La razonabilidad como criterio de resolución de las antinomias tributarias

Abstract

[spa] Las antinomias tributarias o contradicciones entre normas tributarias constituyen una de las patologías más graves y frecuentes del Derecho tributario. Este trabajo efectúa un estudio sistematizado e integral de este fenómeno.

Para ello comenzamos en el capítulo primero contextualizando la antinomia tributaria dentro del proceso de aplicación de la norma tributaria y caracterizándola como uno de los supuestos en que existe una pluralidad de normas aplicables. A tal efecto se efectúa un previo análisis de la norma tributaria, de su naturaleza, función y forma.

Posteriormente (capítulos segundo y tercero) se abordan el concepto de antinomia tributaria y las causas de su surgimiento, su relación con los principios de no contradicción y coherencia así como sus caracteres o requisitos. Asimismo, se establecen distintas clasificaciones y se diferencia de otras figuras afines como la redundancia, la laguna, la paradoja o los concursos de normas. Ésta es la base teórica necesaria para considerar la resolución de las antinomias tributarias mediante los criterios tradicionales (cronológico a favor de la lex posterior, jerárquico a favor de la lex superior o de especialidad a favor de la lex specialis). Se analizan así los principales problemas que presenta la resolución de una antinomia entre normas tributarias (entre ellos, los distintos efectos que produce la aplicación de dichos criterios y la posible existencia de un concurso de criterios determinativo de una antinomia de segundo grado) y se determina qué camino debe emprenderse para afrontar las antinomias irresolubles.

Por último (capítulos cuarto y quinto) se estudia el papel que desempeñan la razonabilidad (en sentido amplio) y del criterio de razonabilidad (en sentido estricto) en la resolución de las antinomias tributarias. Para ello se delimita el concepto de razonabilidad, exponiendo los principales significados con que se utiliza el término «razonable» y determinando los caracteres del argumento y de la decisión jurídica razonables. Finalmente se exponen varios ejemplos de antinomias tributarias y se analiza cómo debe efectuarse su resolución desde el parámetro de la razonabilidad.

[eng] Antinomies or contradictions between rules constitute one of the most serious and frequent pathologies of tax law. This work carries out a systematized and comprehensive study of this phenomenon.

In first chapter we begin by contextualizing the tax antinomy within the process of applying the tax norm and characterizing it as one of the cases in which there is a plurality of applicable norms. For this purpose, we develop a prior analysis of the tax law, its nature, function and form.

Subsequently, in second and third chapters we address the concept of tax antinomy and the causes of its emergence, its relationship with the principles of non- contradiction and coherence as well as its characters or requirements are addressed. Likewise, classifications are established and it is differentiated from other related figures such as redundancy, normative gap or regulatory loophole, paradox or conflict of laws. This is the necessary theoretical basis to consider the resolution of tax antinomies using traditional criteria (chronological in favor of the lex posterior, hierarchical in favor of the lex superior or specialty in favor of the lex specialis). The main problems presented by the resolution of an antinomy between tax rules are thus analyzed (among them, the different effects produced by the application of said criteria and the possible existence of a competition of criteria determining a second-degree antinomy) and it is determined which path must be taken to confront the irresolvable antinomies.

Finally, in chapters four and five we analyze the role played by reasonableness (in the broad sense) and the criterion of reasonableness (in the narrow sense) in the resolution of tax antinomies. In order to achieve this, the concept of reasonableness is delimited, exposing the main meanings of the term «reasonable» and determining the characteristics of the reasonable argument or legal decision. Finally, several examples of tax antinomies are presented and how their resolution should be carried out from the parameter of reasonableness.

[cat[ Les antinòmies tributàries o contradiccions entre normes tributàries constitueixen una de les patologies més greus i freqüents al dret tributari. Aquest treball desenvolupa un estudi sistematitzat i integral d'aquest fenomen.

Per això comencem al capítol primer contextualitzant l'antinòmia tributària al si del procés d'aplicació de la norma tributària i caracteritzant-la com un dels supòsits en què hi ha una pluralitat de normes aplicables. A tal efecte s'efectua una anàlisi prèvia de la norma tributària, de la seva naturalesa, funció i forma.

Posteriorment (capítols segon i tercer) s'aborden el concepte d'antinòmia tributària i les causes del seu sorgiment, la seva relació amb els principis de no contradicció i coherència així com els seus trets o requisits. Tanmateix, s'estableixen diferents classificacions i es diferencia d'altres figures afins com ara la redundància, la llacuna, la paradoxa o els concursos de normes. Aquesta és la base teòrica necessària per considerar la resolució de les antinòmies tributàries mitjançant els criteris tradicionals (cronològic a favor de la lex posterior, jeràrquic a favor de la lex superior o d'especialitat a favor de la lex specialis). S'analitzen doncs els principals problemes que presenta la resolució d'una antinòmia entre normes tributàries (entre ells, els diferents efectes que produeix l’aplicació d'aquests criteris i la possible existència d'un concurs de criteris determinant d'una antinòmia de segon grau) i es determina quin camí cal emprendre per afrontar les antinòmies irresolubles.

En última instància (capítols quart i cinquè) s’estudia el paper que exerceixen la raonabilitat (en sentit ampli) i el criteri de raonabilitat (en sentit estricte) en la resolució de les antinòmies tributàries. Per això es delimita el concepte de raonabilitat, tot exposant els significats principals amb els què s'utilitza el terme «raonable» i determinant les característiques de l'argument i de la decisió jurídica raonables. Finalment s'exposen diversos exemples d'antinòmies tributàries i s'analitza com s'ha d'efectuar la resolució des del paràmetre de la raonabilitat.