Presentació: El bandolerisme a les Terres de l'Ebre (Segles XVI-XVII)

Abstract

[cat] L'article planteja un estat de la qüestió de la reflexió historiogràfica recent al del bandolerisme català i presenta els articles que componen el Dossier. Les obres Joan Regla (1966), Núria Sales (1984) i Xavier Torres (1991, 1993) conformen un marc general d'anàlisi, amb aportacions rellevants de caràcter cronològic, geogràfic i social -i amb notables implicacions de contingut polític-. Sembla prou demostrada la entre el bandolerisme i l'aparició de l'estat modern -i de la violència d'estat-. Pel que fa a les conjuntures econòmiques, s'endevina un clar paral·lelisme entre els àlgids del bandolerisme català i els grans canvis estructurals produïts en l'economia del Principat en el "segle decisiu" 1550-1640, per emprar la terminologia encunyada per Albert Garcia Espuche. Sobre aquest marc conceptual, els articles del Dossier presenten, des de diverses, una panoràmica interessant sobre el bandolerisme de les Terres de l'Ebre, de les àrees geogràfiques fins ara menys estudiades pel que fa a aquest fenomen. destaquen dos trets de conjunt: des d'un punt de vista metodològic, l'ús dels grans arxius nacionals i dels arxius locals i comarcals, que disposen d'una gran riquesa documental; pel que fa al contingut, la presència permanent de la frontera situada al riu Sénia, que dota el bandolerisme de les Terres de l'Ebre d'uns trets comuns i alhora específics en el marc català.

[spa] El articulo plantea un estado de la cuestión de la reflexión historiogràfica reciente entorno al bandolerisme catalan y presenta los artículos que componen el Dossier. Las obra de Joan Regla (1966), Núria Sales (1984) y Xavier Torres (1991, 1993) conforman un marco general de anàlisis, con aportaciones relevantes de caràcter cronológico, geogràfico y social -y con notables implicaciones de contenido político-. Parece suficientemente demostrada la relación entre el bandolerismo y la aparición del estado moderno -y de la violència de estado-. En cuanto a las coyunturas económicas, se adivina un claro paralelismo entre los afios àlgidos del bandolerismo catalan y los grandes cambios estructurales producidos en la economia del Principado en el "siglo decisivo" 1550-1640, por utilizar la terminologia acuflada por Albert Garcia Espuche. Sobre este marco conceptual, los artículos del Dossier presenta, desde perspectivas diversas, una panoràmica interesante sobre el bandolerismo de las Terres de l'Ebre, una de las àreas geogràficas hasta ahora menos estudiadas en referència a este fenómeno. Destacan dos características de conjunto: des del punto de vista metodológico, el uso complementario de los grandes archivos nacionales y de los archivos locales y comarcales, que disponen de una gran riqueza documental; en referència al contenido, la presencia permanente de la frontera situada en el río Sénia, que dota al bandolerismo de las Terres de l'Ebre de unos caracteres comunes y a la vez específicos en el marco catalàn.

[eng] This article brings up a state of the question on the latest Catalan banditry historiographical reflection, and it introduces the articles of the «Dossier» as well. The works of Joan Regla (1966), Núria Sales (1984) and Xavier Torres (1991, 1993) built a general framework of analysis with relevant chronological, geographical, social and political documentary contributions. The links between banditry and the blossoming of the modern states —and state violence- is beyond doubt. Regarding the econòmic aspects, there is a clear parallelism between the golden years of Catalan banditry and the dramàtic structural changes that took place in Catalonia during the «decisive century» (1550-1640), to quote Albert Garcia Espuche's terminology. On the basis of this conceptual framework the articles of the «Dossier» introduce an interesting panoràmic view of the banditry in Terres de l'Ebre, one of the geographical areas most neglected by academical research on the subject. These articles present two outstanding common traits. From a methodological point of view, the complementary use of the national archives, together with the local or regional ones, which keep a rich documentary heritage. Regarding the contents, the permanent presence of the border in the River Sénia, that gives to the banditry of the Terres de l'Ebre a common and, at the same time, specific characteristics.