Los delitos de odio a la luz de la libertad de expresión, la dignidad y la igualdad

Abstract

[eng] Los delitos de odio han sido, desde su aparición en nuestro ordenamiento jurídico-penal, fuente de un acalorado debate cuya intensidad no desfallece, sino que parece ganar enteros con los años. Junto con los puntos de debate habituales en todo tipo penal – bien jurídico, elementos subjetivos y objetivos del tipo, concurso con otros delitos – nos encontramos con otros que no son tan comunes, a saber, la dignidad, la igualdad, la libertad de expresión y el Derecho Penal de autor. Mientras que este último sigue perteneciendo en puridad al reino penal, los otros tres son valores, principios y derechos fundamentales reconocidos en los artículos 10.1, 14 y 20.1a) CE, irrupción constitucional que introduce en la discusión una notabilísima carga de profundidad. Así como es habitual relacionar los delitos de odio – sobre todo el discurso de odio – con la libertad de expresión, es menos frecuente desarrollar su encuentro con la dignidad y el derecho a la igualdad sin discriminación.

Este trabajo perseguirá deshacer la madeja que se ha ido enredando alrededor de la interacción entre el plano constitucional y el penal. Para ello, se acometerá un estudio de la libertad de expresión, la dignidad y la igualdad; a renglón seguido, se analizarán los delitos de odio, y, finalmente, se determinará si estos son compatibles con los parámetros constitucionales que son su vara de medir en nuestro Estado constitucional. Dado que la temática abordada no solo ha suscitado controversia en territorio patrio, sino que lo que advertimos en España es común en otros países de nuestro entorno, el componente internacional y europeo se encontrará muy presente en las siguientes páginas. A nivel internacional, prestaremos especial atención al tratamiento de la discriminación en Estados Unidos, ya que es frecuente encontrar estudios sobre el régimen de la libertad de expresión en aquel país, mientras que la cuestión discriminatoria pasa más desapercibida a pesar de su papel central en esta materia.

[cat] Els delictes d'odi han estat, des de la seva aparició al nostre ordenament juridicopenal, font d'un acalorat debat que no defalleix, sinó que sembla guanyar intensitat amb els anys. Juntament amb els punts de debat habituals en tot tipus penal – bé jurídic, elements subjectius i objectius del tipus, concurs amb altres delictes – ens trobem amb d’altres que no són tan comuns, a saber, la dignitat, la igualtat, la llibertat d'expressió i el Dret Penal d'autor. Mentre que aquest últim continua pertanyent en puritat al regne penal, els altres tres són valors, principis i drets fonamentals reconeguts als articles 20.1a) i 14 CE, irrupció constitucional que introdueix en la discussió una notabilíssima càrrega de profunditat. Així com és habitual relacionar els delictes d'odi – sobretot el discurs d'odi – amb la llibertat d'expressió, és menys freqüent desenvolupar la intersecció amb el dret a la igualtat sense discriminació.

Aquest treball perseguirà desfer la madeixa que s'ha anat enredant al voltant de la interacció entre el pla constitucional i el penal. Per això, es farà un estudi de la llibertat d'expressió, la dignitat i la igualtat; tot seguit, s'analitzaran els delictes d'odi, i, finalment, es determinarà si aquests són compatibles amb els paràmetres constitucionals que són la seva vara de mesurar al nostre Estat constitucional. Atès que la temàtica abordada no només ha suscitat controvèrsia en territori patri, sinó que el que advertim a Espanya es reprodueix en altres països del nostre entorn, el component internacional i europeu es trobarà molt present a les pàgines següents. A nivell internacional, prestarem una atenció especial al tractament de la discriminació als Estats Units, ja que és habitual trobar estudis sobre el règim de la llibertat d'expressió en aquell país, mentre que la qüestió discriminatòria passa més desapercebuda malgrat el seu paper central en aquesta matèria.

[eng] Hate crimes have been, since their appearance in our Criminal Law, the source of a heated debate whose intensity does not fade but seems to gain momentum over the years. Along with the usual points of debate about any offense – interest protected, mens rea and actus reus, concurrence with other crimes – there are others not so common, namely, dignity, equality, freedom of expression and personal censorship. While the latter still belongs strictly speaking to the criminal realm, the other three are values, principles and fundamental rights recognized in articles 20.1a) and 14 CE, a constitutional irruption that introduces a remarkable depth into the discussion. Just as it is common to relate hate crimes – especially hate speech – to freedom of expression, it is less common to develop their interaction with the right to equality without discrimination.

This research will seek to unravel the skein that has become entangled around the interaction between the constitutional and criminal spheres. To this end, a study of freedom of expression, dignity and equality will be undertaken, followed by an analysis of hate crimes, and finally, it will be determined whether these are compatible with the constitutional parameters that are the yardstick for measuring them in our constitutional system. Given that the issue addressed has not only aroused controversy in our homeland, but also in countries like ours, the international and European component will be very present in the following pages. At the international level, we will pay special attention to the treatment of discrimination in the United States, since it is common to find studies on the regime of freedom of expression in that country, while the issue of discrimination goes more unnoticed despite its central role in this area.