Articles publicats en revistes (Història i Arqueologia)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/15831

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 1826

La ciudad es nuestra. La dimensione comunale della Transizione spagnola alla democrazia
(Carocci Editore, 2025-11-10) Lo Cascio, Paola
This article analyzes the municipal dimension of the Spanish Transition to Democracy, an aspect that only in recent decades has been visited more thoroughly by historiography. Since the mid-1990s and especially in the new millennium, the importance of the local political sphere in the more general dynamics of political change from dictatorship to democracy has been recognized. Spanish cities, particularly metropolitan areas, were, in fact, a decisive setting for the conflict between dictatorship and opposition since the mid-1960s. In this context, neighborhood committees (set up in 1964) represented a very powerful driving force in the process of erosion of Francoism. They politicized the struggles for essential services and acted as real “schools of democracy”, forming a new municipal ruling class, especially of leftist opposition parties. The first democratic municipal elections, held on April 3, 1979, marked a clear victory for the oppositions in the majority of large cities. The new governing majorities–often articulated by leftist and nationalist forces–inaugurated policies of strong discontinuity with the dictatorship in such important concrete areas as public services and urbanism but also in such symbolic dimensions as toponymy. This process represented the first experiment in political alternation in the very young Spanish democracy.
Deciphering the diet of the Iberian lynx: Insights from taphonomic analysis of Pleistocene coprolites
(Elsevier B.V., 2025-10-01) Rufà, Anna; Sanz Borras, Montserrat; Daura Luján, Joan
Pleistocene deposits often result from multiple and overlapping contributions. Carnivores play a significant role as bone accumulators in archaeological sites, but identifying the specific agent responsible for a particular accumulation can be challenging. Referential studies provide valuable insights into bone accumulation patterns, but they are based on modern collections and often fail to account for taphonomic biases associated with site formation processes. Here, we present, for the first time, a taphonomic study focused on fossilised Pleistocene Iberian lynx coprolites within the European context. The assemblage, dated to ca. 33 ky B.P., was recovered from layer III of Cova del Gegant, a site identified as a lynx den likely used for rearing cubs. This study is based on previous research at the site and analyses bone remains consumed by the Iberian lynx (Lynx pardinus), recovered from coprolites, to investigate their role in archaeological contexts. The findings are consistent with other lynx accumulations documented in literature, particularly regarding leporid remains. The anatomical proportions in this assemblage are more balanced than other types of accumulations, with a higher representation of cranial elements. Digestive damage is predominant, affecting most bones, especially at moderate and strong degrees. These results enhance our understanding of archaeological accumulation processes and highlight the role of lynxes as bone accumulators. The archaeological evidence from the site indicates that the Iberian lynx inhabited environments and climates that differ significantly from those currently observed. However, the present study suggests that its diet remained relatively consistent with that of contemporary Iberian populations.
Els Herp de Manresa, una saga de negociants i fabricants en els orígens de la Catalunya industrial (1800-1859)
(Col·legi de Notaris de Catalunya, 2004) Solà i Parera, Àngels
L'objectiu d'aquest treball és presentar els resultats d'una recerca que, a partir de l'estudi d'un cas, permeti tractar dues de les qüestions menystingudes referents a la industrialització cotonera catalana apuntades en els paràgrafs anteriors, és a dir, a la manca de biografies empresarials i de treballs sobre el desenvolupament tècnic de la maquinària tèxtil i de la utilització de l'energia hidràulica. L'exemple estudiat, el dels bagencs Herp i els seus socis, presenta la particularitat que alguns dels seus membres van intervenir diverses vegades en activitats tèxtils, entre 1815 i 1859, en diferents punts de la Catalunya cotonera (Manresa, Súria, Cardona, Navarcles, el Papiol, Martorell i Barcelona) i també en la llanera (Navarcles)
How language affects social cognition and emotional competence in typical and atypical development: a systematic review
(Royal College of Speech & Language Therapists, 2024-03-15) Grau-Husarikova, Elena; Sánchez Pedroche, Alberto; Mumbardó Adam, Cristina; Sanz-Torrent, Mònica
Background: The ability to understand the mental state of others (social cognition), as well as language, is crucial for children to have good social adaptation. Social cognition (SC) has been shown to be a hierarchical model of three factors (Cognitive, intermediate and affective SC) interrelated with linguistic processes. Children on the autism spectrum and children with developmental language disorder (DLD) or social communication disorder (SCD) manifest language and SC difficulties, albeit in different ways. Aims: This systematic review aims to find how language and SC interact with each other and identify linguistic and socio-affective profiles in the target population. Methods: About 1593 articles were systematically reviewed according to the Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses guide in November 2022, obtaining, through inclusion/exclusion criteria, a total of 38 articles for qualitative assessment. The majority of them were on autism (26) or DLD (14) and to a lesser extent SCD (3). Main Contribution: Although SC is related to all components of language, SC is strongly related to narrative and morphosyntax and partially related to lexicon. Pragmatics shows a complex relation with SC due to greater sensitivity to other factors such as age or task, and prosody appears to be more related to emotional processes. Besides, autistic, SCD and DLD children showed differences in their language and socio-affective performance. Mainstream DLD children have lower performance in general language, where autistic and SCD children have more linguistic variation and are lower in pragmatic and SC tasks, SCD children being moreassociated with language production difficulties and autistic children with both receptive and productive language.
Lletres de canvi girades des de i contra Barcelona, 1383-1400
(Col·legi de Notaris de Catalunya, 2003) Hernando, Josep
La importància històrica de la lletra de canvi en el préstec a curt termini i com a transferència de cabals és un fet innegable. L'origen de la lletra de canvi, qüestió que ha generat hipotèsis i teories, s'explica si tenim present una constatació i una necessitat: cal tenir present que les mercaderies han de viatjar de manera inevitable i, per tant, hom ha de pagar el cost del transport, però les espècies monetàries o els diners no necessàriament han de ser transportades, és a dir, es pot transferir i, al mateix temps, canviar la moneda a un cost més baix. Més encara, tant més important és la necessitat de disposar de monedes diferents segons els llocs. La distància en I' espai, és a dir, la separació física dels llocs en ambdues operacions (lloc d'emissió i lloc de cobrament) comportava un lapse de temps entre aquestes, cosa que feia de la lletra de canvi un instrument de crèdit, és a dir, es produïa la coexistència d'una operació de canvi i una operació de crèdit. D'altra banda, no es pot oblidar el fet que la utilitat i l'avantatge de disposar de crèdit no era sospitós d'il·licitud si es complien certes condicions: que el pagament final es fes en un altre lloc i en una moneda diferent d'aquella en la qual s'havien rebut els diners, és a dir, que fos una lletra de canvi i gir.
El comerç de teixits a la societat estamental
(Col·legi de Notaris de Catalunya, 1977) Molas Ribalta, Pere, 1942-
La societat estamental es fonamentava en la desigualtat dels homes. Els criteris de naixença i professió delimitaven d'una manera estricta els deures i drets de cadascú, no sols en la vida de treball, sinó en la seva projecció cívica, i fins i tot religiosa. La divisió en braços o estaments -eclesiàstic, nobiliari, reial, és a dir, entre privilegiats i «comuners»-, constituïa la principal línia de classificació. Però dins de l'estat pla, les diferències eren grans: pagesos -de reialenc o de senyoriu- i habitants de les ciutats. I aquests estaven dividits al seu torn en «mans» o esglaons diferents, que responien a una ordenació i una concepció articulada de la societat. Tractarem d'analitzar, a nivell general, un dels punts que palesen els criteris de valoració dels diferentes grups socials: el paper que tenien els comerciants de teixits dins la jerarquia interna del tercer estat.
El senyoriu d'Orpí. Impacte de la primera llei abolicionista (1811) sobre les relacions entre senyors i vassalls
(Col·legi de Notaris de Catalunya, 1978) Torras i Ribé, Josep M. (Josep Maria), 1942-
La problemàtica entorn del règim senyorial, indiscutiblement un dels elemens fonamentals de la nostra història social i econòmica, ha merescut una escassa atendó, i encara les obres fonamentals es refereixen al senyoriu medieva. Quant a la qüestió de l'abolició del règÍm senyorial, ben estudiada a nivell general espanyol, en el cas de Catalunya presenta una manca gairebé absoluta de bibliografia. Amb aquest estudi pretenem contribuir al coneixement del règim senyorial a Catalunya durant el segle XVIII i la primeria del XIX a través d'un cas concret, el del senyoriu del castell i terme d'Orpí, del qual posseïm una documentació gairebé completa, des dels seus inicis en el segle XIII fins a la seva dissolució a mitjan segle XIX. D'aquesta documentació cal destacar, per la seva singularitat, la que fa referència als efectes de la legislació abolicionista dictada per les Corts de Cadis sob.re les relacions entre senyors i vassalls, ja que si bé les conseqüències del canvi legislatiu han estat estudiades a nivell general, manquen monografies que posin al descobert el seu impacte sobre les relacions quotidianes en el si de cada un dels senyorius.
La família del il.luminador de llibres Arnau de la Pena
(Col·legi de Notaris de Catalunya, 1979) Vinyoles, Teresa-Maria, 1942-
Cercant documents per a la nostra tesi a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, vàrem trobar uns documents que feien referència a la vida de l'Arnau de la Pena, il.luminador de llibres d;aquesta ciutat. Un dels protocols era el testament, que si bé sabiem que era conegut no havia estat publicat; l'altra era el testament de la seva muller; finalment trobàrem una colla d'ins- · truments en el mateix manual, molts d'ells amb la mateixa data, (com si aquell dia hagués anat a cal notari per solucionar tots els seus assumptes): hi havia el segon casament de l'Arnau de la Pena, un heretament a favor del seu fill i els capítols matrimonials d'aquest fill, tots ells per a nosaltres eren totalment inèdits.
La desamortizació del Trienni a Barcelona i el seu Pla
(Col·legi de Notaris de Catalunya, 1974) Solà i Parera, Àngels
L'estudi de la desamortització eclesiàstica efectuada durant el Trienni podria, en principi, ésser estudiada a través de diverses fonts documentals. En primer lloc els expedients de venda dels béns desamortitzats que feia Hisenda, i que ara es troben a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Hem trobat tres lligalls d'aquests expedients tot i comprovar que en falten, això ha tret valor a la font que tot i així ens ha estat de gran utilitat.1 Per a completar les dades d'aquesta font hem recorregut a d'altres.
Ballot, la seva gramàtica i altres notes
(Col·legi de Notaris de Catalunya, 1981) Solà, M. Àngels
Hi ha fets i personatges històrics que com més s'intenta aclarir- los més es compliquen i més s'escapen de les mans. Així m'ha passat -i sembla que no solament a mi- amb la figura de Josep Pau Ballot. La lectura de les últimes notes escrites sobre aquest gramàtic fetes per Joan Solàt encara han fet l'embull més gros, Com diu J. Solà en un dels articles esmentats, s'hauria d'investigar l'obra de Ballot i aclarir els anys de publicació i reedició dels seus llibres. Però un historiador no es pot acontentar solament amb això, sinó que s'ha de preguntar per la situació real de la llengua en temps de l'aparició de la Gramàtica de Ballot i tractar d'establir quin ressò tingué la seva publicació i si aconseguí o no el propòsit enunciat en la dedicatòria de l'obra de 1814. Així, crec que actualment els estudis de la Gramàtica de Ballot s'han d'orientar cap a dues vessants.
Producció, inversió i especulació en la gran burgesia barcelonina del s. XIX. El cas dels germans Vidal i Nadal
(Col·legi de Notaris de Catalunya, 1996) Solà i Parera, Àngels
Per tal d'aconseguir una visió global però també prou aprofundida del caràcter de la gran burgesia catalana del segle XIX en el vessant econòmic, no hi ha res millor que conèixer les característiques socioeconòmiques que reuneixen algunes de les diferents variants que conté aquesta classe social. Per fer un bon retrat de conjunt tots els integrants, han de presentar-se nítids en el propi context econòmic i social i, per això, des de fa temps vaig treballant sobre casos particulars, com ho han estat el fabricant d'Osona i comerciant de Barcelona Pere Moret i Ayats i la seva família, els indians Francisco Mi er -procedent de Cantàbria i Mèxic- i Llogari Serra i Vilarmau -en aquest cas manresà i també exresident a Mèxic-, el banquer barceloní Evarist Amús o els seders Vilumara, Miquel Clavé i España, Joan Escuder o Narcís Menard. Cada estudi, no tan sols permet endinsar-nos en les estratègies econòmiques i les relacions familiars de cadascun d'aquests homes, sinó que també ajuden a entendre alguns trets fonamentals del sector econòmic en què intervenen.
La vida privada a l'època gòtica a partir de la documentació matrimonial
(Col·legi de Notaris de Catalunya, 1999) Vinyoles, Teresa-Maria, 1942-
Apropar-nos a la història de la vida privada no és una tasca fàcil. De tota manera, com afirma Flandin, l'accés a la interioritat del subjecte no està tancat sense remei a l'estudi científic. El principal problema que es planteja als historiadors i historiadores de la vida quotidiana és la varietat i parcialitat de la informació i el temor d'acabar fent una història anecdòtica. Però això no succeeix si partim bàsicament de la informació que ens donen els protocols notarials; aquestes fonts no són ni de bon tros tan parcials com les cròniques que magnifiquen els herois i els fets extraordinaris, sovint individuals i fora del corrent. Els protocols recullen fets gairebé sempre habituals de persones corrents; podem intentar, doncs, una anàlisi històrica basantnos en fonts que hem de considerar bàsicament objectives i seriables.
Les assegurances mallorquines i el comerç marítim mediterrani a la baixa edat mitjana
(Col·legi de Notaris de Catalunya, 1999) López Pérez, M. Dolors; Cuadrada, Coral
La investigació sobre la tècnica assegurativa medieval a la Corona d'Aragó ha estat objecte de treballs de caràcter desigual. Dels quatre mercats documentats -Barcelona, València, Mallorca i Perpinyà-, només el de la ciutat comtal, plaça que sembla aglutinar el percentatge més elevat quant al volum de contractacions i a la xarxa de rutes que precisaven cobertura de risc, ha trobat un interès preferent per part de la historiografia. 1 És un fet cert que l'atenció principal dels estudiosos, des d'èpoques remotes, ha polaritzat 1' òptica vers Catalunya, amb recerques especialment centrades en la ciutat de Barcelona -fet que ha estat portat a terme no només pels catalans, sinó també per gran part dels estrangers, malgrat que hi hagi veritables especialistes dels regnes de Mallorca i de València entre el grup anomenat dels «hispanistes»
L´alimentació làctia dels nadons durant el segle XIV. Les nodrises o dides a Barcelona, 1295-1400, segons els documents del protocols notarials
(Col·legi de Notaris de Catalunya, 1996) Hernando, Josep
L'alletament dels nadons per nodrisses o dides, és a dir, el nodriment dels nadons per una dona diferent de la mare del nen, és un fet que s'ha donat i es dóna en totes les civilitzacions, tant per motius de supervivència del nen en el cas, per exemple, de mort de la mare o de manca de llet d'aquesta per malaltia o altres causes, com també per factors socioeconòmics, polítics i religiosos, els quals han jugat un paper important en l' existència d'aquesta professió. No és molta la bibliografia existent sobre aquesta professió a l'època medieval, almenys amb contingut monogràfic. Deixant de banda la publicació de reculls d'opinions mèdiques i d'algun tractat de pediatria i obstetrícia, les referències a les dides o nodrisses formen part, gairebé sempre, del resultat d'una investigació sobre un aspecte més ampli de la història de la dona, dels infants o de l' alimentació. I aquest és el cas de Catalunya.
Els contractes de treball d´agricultors segons els protocols notarials del segle XIV
(Col·legi de Notaris de Catalunya, 1998) Hernando, Josep
Un escorcoll sistemàtic de les fonts seriades dels nostres arxius enriqueix, de manera palesa, la informació de què hom disposa sobre qualsevol tema. El buidatge de tots els protocols notarials del segle XIV de la ciutat de Barcelona, pel que fa als contractes de treball i aprenentatge, i altres instruments afins, ens ha permès ja presentar alguns aspectes del món del treball durant el segle XIV, en especial centrat a Barcelona, que van molt més enllà de meres pinzellades. Doncs bé, la bibliografia existent sobre el treball al camp i els pagesos, llauradors o agricultors, és força abundosa, però manca totalment pel que fa al treball dels agricultors o llauradors que es contracten amb propietaris de masos o torres o cases per a treballar les seves terres durant un temps, generalment un any, a canvi d'alberg, d'alimentació i d'una paga o salari, com qualsevol altre treballador. Els vuitanta-tres instruments dels protocols notarials del segle XIV dels diversos arxius de Barcelona que presentem aquí, la majoria d'ells contractes de treball d'agricultors, permeten omplir una mica aquest buit.
Crèdit i llibres a Barcelona, segle XV. Els contractes de venda de rendes (censals morts i violaris) garantits amb vendes simulades de llibres. El llibre instrument econòmic i objecte de cultura
(Col·legi de Notaris de Catalunya, 2000) Hernando, Josep
El contracte de compravenda de rendes o pensions, en fruits o en diners, perpètues (els censals morts) o vitalícies (els violaris), sobre base real o personal, va ser a la Baixa Edat Mitjana un instrument que tenia sobretot funcions econòmiques. El canvi entre un capital o preu ( «pretium») actual i el dret a una renda o pensió ( «merx» ), concebuda a perpetuïtat o durant la vida del concessionari o censatari, o d'aquest i del censalista o comprador, o bé la vida d'altres, va representar, ben cert, una de les manifestacions del sistema creditici baixmedieval. Els protocols notarials i diverses disposicions de I' autoritat pública mostren que, en la segona meitat del segle XIII, la venda de rendes és pràctica regular i creixent entre particulars, és a dir, una institució de dret privat. En la primera meitat del segle XIV es va desenvolupar i es va convetir també en una institució de dret públic, en ús per part dels poders públics, Estat i municipis. En el segle XV es va transformar adaptant-se a qualsevol situació, tant és així que va arribar a ocupar el lloc del crèdit a curt termini, el de la via monetària, en especial del contracte de préstec pròpiament dit o «mutuum»: en aquest segle XV, el contracte de venda de rendes perpètues o vitalícies serà un instrument de crèdit a curt termini o a molt curt termini, de petites quantitats, també per al consum, garantit, encara que no sempre, mitjançant béns immobles o mobles.
El món del comerç artístic a Catalunya al segle XVII: Els contractes entre els pintors Joan Arnau Moret i Josep Vives amb el negociant Pere Miquel Pomar
(Col·legi de Notaris de Catalunya, 2000) Socias Batet, Immaculada, 1945-
Els contractes efectuats entre els pintors Joan Arnau i Josep Vives amb el «negociant en pintura» de Barcelona, Pere Miquel Pomar, el25 de febrer de 1636, constitueixen notícies cabdals que permeten trenar els fragments que van surant dels obradors artístics catalans del Sis-cents. Tanmateix, cal matisar que, tot i que la documentació que ha pervingut sobre aquest camp és molt esparsa, no per això s'ha de considerar excepcional, ja que probablement constituïa un fet habitual dins de la cultura artística d'aquest període. Sens dubte, un dels aspectes claus d'aquests protocols notarials radica en el paper exercit per Pomar com a «negociant en pintura», tot i que la Catalunya sis-centista no genera comerciants de primera fila, com és el cas al segle XVI de l'italià Jacopo Strada -marxant, antiquari, coHeccionista i un llarg etcètera més- que va merèixer ser immortalitzat per Tiziano en un dels seus millors retrats. 1 Tanmateix, sí que es pot documentar -tot i que cal continuar fent un important treball de recerca en aquest sentit-l'activitat, evidentment molt més modesta, de mercaders i negociants del país i forasters que comercien amb gravats, llibres, pintures, medalles, tapissos
Els Comtes de Darnius (segles XVI-XVIII).
(Col·legi de Notaris de Catalunya, 2000) Molas Ribalta, Pere, 1942-
El títol de comte de Darnius fou creat el1692 per concessió del rei Carles Il. Cent anys després s'extingia la successió masculina i el títol passava a una altra nissaga i a ser acumulat a d'altres senyories. En realitat, Darnius pertanyia als dominis dels comtes de Peralada, però en el segle XVI ja constituïa una senyoria compartida. La transmissió de la baronia passà per un parell de successions femenines. El1562, Magdalena de Darnius es casava amb Felip d' Ardena, donzell d'Illa, cavaller de la confraria de Sant Jordi. Els d' Ardena eren una família feudal documentada des del segle XIII. Philippe Lazerme ha reconstruït l'evolució de la nissaga a partir de la documentació notarial
Catalans als Consells dela Monarquia (segles XVII-XVIII). Documentació Notarial.
(Col·legi de Notaris de Catalunya, 1995) Molas Ribalta, Pere, 1942-
En aquest article s'estudiarà, utilitzant bàsicament documentació notarial, la personalitat d'alguns dignataris catalans que formaren part dels consells de govern de la monarquia hispànica durant l'Edat Moderna. No és una recerca completa, perquè no analitza de manera sistemàtica, per exemple, els regents catalans del Consell d'Aragó, estudiats per Ion Arrieta, però és el fruit d'una atenció continuada per la presència catalana en els organismes de l'administració central de l'Estat.
La décennie de la souveraineté et la transformation du catalanisme: 2006-2021
(Université Paul Valéry, 2025) Colomines i Companys, Agustí, 1957-; Argelaguet i Argemí, Jordi
[fra] Comment et pourquoi le catalanisme, transversal et hégémonique en Catalogne depuis le début du XXe siècle, est devenu souverainiste et indépendantiste à la fin de la première décennie du XXIe siècle? Il sera question d’étudier ce processus, d’en comprendre les enjeux et de mettre en relief les modifications sociopolitiques profondes qu’il a entraînées au sein de la société catalane contemporaine.

Examinar

Enviaments recents