Please use this identifier to cite or link to this item:
https://hdl.handle.net/2445/220972
Title: | “Boato es poder”. La ciudad engalanada al servicio de las entradas regias en la Barcelona del siglo XVIII |
Author: | Creixell, Rosa |
Keywords: | Gremis Màscares Urbanisme Escenografia Barcelona (Catalunya) Guilds Masks City planning Scene painting Barcelona (Catalonia) |
Issue Date: | 5-Jan-2025 |
Publisher: | Universidad Iberoamericana, Ciudad de México |
Abstract: | [cat] En qualsevol període històric, construir, habitar i comprendre les dinàmiques compositives de qualsevol urbs comporta no desestimar la importància del que podem convenir a anomenar “l'alteració dels ritmes quotidians”. Només tenint en compte aquesta realitat i les repercussions que comporta, és factible captar el sentit que té el fet de modificar i ocupar un determinat espai urbà; en el nostre cas, la Barcelona que es va desenvolupar al llarg del segle xviii, i que exemplaritza a la perfecció la relació de causa-efecte entre els esdeveniments de tipus històric o social sobrevinguts a una ciutat ics i el desenvolupament urbanístic a què es veu sotmesa. Cal recordar que la fragmentació dels ritmes quotidians respondrà a causes diverses: episodis bèl·lics, l'arribada de pagesos buscant una vida millor, entrades reals, processons de beatificació i un llarg etcètera d'esdeveniments que afectaran puntualment o definitivament la imatge de la gran urbs mediterrània. I si bé alguns sumessin a aquesta ia la seva gent en un sentir de negritud i pesadum, altres —aquells fastos de celebració— marcaren la seva capacitat per emmascarar-se amb una envoltura puntual i il·lusori per oferir un aspecte sumptuós i solemne. En assignar-se com a objectiu perfilar les imatges creades per aquests insignes esdeveniments d'una Barcelona transitòria i efímera al segle xviii, aquest article reflexiona sobre aquestes transformacions, posant de relleu com es van viure i es desenvoluparan i, especialment, quin paper gens menyspreable jugava la ciutadania a cada funció: el d'actors secundaris. [spa] En cualquier periodo histórico, construir, habitar y entender las dinámicas compositivas de cualquier urbe entraña no desestimar la importancia de lo que podemos convenir en llamar “la alteración de los ritmos cotidianos”. Sólo tomando en cuenta esta realidad y las repercusiones que conlleva es factible captar el sentido que tiene el hecho de modificar y ocupar un determinado espacio urbano; en nuestro caso, la Barcelona que se desarrolló a lo largo del siglo xviii, y que ejemplariza a la perfección la relación de causa-efecto entre los acontecimientos de tipo histórico o social sobrevenidos en una ciudad equis y el desarrollo urbanístico a que se ve sometida. Es relevante recordar que la fragmentación de los ritmos cotidianos respondió a causas diversas: episodios bélicos, la llegada de campesinos buscando una vida mejor, entradas reales, procesiones de beatificación y un largo etcétera de acontecimientos que afectaron puntual o definitivamente la imagen de la gran urbe mediterránea. Y si bien algunos sumieron a ésta y a sus gentes en un sentir de negritud y pesadumbre, otros —aquellos fastos de celebración— marcaron su capacidad para enmascararse con un envoltorio puntual e ilusorio a fin de ofrecer un aspecto suntuoso y solemne. Al asignarse como objetivo perfilar las imágenes creadas por esos insignes acontecimientos de una Barcelona transitoria y efímera en el siglo xviii, el presente artículo reflexiona sobre estas transformaciones, poniendo de relieve cómo se vivieron y se desarrollaron y, especialmente, qué papel nada desdeñable jugaba la ciudadanía en cada función: el de actores secundarios. [eng] In any historical period, building, inhabiting, and understanding the composite dynamics of any metropolis involves discerning the meaning of what is convened to designate as “the alteration of the daily rhythms”. Only without losing sight of this reality and the consequences it entails is it feasible to grasp the significance of changing and occupying a specific urban space; in our case, the Barcelona that developed throughout the 18th century, which exemplifies perfectly the cause-effect relationship between the historical or social events taking place in a given city and the urban development it is subjected to. It is necessary to remember that the fragmentation of the daily rhythms was related to diverse reasons: war confrontations, the arrival of peasants looking for a better life, royalty entrances, beatification processions, and a long etcetera of events whereby the appearance of the Mediterranean metropolis was subdued temporarily or definitely. And although some dipped the city and their people into a blackness and sorrowful feeling, others —namely those big celebrations— marked its ability to wear a punctual and illusory guise in order to show a lavish and solemn face. In aiming to outline the way these illustrious events shaped a transitory and ephemeral Barcelona in a particular time, the present article reflects on these transformations, spotlighting how they were lived and developed and, particularly, pinpointing the by no means dismissable role that citizens played in each representation —that of secondary actors. |
Note: | Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.48102/nierika.vi27.758 |
It is part of: | Nierika. Revista del Departamento de Historia del Arte de la Universidad Iberoamericana, México D.F., 2025, num.27, p. 136-185 |
URI: | https://hdl.handle.net/2445/220972 |
Related resource: | https://doi.org/10.48102/nierika.vi27.758 |
Appears in Collections: | Articles publicats en revistes (Història de l'Art) |
Files in This Item:
File | Description | Size | Format | |
---|---|---|---|---|
890769.pdf | 27.64 MB | Adobe PDF | View/Open |
This item is licensed under a
Creative Commons License