Insaculacions de notaris a les bosses dels càrrecs de govern de la ciutat de Barcelona (1626-1713)

Abstract

Ferran 11, fins al 1490, pel que fa al govern de Barcelona, va seguir una política fidel a la composició municipal sorgida entre el dia del «gran colp de buscaris» (30 de novembre de 1453) i el dia de la constitució de la conselleria de 1455 (1 de març). Aquest trasbals municipal havia d'incidir sobre els notaris, majoritàriament buscaires, que, segons el sistema estamental municipal, formaven part de la mà menor en la categoria d'artistes, però sense possibilitats d'arribar a ser consellers. No sempre havia estat ben bé així. Carme Batlle, en els seus estudis sobre l'intent de reforma municipal de Pere el Ceremoniós de 1386, amb tantes similituds i paral·lelismes amb la de 1453-1454, explica que, en el regnat del Ceremoniós, la pesta de 1348 havia obligat a fer reajustaments en el sistema municipal i en aquests reajustaments els notaris havien perdut unes posicions que, anteriorment, havien estat més distingides.