Castillo, Raquel; Alegret i Jordà, Marta
Aquest treball té com a objectiu conèixer el mecanisme d’acció de substàncies amb estructura esteroidal i peptídica usualment utilitzades en dopatge esportiu, així com els seus efectes adversos i mètodes de detecció. També s’ha estudiat l’efecte de diversos suplements alimentaris consumits per esportistes, i si suposen algun risc per a la salut. Com a resultat de la recerca bibliogràfica sobre les característiques, l’ús terapèutic i/o indegut, i els efectes perjudicials de cada substància, s’ha arribat a diverses conclusions. L’ús d’esteroides androgènics anabolitzants (EAA), d’hormona del creixement (GH) i d’eritropoetina (EPO) es duu a terme a dosis suprafisiològiques per augmentar respectivament els efectes anabòlics, estimulants del creixement i potenciadors de l’oxigenació que posseeixen a dosis terapèutiques. Les conseqüències són desequilibris hormonals, afectacions cardiovasculars i hematològiques, i trastorns metabòlics. En canvi, l’ús de suplements de proteïna, creatina, glutamina i aminoàcids de cadena ramificada (BCAA) han demostrat ser beneficiosos sobre el rendiment i la recuperació, i en persones sanes i esportistes demostren ser segurs. Paraules clau: dopatge, esteroides anabolitzants, hormona del creixement, eritropoetina, suplements, pèptids, proteïna, rendiment esportiu, suplements esportius.
Incidència en pràctica real dels efectes adversos de retinoides manifestades en registres d'analítiques
(2024-06) Ferrús Martínez, Anna; Boix Montañés, Antonio de Pádua
Els retinoides són fàrmacs àmpliament utilitzats en dermatologia, però la seva aplicació no està exempta d’efectes adversos que poden limitar la seva eficiència. Objectius: Detectar alteracions analítiques en el seguiment de pacients tractats amb acitretina o isotretinoïna. Contribuir al desenvolupament d'estratègies més precises i proactives en la gestió de la seguretat dels retinoides. Mètodes: Aquest treball ha consistit en una primera part de cerca bibliogràfica, en la que s’han consultat diversos estudis i articles científics així com altres fonts oficials com ara la “Agencia española de medicamentos y productos sanitarios” (AEMPS) o el “Ministerio de Sanidad”. La segona part del treball ha consistit en un estudi observacional, en el que s’han analitzat diverses analítiques de pacients tractats amb acitretina i isotretinoïna. Resultats: No existeix una pauta que defineixi cada quan s’han de realitzar analítiques en pacients tractats amb retinoides. No tots els pacients de la població d’estudi comptaven amb el mateix nombre d’analítiques. Les alteracions hepàtiques detectades van ser mínimes, mentre que les lipídiques i renals van ser les més significatives. Conclusions: La detecció d'efectes adversos durant els primers dos mesos és clau per ajustar la dosi o suprimir el tractament. En pacients sans, no són necessàries analítiques mensuals. És suficient amb una analítica al segon mes de tractament i una altra als sis mesos. La detecció d’alteracions analítiques és útil per al seguiment farmacoterapèutic, però no sempre podem afirmar que es tracti d’una reacció adversa al fàrmac ja que, molt sovint, es pot tractar de reaccions iatrogèniques. Paraules clau: Retinoïdes, acitretina, isotretinoïna, analítica, reaccions adverses, iatrogènia.

El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

Examinar

Enviaments recents