Què fem i què pensem avui pot ajudar-nos a tenir una idea brillant en el futur

Abstract

En la immensa majoria d’estudis que es fan per entendre com els externs i interns influeixen en la plasticitat neuronal, s’analitza el cervell de persones voluntàries en un moment donat o durant un període breu de temps mentre fan algun tipus d’activitat o immediatament després de fer-la. S’acostumen a fer servir tècniques no invasives que reflecteixen l’activitat cerebral, com la ressonància magnètica funcional. Aquests estudis, que s’anomenen transversals, permeten avaluar de forma estadística els canvis que s’observen. També es fan estudis longitudinals, en els quals se segueix un nombre més reduït de voluntaris durant un cert període de temps, normalment escanejant l’activitat cerebral en alguns moments concrets, atesa la dificultat que implica analitzar un excés de dades. Malgrat la utilitat indiscutible que tenen, aquests estudis presenten una limitació: no permeten analitzar canvis en la plasticitat neuronal a llarg termini, o veure com un fet succeït, per exemple, avui, pot continuar condicionant aquesta plasticitat d’aquí a, posem per cas, dues setmanes. Això és el que han fet la neurocientífica i analista de dades Ana María Triana i el seu equip en diverses universitats i centres de recerca finesos. Segons han publicat a <em>Plos Biology</em>, han seguit constantment l’activitat mental d’una única persona durant 133 dies consecutius, la qual cosa els ha permès veure que moltes de les experiències que tenim continuen condicionant aspectes concrets de la plasticitat neuronal, com l’atenció i la memòria, fins quinze dies després d’haver-se produït. Dit d’una altra manera, què fem o què pensem avui pot ser l’origen d’una idea brillant que tindrem d’aquí a dues setmanes.