Nou tractament per a la síndrome de l'ovari poliquístic a partir del reposicionament dels fàrmacs espironolactona, pioglitazona i metformina

Abstract

La Síndrome de l'Ovari Poliquístic (SOP), també coneguda com a hiperandrogenisme ovàric, és el trastorn endocrí-metabòlic més freqüent entre dones en edat reproductiva amb una prevalença que oscil·la entre el 10% i el 13%. Tot i això, encara no es disposa d’un tractament específic aprovat per aquesta indicació. Actualment, el tractament utilitzat són els anticonceptius orals, entre altres, però aquests no reverteixen la fisiopatologia subjacent de la SOP, sinó que només alleugen els símptomes clau com la irregularitat menstrual o l’hirsutisme. Diversos estudis preliminars han aportat nous coneixements sobre la patogènesi de la SOP, dirigint la recerca cap al desenvolupament de nous tractaments específics a nivell metabòlic per abordar l’arrel del problema. L’objectiu principal del tractament és reduir l’excés de greix hepato-visceral, considerat la causa principal, per així normalitzar tot el fenotip de la SOP, i consisteix en la combinació de tres fàrmacs a dosis baixes (espironolactona [SPI-50 mg] + pioglitazona [PIO-7,5 mg] + metformina [MET-850 mg]). En aquest treball es du a terme una revisió bibliogràfica de les teràpies actuals per a la SOP i es descriu la recerca que s’està duent a terme en l’àmbit europeu, amb la participació de l’Hospital de Sant Joan de déu de Barcelona i l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. Es tracta d’un estudi anomenat SPIOMET4HEALTH que consisteix en un assaig clínic en fase II que té com a objectiu avaluar l’eficàcia, la tolerabilitat i la seguretat dels fàrmacs mencionats, en un únic comprimit (SPIOMET) i en una població més àmplia. Segons aquesta revisió, els beneficis del tractament dirigit a l’arrel del problema metabòlic semblen ser prometedors. A llarg termini, això podria permetre el desenvolupament de medicaments específics per a aquesta síndrome, tant per tractar els símptomes com pels desordres metabòlics.