Els models de torns de dinar a les escoles bressol: una anàlisi del vincle entre educadores i infants

Abstract

[cat] El present estudi consisteix en una investigació qualitativa que analitza els models de torns de dinar de dues escoles bressol municipals de Barcelona, amb la finalitat d’identificar com l’organització d’aquest moment, impacta en la relació i el vincle afectiu entre infants i educadores. L’hora del dinar a l’escola és un moment quotidià que, si s’acompanya amb intenció pedagògica, pot esdevenir un espai educatiu de relació que va més enllà de satisfer la gana. Mitjançant un marc teòric basat en diversos autors i autores del camp educatiu, observacions a vuit grups d’infants i entrevistes a les educadores, s’han destacat els aspectes que afavoreixen un moment de dinar ric en aprenentatges i interaccions significatives. Així, s'han ressaltat principalment les temàtiques de vincle, ambient, comunicació i individualització. La mostra d’estudi es compon de vuit classes de dues escoles amb models diferents de torns de dinar, fet que ha permès contrastar i identificar les seves similituds i diferències. A més, s’han recollit les percepcions i vivències de les educadores responsables de cada grup per tal d’explorar les seves visions sobre l’organització dels torns i l’impacte que consideren que té en el vincle amb els infants. Els resultats evidencien que, malgrat les diferències en l’organització, totes les professionals comparteixen un propòsit comú: oferir un acompanyament proper i respectuós que promogui el benestar dels infants. Per finalitzar, s’exposen unes conclusions finals i valoració del procés d’elaboració. Aquest estudi contribueix a valorar el moment del dinar dins del context educatiu de l’etapa 0-3, i convida a continuar reflexionant sobre com les decisions organitzatives poden incidir positivament en la qualitat del vincle i en l’experiència quotidiana dels infants a l’escola bressol. Així, es posa en rellevància la importància d’una mirada pedagògica i conscient sobre els moments quotidians, com l’hora de dinar, com a espais de cura, relació i desenvolupament.

[spa] El presente estudio es una investigación cualitativa que analiza los modelos de turnos de comida en dos escuelas infantiles municipales de Barcelona, con la finalidad de identificar cómo la organización de este momento impacta la relación y el vínculo afectivo entre infantes y educadoras. La hora de la comida en la escuela es un momento cotidiano que, si se acompaña con intención pedagógica, puede convertirse en un espacio educativo de relación que va más allá de satisfacer el hambre. Mediante un marco teórico basado en diversos autores y autoras del ámbito educativo, observaciones a ocho grupos de infantes y entrevistas a las educadoras, se han destacado los aspectos que favorecen un momento de comida lleno de aprendizajes e interacciones significativas. Se han resaltado principalmente las temáticas de vínculo, ambiente, comunicación e individualización. La muestra está compuesta por ocho clases de dos escuelas con modelos diferentes de turnos, lo que ha permitido contrastar y conocer sus similitudes y diferencias. Además, se han recogido las percepciones y vivencias de las educadoras responsables para explorar sus opiniones sobre la organización y el impacto que consideran que tiene en el vínculo con los infantes. Los resultados evidencian que, a pesar de las diferencias, todas las profesionales comparten un propósito común: ofrecer un acompañamiento cercano y respetuoso que promueva el bienestar de los infantes. Finalmente, se exponen conclusiones y una valoración del proceso. Este estudio contribuye a poner en valor el momento de la comida dentro del contexto educativo de la etapa 0-3, e invita a reflexionar sobre cómo las decisiones organizativas pueden incidir positivamente en la calidad del vínculo y en la experiencia diaria de los infantes. Se destaca la importancia de una mirada pedagógica y consciente sobre los momentos cotidianos, como la hora de la comida, como espacios de cuidado, relación y desarrollo.