Les veus oblidades del pont de la mar blava: una proposta educativa a través dels objectes del Museu d’Arqueologia de Catalunya

Abstract

La didàctica de l’objecte és una metodologia educativa que es basa en les teories ja iniciades per Maria Montessori i Ovide Decroly en referència els objectes; els objectes són eines molt potents a l’hora d’educar, ja que són testimonis directes del passat que ens permeten connectar amb els nostres avantpassats i generar una multitud de continguts entorn d’ell. Gràcies al vincle que es genera de manera directa entre l’usuari i l’objecte, es garanteix un aprenentatge molt enriquidor, senzill i dinàmic, potenciant positivament l’adquisició de coneixements per part de les conclusions del mateix alumnat. Donat que els objectes no poden ensenyar per ells mateixos, aquests poden ser una font directa per a crear discursos totalment diferents dels que presenten les aules educatives en base a la història. D’aquesta manera, cal fer èmfasi a col·lectius que han estat silenciats o menys estudiats al llarg de la història. És a través d’aquesta premissa que els objectes ens ajudaran a descobrir les identitats menys estudiades dels nostres avantpassats i fins ara invisibilitzades per les narratives oficials. Per aquest motiu s’ha dissenyat una proposta educativa amb col·laboració amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya dirigida al cicle d’educació primària. La proposta, anomenada “Les Veus Oblidades del Pont de la Mar Blava”, fa referència a tots aquells col·lectius menys estudiats de l’antiga Grècia. A través d’aquesta activitat, els alumnes hauran d’interactuar amb objectes de la col·lecció del Museu d’Arqueologia de Catalunya que pertanyen a cinc personatges diferents. Serà a través del vincle que es crea entre els objectes i l’alumnat que aquest aconseguirà adquirir uns coneixements enriquidors en relació a noves perspectives en l’àmbit d’història.